Despesa pública sota control

Quan se'n van anar els homes de negre, la desigualtat encara continuava.

En els últims deu anys ha augmentat a Espanya el nombre de llars en risc de pobresa i les ràtios de desigualtat, tot i que no el poder adquisitiu

recortes

recortes / Albert Bertran

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto

Quan se’n van anar els homes de negre, la desigualtat continuava. Aquest dimecres Brussel·les ha anunciat formalment el final d’una dècada d’estricta supervisió dels comptes espanyols, que un cop superada Espanya té l’oportunitat i el marge per saldar moltes de les bretxes socials obertes arran de la crisi. 

A finals de l’any passat 120 organitzacions socials i sindicals agrupades sota el paraigua de la Cimera Social Estatal van commemorar els 10 anys de l’esclat de la crisi amb la publicació d’un informe que van batejar com ‘Una dècada perduda. Anàlisi de 10 anys de retallades’. El terme el van agafar prestat del continent Llatinoamericà, on es va forjar a cop de deutes externs impagables, grans dèficit fiscals i ingerències de tercers. 

En deu anys alguns indicadors revelen que Espanya encara no ha sortit del sot. El nombre de llars en risc de pobresa va passar del 23,8% el 2008, al 26,6% del 2017, les últimes dades de l’INE disponibles; la desigualtat ha crescut en el mateix període, segons l’índex Gini, i els espanyols han perdut 7,1 punts de poder adquisitiu entre el 2008 i el 2018, segons l’enquesta de costos laborals, entre d’altres. I en tot això no ha sigut indiferent la política de despesa pública dels diferents Governs.

"La Unió Europea i Espanya van cometre un error al reduir la inversió després de l’esclat de la crisi. És com si un pilot d’avió, quan se li fon un motor –despesa privada–, reacciona baixant una marxa a l’altre –despesa pública–", explica el catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona (UB) Antón Costas.

"Es va retallar la despesa pública en protecció social precisament quan era més necessària", coincideix l’economista de Funcas, Raymond Torres, cosa que va contribuir a aquestes bosses de pobresa. Així ho constaten els informes de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), segons els quals en el període 2011-2014, quan Espanya va viure instal·lada per sobre de la barrera dels cinc milions d’aturats, va ser quan més descensos es van registrar en la ràtio inversió pública i nombre d’aturats. El 2011 l’Estat va destinar un milió d’euros per cada 156,8 aturats i la ràtio va anar pujant fins als 233 aturats del 2015.

Revertir les retallades

Notícies relacionades

"Necessitem tornar a tenir uns pressupostos expansius", reclama el secretari de política sindical de la UGT, Gonzalo Pino, una de l’entitats integrants de la Cimera Social Estatal. Temes que avui estan en la primera línia de debat encara no compten amb el financement que tenien abans de la crisi. Espanya va invertir el 2018 el 47,9% menys en vivenda que el 2017, el 25% menys en lleure i cultura i el 6,4% menys en protecció al medi ambient, segons dades de l’IGAE. 

Tot i que no tot passa per invertir més, sinó que Costas recorda aquella cita de l’ecologista alemanya Petra Kelly que deia que "la font d’energia més gran és l’estalvi d’energia". Aquesta mateixa setmana l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) va detectar ineficiències en la bossa de 14.000 milions en subvencions que concedeixen les administracions.

Temes:

Crisi Pobresa