¿adeu a la crisi?

Brussel·les tanca deu anys després el procediment per dèficit d'Espanya

La Comissió Europea aprova formalment la sortida del procés sancionador

Reclama al Govern de Pedro Sánchez un ajustament estructural del dèficit del 0,65% del PIB el 2020

zentauroepp47146808 moscovici190227123121

zentauroepp47146808 moscovici190227123121 / JOHN THYS

4
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez

Espanya sortirà, per primera vegada en deu anys, del procediment per dèficit excessiu i es deslliurarà de l’estricta supervisió que imposa la Comissió Europea als països que es desvien dels objectius pactats amb la UE. L’escola de comissaris ha formalitzat la decisió aquest dimecres i ara l’hauran de ratificar els ministres d’economia i finances de la UE, previsiblement en la reunió del 13 i 14 de juny a Luxemburg. No obstant, no tot són bones notícies. Segons la nova anàlisi de l’Executiu comunitari, Espanya haurà de realitzar l’any 2020 un ajustament pressupostari del 0,65% del PIB, equivalent a uns 8.200 milions d’euros, i accelerar la reducció del deute públic.

La decisió, que ve acompanyada d’una nova bateria de recomanacions en política econòmica, ja s’esperava des que l’Eurostat va certificar el passat 23 d’abril que Espanya havia tancat el 2018 amb un forat del 2,5% en els comptes públics, tres dècimes per sobre de l’objectiu acordat amb la UE per a l’any passat, però tot i així per sota del 3% que fixa com a límit el Pacte d’Estabilitat i Creixement. A més, segons Brussel·les, Espanya continuarà rebaixant el desfasament: al 2,3% el 2019 i al 2% el 2020. 

Girar full al procediment per dèficit excessiu no significa, no obstant, que s’acabin els problemes. Espanya passarà del braç correctiu al preventiu, la qual cosa significa que la Comissió Europea deixarà de mirar amb lupa l’ajustament nominal i es fixarà en el compliment del dèficit estructural. Brussel·les ja va advertir, quan va presentar les últimes previsions econòmiques a principis de maig, de l’elevat desajust en aquest terreny, que continuarà deteriorant-se i que obligarà al Govern de Pedro Sánchez a deixar de fiar-se del bon ritme de l’economia i a realitzar noves retallades de despeses o a pujar els ingressos. 

Risc significatiu de desviació

El nou document avisa que “si no es produeixen canvis en les polítiques hi ha un risc significatiu de desviació respecte a l’ajustament pressupostari requerit al 2020” i reclama que la despesa primària no ha de superar el 0,9% el 2020, que correspon a un ajustament estructural del 0,65% del PIBequivalent a 8.200 milions. El document també alerta que Espanya no complirà amb l’objectiu de reducció del deute, ni el 2019 ni el 2020, i reclama al Govern que adopti, el que queda del 2019, “les mesures necessàries” per complir el pacte i utilitzi els possibles ingressos extraordinaris per continuar reduint el deute de les administracions públiques”.

Als tècnics comunitaris no els surten els comptes amb el nou pressupost espanyol i dubten especialment de les previsions de recaptació a través de les noves vies d’ingressos proposades –taxa digital, taxa a les transaccions financeres, etc.–, que consideren excessivament optimistes. “Els riscos per a la consecució dels objectius pressupostaris afecten sobretot els ingressos, ja que la incertesa respecte a la recaptació o a les possibilitats d’adopció de moltes de les mesures d’obtenció d’ingressos és considerable”, avisen.

Entre els elements més preocupants també hi ha les pensions o l’ocupació. Brussel·les reitera que el fet que la revalorització continuï vinculada a la inflació i que s’hagi ajornat el factor de sostenibilitat farà necessari adoptar “mesures compensatòries” per garantir la sostenibilitat a mitjà i llarg termini. I reclama mesures per afavorir la transició cap a contractes indefinits mitjançant la “simplificació del sistema d’incentius a la contractació”. En l’àmbit social, també aposta per millorar el suport a les famílies, resoldre les deficiències i les disparitats regionals en la cobertura del sistema nacional d’assistència a l’atur, reduir l’abandonament escolar prematur i aplicar plenament la llei d’unitat de mercat. 

Una dècada d’incompliment

Va ser el 18 de febrer de 2009, amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa i Joaquín Almunia com a comissari d’assumptes econòmics, quan l’Executiu va llançar l’expedient sancionador contra Espanya. Un procés del qual ha costat una llarga dècada sortir després de disparar-se, el 2009, el forat dels comptes públics per sobre de l’11%. En aquests deu anys les autoritats espanyoles han rebut quatre pròrrogues per reduir el forat pressupostari fins a nivells acceptables, la primera durant el mandat de Rodríguez Zapatero, d’un any, i les tres posteriors amb el popular Mariano Rajoy a la Moncloa, primer fins al 2014, després fins al 2016 i finalment fins al 2018.

Notícies relacionades

El líder del PP i el seu ministre d’Economia, Luis de Guindos, van haver de fer front a la petició d’un rescat bancari de 41.000 milions, dels quals queden més de 23.000 per tornar, i una amenaça de multa de 2.000 milions per no fer els ajustaments sol·licitats, que finalment tampoc es van arribar a concretar "Ha sigut un camí difícil, com en altres països, i Espanya ha de continuar treballant perquè els seus comptes públics estiguin en ordre, però a partir d’aquest any estarà al braç preventiu", ha destacat el vicepresident econòmic, Valdis Domvrovskis. “Vull felicitar Espanya per l’esforç que ha fet. Sabem que encara hi ha problemes, sobretot a nivell d’atur, però això posa punt final a un llarg camí”, ha afegit el comissari Pierre Moscovici.

Frenada a les disparitats territorials

La bateria de recomanacions no només parla de reformes. També suggereix una llarga llista d’àmbits prioritaris en els quals Espanya haurà d’invertir en els pròxims 12 a 18 mesos. Començant per les interconnexions energètiques amb la resta de la UE, amb vista a assolir l’objectiu del 10% de la capacitat elèctrica instal·lada per al 2020, i seguint per les infraestructures ferroviàries de mercaderies i les connexions amb ports i centres logístics. Segons Brussel·les, el Govern també ha de concentrar els esforços inversors en la promoció d’un transport més sostenible, en la millora de les infraestructures per a la gestió de l’aigua i en la reducció de les “importants disparitats territorials” en la innovació, l’emprenedoria i la competitivitat.