Sánchez reivindica el seu europeisme davant de l'empresariat

"L’any passat no vaig poder venir", va somriure el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, des de la tarima del Cercle d’Economia. Els empresaris van acollir la sorna entre rialles, recordant que fa just 12 mesos el líder del PSOE era a l’hemicicle del Congrés dels Diputats defensant una moció de censura que el va portar fins a la Moncloa. Després de revalidar el seu lideratge a les urnes, Sánchez va compensar aquest dissabte aquesta absència i va clausurar la seva 35a reunió a Sitges.

Amb ànim d’agradar i sense que se li preguntés ni ell esmentés el conflicte català –un dels temes que va centrar les jornades–, va optar per promoure el seu compromís europeista. A parer seu, és el moment de centrar l’atenció en una Europa amenaçada pels populismes, i aquest país té una "enorme responsabilitat i oportunitat" per ser-ne protagonista. "Espanya hi té tot a jugar, no només en presència important, amb pes específic en la Comissió, sinó en la influència que puguem tenir en el conjunt del projecte europeu", va indicar.

Sánchez, que va precedir el president del Cercle d’Economia, Juan José Brugera, va mostrar altura de mires i no es va encasellar en els postulats del socialisme a la Unió Europea (UE), sinó que va apostar per un gran acord que superi les famílies polítiques i que uneixi els que volen seguir "endavant" amb aquest projecte en comú, una vegada trencada l’hegemonia del bipartidisme. "Europa no és sense cap mena dubte un actor secundari, és un actor protagonista. I hem de marcar el pas. No hem d’imitar ni els EUA ni la Xina, sinó mostrar el nostre lideratge amb els nostres senyals d’identitat", va etzibar. També va cridar a "donar-li la volta al replegament nacionalista i al proteccionisme" anteposant "les llibertats individuals i l’Estat del benestar". "En aquest nou cicle polític, Espanya està en disposició de fer un pas al capdavant. No serem actors passius del debat europeu. No només per compromís europeista, sinó perquè tenim la capacitat per liderar una resposta alternativa", va sentenciar.

Agenda del canvi

El president de l’Executiu en funcions es va esforçar a deixar clar que "la justícia social" ha de ser el motor perquè el país avanci. Per això, va cridar els representants polítics, empresaris i sindicats, i la societat civil en general, a "impulsar una gran agenda del canvi durant els pròxims quatre anys", a "aconseguir una economia competitiva i sostenible; unes institucions netes i transparents, i una societat plural i més justa". Un plantejament en què va assegurar que era indispensable la "disciplina fiscal", "la cohesió social i territorial" i la modernització del "sistema productiu". 

Sota aquesta idea va anunciar que és l’hora de modificar el redactat de l’Estatut dels Treballadors per adaptar-lo als nous temps en què ha guanyat pes la nova economia. No va oblidar la mort per atropellament d’uns dels ‘riders’ de Glovo i va urgir a "donar resposta" a les seves precàries condicions laborals "amb una legislació específica".

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

El discurs de Sánchez va ser molt aplaudit tot i que tothom es va fixar en el mateix: no va esmentar els seus plans per formar Govern, ni va assenyalar aliats, ni va respondre a la invitació del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, a recuperar el pacte de Pedralbes. De fet, el conflicte català va quedar arraconat i el dirigent socialista es va limitar a retreure les intencions dels que pretenen "aixecar falsos murs o fronteres en un món cada vegada més globalitzat". Va brandir, com a contrapartida, Espanya com una democràcia "consolidada" que ha sabut "descentralitzar-se i compartir sobirania": "Units en la nostra diversitat, sense cap mena de dubte, som més forts", va emfatitzar.

Preguntat per les seves polítiques tributàries, no en va donar detalls però va mirar de relaxar l’empresariat dient que el seu propòsit és "acabar amb la pobresa però no amb la riquesa". Va raonar que la política fiscal no és un final en si mateixa, sinó un instrument més per ajudar a l’"objectiu vital" del país: el creixement econòmic i la redistribució de la riquesa. En aquest punt, va recordar que la Unió Europea (UE) ha advertit Espanya que no ha desenvolupat la seva fiscalitat verda, que està en "nivells ínfims" i que continua sent un repte per afrontar.