Anar al contingut

revisió de la despesa

L'Autoritat Fiscal proposa que Correus no reparteixi cartes cada dia

L'Airef també planteja que pugui reduir el seu nombre d'oficines i punts d'entrega

Un document de Foment afirma que diverses propostes no s'ajusten a la legalitat actual

P. Allendesalazar / R. M. Sánchez

L'Autoritat Fiscal proposa que Correus no reparteixi cartes cada dia

Carlos Perez

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha plantejat una retallada substancial de l’activitat que fa Correus. La companyia pública, ha proposat, hauria de reduir el nombre de dies en què entrega la correspondència –tal com ha fet Itàlia, posa com a exemple–, ja que "no sembla que sigui una demanda ciutadana" el que ho faci tots els dies. L’organisme també afirma que l’empresa pública no hauria de tenir fixat un nombre mínim d’oficines o punts de recollida (la qual cosa obre la porta a tancaments) i afirma que hauria de fomentar l’"externalització de la xarxa com passa en països com França o el Regne Unit".

La institució presidida per José Luis Escrivá va aprovar i va entregar al Govern el 28 de març passat un informe que té previst fer públic en els pròxims dies sobre Correus com a companyia adjudicatària del servei postal universal, que implica l’obligació de portar les cartes a qualsevol punt d’Espanya a un preu assequible. L’empresa, esgrimeix, rebrà 1.450 milions d’euros dels pressupostos de l’Estat entre el 2011 i el 2020 per això i el Ministeri de Foment va presentar a la Comissió Europea l’abril de l’any passat un pla pendent des del 2010 i elaborat juntament amb la companyia que elevaria la factura fins als 2.220 milions entre el 2011 i el 2026. Correus, subratlla l’Airef, està en pèrdues des del 2012 i té un dèficit "estructural" en els seus comptes de 220 milions si no es té en compte l’esmentada compensació.

L’autoritat fiscal és molt crítica amb aquesta situació. Dels 32 països que ha analitzat, només 12 abonen el servei universal amb els comptes públics i, d’aquests, Espanya és el quart que més paga, només darrere d’Itàlia, França i Bèlgica. Això es deu, argumenta, al sistema de càlcul que fa servir Correus, sense actualitzar des de l’any 2000, que provoca que a només el 7% dels seus centres se’ls adjudiquin resultats positius. "Crida especialment l’atenció que això es produeix no només a les àrees rurals, sinó que a les grans ciutats (més de 50.000 habitants) el 85% dels centres de cost registren pèrdues", critica.

Indefinició estratègica

L’Airef defensa que el pla presentat a Brussel·les empitjorarà la situació d’aprovar-se, perquè "no presenta incentius a l’eficiència i és molt més rígid que l’anterior". Per això, proposa que els Ministeris de Foment i Hisenda elaborin un nou sistema de càlcul sense la participació de Correus i "flexibilitzin" les obligacions del servei públic per reduir el seu cost i adaptar-se a una demanda decreixent. En aquesta línia, insta a eliminar alguns productes inclosos en el servei universal i fixar preus diferenciats en funció de la urgència de la carta, així com vincular l’aportació pressupostària només a zones rurals o àrees on els volums d’enviaments siguin molt baixos.

La institució també considera que Correus pateix una "indefinició estratègica" en ingressos i costos que si no corregeix el farà incórrer en "pèrdues creixents" i un cost públic" "més elevat en els pròxims anys. Així, destaca que el preu d’una carta ordinària ha pujat un 43% entre el 2014 i el 2018 per als petits clients, però només el 22% per als grans a causa d’una política comercial de descomptes excessius destinada a no perdre quota de mercat en aquest segment. Alhora, subratlla, només ha reduït la seva plantilla el 9% entre el 2012 i el 2017 malgrat la caiguda del 31% dels enviaments, mentre que els seus homòlegs internacionals han retallat l’11% amb una caiguda del volum del 18%.

Per reconduir-lo, l’autoritat fiscal proposa un "pla d’eficiència" de costos i "continuar amb els esforços d’automatització, simplificació de l’estructura organitzativa, estudi d’activitats externalitzables, i reducció del temps dedicat a les activitats de menor valor afegit". És a dir, apunta cap a una reducció de plantilla sense anomenar-la expressament. També aposta per introduir una escala en els descomptes a grans clients i buscar noves vies d’ingressos, aprofitant, per exemple, les oficines per prestar serveis no postals.

Xoc

En un document intern que ha revelat la Ser, la secretària general tècnica de Foment afirma que les recomanacions de l’Airef sobre la prestació del servei universal que podien atendre’s "sense contravenir la normativa comunitària" ja han sigut incorporades en el pla enviat a Brussel·les, mentre que les "restants no tenen acomodament possible amb la legislació actual, tant europea com espanyola". La normativa comunitària, argumenta, un mínim de 5 dies feiners per al repartiment de correu.

Així, afirma que "no seria pertinent una major reducció de les condicions de prestació del SPU, si bé podria revisar-se la metodologia del càlcul del cost net i el seu finançament". Fonts del departament han apuntat que per fer algunes de les coses que demana la institució faria falta emprendre reformes legals, mentre han afirmat que el Govern està en funcions i, per tant, no pot prendre cap decisió sobre això, informa Manel Vilaseró.

Beneficis possibles

L’informe de l’Airef xoca amb la posició de Correus. Juan Manuel Serrano, el seu president i antic cap de gabinet de Pedro Sánchez al PSOE, va defensar el gener passat que la companyia "té capacitat per estar en números negres" després de perdre 150 milions el 2018. Va recordar, així, que l’empresa va haver de tornar 134 milions al Ministeri de Foment el 2018 per ordre de la Comissió Europea en concepte de sobrepagament per la prestació del servei postal universal entre el 2004 i el 2010, així com que en el projecte de pressupostos de l’Estat per al 2019 els números vermells es reduïen a 7,4 milions. En contra del que defensa l’autoritat fiscal, el directiu va afirmar que Correus hauria de rebre dels comptes públics 180 milions d’euros a l’any i va aplaudir que el Govern hagués elevat la partida prevista el 2019 dels 120 als 150 milions

L’Airef ha fet aquest informe com a part del procés de revisió de la despesa pública al qual es va comprometre Espanya amb la Comissió Europea el desembre del 2016. L’objectiu d’aquest procés, conegut com a 'spending review', és detectar "possibles ineficiències i solapaments" en la despesa de totes les administracions. L’autoritat fiscal té previst difondre al llarg del juny els resultats de la primera fase d’aquesta revisió, que és la primera vegada que es fa a Espanya. Concretament, s’han analitzat set camps que suposen més de 30.000 milions d’euros de despesa pública anual. 

Els sindicats critiquen l’informe

Els sindicats han reaccionat a l’informe de l’Airef, el contingut del qual ja coneixien de fa setmanes de manera informal, expressant el seu rebuig de les propostes, informa Gabriel Ubieto. També coincideixen a assenyalar que la mateixa Airef no és l’òrgan més adequat per realitzar un balanç d’aquest tipus a causa del seu caràcter "economicista", segons afirma el secretari general de CCOO-Correus, Regino Martín.

També perquè les seves propostes suposarien, segons remarca el secretari del sector postal d’UGT, José Manuel Sayagués, incomplir la llei postal del 2010, que desenvolupa una directiva europea. Aquesta, segons consta en el text publicat al BOE, obliga Correus a "realitzar, almenys, una recollida en els punts d’accés a la xarxa postal tots els dies feiners, de dilluns a divendres, amb independència de la densitat de població i fins i tot en zones rurals". És a dir, és obligatori garantir el repartiment entre setmana.

Les centrals destaquen que la proposta de l’Airef és incoherent amb la línia de consolidació del servei que va manifestar el Govern amb l’oferta d’ocupació públic que va aprovar el desembre passat del 2018, que sumava un total d’11.200 places (entre noves i estabilització de temporals). També assenyalen la viabilitat del servei recolzant-se en els recents resultats del primer trimestre del 2019, segons els quals Correus va aconseguir un saldo positiu de 15,2 milions d’euros, després de vuit anys de pèrdues.

Temes: Correus