No caure en la trampa (de liquiditat)

En el seu paper de salvavides de l’euro, el Banc Central Europeu (BCE) porta des del 2011 injectant liquiditat massiva a llarg termini i barata als bancs per reactivar l’economia del continent. L’empitjorament de l’activitat de l’últim any, agreujat per la guerra comercial del president Trump, el va portar el mes de març a llançar una nova ronda, els detalls de la qual va revelar dijous. Això sí, va llançar un missatge molt clar a les entitats: vol que els diners arribin a llars i famílies en forma de crèdit, i que no l’utilitzin com altres vegades per fer diners fàcils amb el deute públic. 

El 'carry trade' és una pràctica bancària que consisteix en què les entitats agafen diners barats del banc central i l’inverteixen en deute públic que paga més interessos. Després tornen els diners a la institució a un tipus menor i s’embutxaquen la diferència com a benefici. Va ser el que va passar bàsicament entre el 2011 i el 2013, quan en plena crisi del deute sobirà el BCE va trobar en aquesta via una forma d’ajudar els Estats ja que hi havia dubtes legals i obstacles polítics perquè comprés els bons directament. Una vegada aclarits aquests, l’organisme va crear incentius a partir del 2014 perquè la liquiditat que prestava es transformés realment en crèdit al sector privat. 

Es tracta en el fons d’evitar allò que la teoria econòmica coneix com a 'trampa de liquiditat’, és a dir, una situació en què una política monetària expansiva no reactiva l’activitat perquè els agents econòmics prefereixen conservar els diners en lloc d’invertir-lo o gastar-lo. Així ho va deixar clar dijous Mario Draghi, president del BCE, a l’assegurar que amb les característiques que s’han fixat per a la nova ronda es busca "minimitzar la possibilitat de 'carry trade' perquè l’objectiu dels TLTROs (el nom oficial d’aquestes injeccions de liquiditat) és incrementar el crèdit al sector privat, a l’economia".

Desincentiu

Notícies relacionades

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

El banquer central, així, va admetre que hi ha un "lleuger desincentiu" davant injeccions anteriors. Els bancs que augmentin en un 2,5% o més els seus crèdits podran beneficiar-se d’un tipus del -0,3% (en tornaran menys del que van rebre), mentre que els que tornin a incórrer en la trampa i a més redueixin els seus préstecs es veuran penalitzats pagant un 0,1%.

Els experts estimen que pot ser eficaç per aconseguir que les entitats destinin realment els diners a llars i empreses. "Sembla que el BCE prioritza incentivar estructures contra el 'carry trade' per sobre d’un recolzament més fort en l’economia", assenyalen els analistes de Bank of America Merrill Lynch, que adverteixen que els bancs no prendran més del necessari. "A aquests tipus d’interès no veiem molt 'carry trade' potencial, llevat que incorris en un risc de sensibilitat elevadíssim", abunda José Ramón Díez, director d’estudis de Bankia.