Les zones franques es conjuren per ampliar la seva influència

Les zones franques, àrees d’exempció fiscal generalment situades al costat dels ports, transiten en els últims temps cap a una diversificació que exigeix nous horitzons. Es calcula que hi ha al món 2.500 zones franques de tracte fiscal especial a 130 països i que donen ocupació a 70 milions de persones. Un terç del comerç mundial passa per aquestes zones franques i l’objectiu ara és que a més de ser eina comercial guanyin cada vegada més pes com a enclavaments industrials per a la innovació. 

El Congrés Mundial de zones franques inaugurat aquest dijous, que per primera vegada es fa a Europa i ha elegit Barcelona, va seleccionar l’eslògan 'Free zone 4.0, meet economy 4.0' per englobar aquest esperit d’obertura i canvi que es viu entre aquestes organitzacions. Moltes d’elles són públiques, com el Consorci de la Zona Franca, però també n’hi ha amb capital mixt i fins i tot privades. Però totes elles combreguen amb l’onada 4.0 que implicarà una transformació del comerç davant de l’empenta de la fabricació 3D i la digitalització extrema de molts processos. 

No obstant, des de l’esfera pública és aviat encara per veure en quin sentit i, sobretot, en quins terminis s’afrontaran els canvis. Segons la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que va inaugurar el congrés internacional, "les zones franques han de jugar un paper fonamental per fer atractiu aquest pol tecnològic, però cal adaptar el sistema tributari al segle XXI per a unes empreses que fins ara han estat invisibles i que no estan recollides en la fiscalitat tradicional".

En el cor de l’assumpte hi ha la batejada com a economia 4.0, denominació difusa que pretén descriure nova etapa i cascada de disrupcions. Bàsicament digitalització extrema que influeix en la logística, el comerç electrònic, l’ensenyament a distància, la fabricació 3D i el tractament massiu de dades (big data). Múltiples fronts per als quals les zones franques es postulen per transformar-se en centres d’innovació i acollir amb condicions preferencials empreses de nou encuny i capaces de revolucionar els seus sectors respectius.

Queda a l’aler de quina manera regular aquests privilegis duaners per a empreses industrials sense que això representi ajuts fora de la llei, per la qual cosa s’intueix que la qüestió traspassarà legislacions nacionals i seran necessaris acords de rang superior.

Per a la ministra d’Hisenda, el repte per als legisladors serà congeniar la disciplina fiscal amb les mesures de justícia social necessàries per reduir les bretxes de desigualtat. 

Notícies relacionades

Idil·li de la logística amb el comerç electrònic

La fira SIL reforça el seu caràcter internacional a BCN

La via de potenciar les zones franques podria segons la perspectiva d’aquestes institucions crear "refugis segurs davant de la inestabilitat econòmica", amb marcs legals estables i predictibles per impulsar l’economia.

Un exemple d’aquestes iniciatives comunes de les zones franques el trobem en tres programes presentats durant el congrés per part de la Zona Franca de Bogotà, la Zona Franca Aeroportuària de Dubai i la Zona Franca de Luxemburg. L’objectiu és crear xarxes de col·laboració a favor del comerç mundial i amb tracte preferencial per part dels governs. Mentrestant, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona és exemple d’esforços en aquesta direcció, com per exemple l’incubador 3D, que ha situat a les seves instal·lacions.