La pujada rècord de la llum a les llars espanyoles

L’any passat per aquestes dates la llum iniciava en silenci un ascens de rècord. En concret, el preu de l’electricitat per a les llars espanyoles va pujar en la segona meitat de l’any 2018 un 13,8% respecte al mateix període del 2017, la segona pujada més gran de tota la Unió Europea, només després del 19,6% de Xipre. El motiu teòric de l’increment no va ser cap altre que l’alça de preu delsdrets d’emissió de CO2 que afecta les centrals més contaminants, com el carbó, però també la falta de vent i l’elevat preu del gas.

Un combinat perfecte que va fer que el preu (impostos inclosos) que van pagar els espanyols pel subministrament elèctric se situés en els 0,2477 euros el quilowatt hora, segons les dades publicades per Eurostat. El termòmetre estadístic europeu adverteix que Espanya va tenir llavors el cinquè preu residencial més alt de tota la Unió Europea només darrere de Dinamarca, Alemanya, Bèlgica i Irlanda. No obstant, si s’elimina la diferència en el nivell de preus entre països, Espanya aconsegueix el podi i es posiciona com el tercer país amb la llum més cara (0,2740). Només és superat per Portugal (0,2816) i Alemanya (0,2800).

Però no sempre ha sigut així. Segons les dades de l’organisme comunitari, el 2007 les llars espanyoles tenien un dels preus més baixos de tot el continent, no obstant, aquesta tendència es va anar revertint amb el pas del temps. L’any 2007, la llum per a les llars espanyoles costava 0,1400 euros el quilowatt hora, menys que la mitjana de la Unió Europea (0,1528), mentre que el 2018 va ser un 17% superior al preu mitjà dels Vint-i-vuit.

És a dir, mentre altres països han reduït el preu del subministrament elèctric, Espanya ha seguit una tendència ascendent que només ha mostrat certa contenció, amb fins i tot algun retrocés, entre els anys 2013 i 2017. No obstant, caldria remuntar-se al període 2010-2011 per trobar una pujada similar (13%) a la de 2018, però llavors el preu de la llum assolia els 0,1851 euros el quilowatt hora.

¿Per què puja la llum?

La complexitat del mercat elèctric fa que qualsevol excusa sigui bona per explicar una alteració positiva en els preus de l’electricitat. I quan no és el CO2, el vent o el gas, com va passar l’estiu passat, és una aturada als reactors nuclears a França, la falta d’aigua o l’arribada d’una onada de fred. Hi val gairebé tot, tant que no és estrany escoltar un president del Govern encomanar-se a la pluja (Mariano Rajoy) o a una ministra fer el mateix amb el vent (Teresa Ribera) per mitigar un efecte a l’alça en els preus.

Notícies relacionades

Espanya va registrar el 2018 la segona pujada de llum més alta de tota la UE

El preu de l'electricitat toca màxims el 2018

L’any passat el rècord de preus va poder ser més gran (segons les estimacions) però el Govern li va posar fre. A través d’un decret llei l’octubre que va incloure l’exempció del Cèntim Verd i la suspensió de l’impost a la generació elèctrica durant sis mesos, a més d’altres mesures destinades a millorar l’eficiència energètica a les llars, l’Executiu va paralitzar de forma directa o indirecta la pujada del rebut. Llavors, la ministra Teresa Ribera va assegurar que aquestes eren mesures d’urgència, però que s’havia de revisar l’estructura del mercat elèctric en el seu conjunt, una reflexió similar que van fer els seus homòlegs Álvaro Nadal o José Manuel Soria. A data de maig del 2019 tot continua igual.

Això sí, l’any 2019 va començar amb uns preus més continguts, potser perquè des de desembre ha caigut la generació de carbó –a la qual més afecta el preu del CO2– i per l’impost de generació fins a l’abril. No obstant, en el que va de maig, el preu de la llum al mercat a l’engròs que suposa al voltant del 40% de la factura –la resta són impostos i peatges i càrrecs– és inferior al del mes d’abril i també al del mateix període del 2018. Tot i que, a falta cinc dies per tancar el mes, encara pot passar de tot.