unió monetària

Brussel·les apressa a completar immediatament les reformes pendents de l'Eurozona

Els ministres d'Economia intentaran tancar aquest dijous un acord sobre la nova capacitat pressupostària per als països de l'euro

zentauroepp48600140 moscovici190612183513

zentauroepp48600140 moscovici190612183513 / STEPHANIE LECOCQ

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Les negociacions per construir una arquitectura econòmica a prova de crisi avancen, però no al ritme que a la Comissió Europea li agradaria, i els terminis s’esgoten. En vigílies d’una reunió clau dels ministres d’Economia i Finances de l’Eurozona, Brussel·les ha urgit als governs a completar immediatament les propostes pendents i complir el que van prometre el desembre passat: aconseguir un acord sobre el pressupost de l’Eurozona i la reforma del Mecanisme Europeu d’Estabilitat aquest mes de juny i començar a negociar el sistema europeu de garantia de dipòsits

Després de mesos de discussions, les dues primeres qüestions arriben aquest dijous oberts a la taula de l’Eurogrup, l’organisme encarregat d’acabar de dissenyar el pacte que els caps d’estat i de govern hauran de ratificar en la cimera de l’Eurozona del divendres 21 de juny. “Ens acostem a un període econòmic més difícil. Aquest és un moment clau”, ha recordat el vicepresident de l’euro, Valdis Dombrovskis

Malgrat l’ambició inicial tot apunta que l’anomenat “instrument pressupostari de convergència i competitivitat”, una menad’embrió de pressupost de la zona euro, serà molt menys ambiciós del que alguns pretenien i es limitarà a recolzar els països que facin reformes. A més, estarà integrat en el marc financer plurianual –el pressupost de la UE– amb un import encara per definir, però que previsiblement quedarà per sota dels 25.000 milions que va proposar inicialment la Comissió. 

Una vegada dissipades les tensions pel repartiment de competències entre el Mecanisme Europeu d’Estabilitat i l’Executiu comunitari, Brussel·les espera que els ministres estiguin “a l’altura de les seves responsabilitats” i finalitzin la reforma del fons europeu de rescat perquè pugui actuar com a xarxa de seguretat en cas de fallides bancàries i pugui aportar línies de liquiditat per ajudar els països en dificultats sota un procés ràpid i clar.

Notícies relacionades

Molt més complicat serà mantenir amb vida el sistema europeu de garantia de dipòsits (EDIS en anglès), la tercera pota de la unió bancària, que no acaba de de funcionar per les resistències d’Alemanya i altres països del nord a pagar els errors dels bancs dels països del sud. “És de lamentar que la situació segueixi bloquejada i que no hi hagi hagut progressos tangibles i això malgrat la reducció dels riscos financers”, ha lamentat Domvrovskis. 

Reducció de crèdits morosos

Els números de la Comissió Europea apunten a un canvi de tendència. El percentatge de crèdits morosos s’ha reduït a més de la meitat des de mitjans del 2014 i durant el tercer trimestre del 2018 es van reduir un 3,3% més (un 4% Espanya), segons el quart informe publicat per la Comissió Europea. El document xifra en 786.000 milions d’euros el volum de préstecs de dubtós cobrament a la UE. Grècia continua sent el país amb un percentatge més alt (43,5%), per davant de Xipre (21,8%), Portugal (11,3%), Itàlia (9,5%), Irlanda (7,8%) i Eslovènia (6,9%).