estabilitat financera

El Banc d'Espanya alerta la banca del risc d'una nova onada de demandes per l'IRPH

El supervisor insta el sector a mesurar-ne el possible impacte i preparar mesures per gestionar els litigis

L'organisme adverteix sobre la desacceleració global i la "indefinició" de la política econòmica espanyola

jcarbo45764133 tribunal supremo hipotecas181105151224

jcarbo45764133 tribunal supremo hipotecas181105151224 / JOSE LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
P. Allendesalazar

Els riscos per a l’estabilitat del sistema financer espanyol s’han incrementat en els últims sis mesos com a conseqüència principalment de la desacceleració econòmica mundial, tot i que també de la "incertesa" sobre el curs futur de la política econòmica del país. Però a més d’aquests factors generals, els bancs espanyols s’enfronten a un "risc específic": el potencial increment de les demandes judicials. Així ho ha advertit aquest dimarts el Banc d’Espanya al sector al seu informe d’estabilitat financera, en què per primera vegada inclou el risc legal com un dels tres més rellevants per a les entitats.

El supervisor ha destacat que hi ha encara procediments judicials "molt rellevants" pendents de resolució. Es refereix en particular a l’IRPH (índex de referència de préstecs hipotecaris). El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s’ha de pronunciar sobre aquest índex, probablement en la segona part de l’any, arran que un jutge de Barcelona el consultés després que el Tribunal Suprem avalés l’índex. La Comissió Europea ja s’ha posicionat a favor dels clients i en contra del criteri de l’alt tribunal espanyol, i l’advocat general del TJUE, una espècie d’assessor legal dels seus magistrats, es pronunciarà el 24 de juny.

Impacte milionari

El Banc d’Espanya ha advertit a la banca que la sentència del tribunal comunitari podria produir un augment de les demandes, particularment per a les institucions amb més hipoteques referenciades a l’IRPH, "cosa que exigeix d’aquestes entitats un apropiat mesurament del possible impacte contingent i mesures de gestió i prevenció adequades". L’experiència de les clàusules terra, ha destacat, indica que aquests processos legals provoquen una "complexitat i extensió temporal significatives, així com un impacte material sobre el benefici de les entitats".

La institució governada per Pablo Hernández de Cos, així, ha recordat que la decisió del TJUE a favor dels clients sobre les clàusules terra va obligar les entitats a reservar 1.900 milions d’euros el 2016 per a indemnitzacions i que els afectats ja han recuperat 2.200 milions d’euros fins al gener del 2019. "És important que les entitats estimin adequadament el risc legal que pot implicar un potencial augment de la litigiositat amb la clientela", els ha demanat, a més de reclamar-los un esforç per revertir la seva "pèrdua de reputació".

Segons estimacions de Goldman Sachs, una nova sentència desfavorable de la justícia europea obligaria el sector financer a reintegrar entre 7.000 i 44.000 milions a prop de mig milió d’hipotecats, una estimacions que el Banc d’Espanya no ha volgut valorar. Entre el 2014 i el 2017, les entitats van haver de fer provisions per valor de 8.410 milions d’euros per fer front a despeses legals i litigis fiscals. 

Incertesa i indefinició

L’informe, d’altra banda, alerta que la intensificació de l’alentiment econòmic global (i en particular, europeu i xinès), juntament amb la incertesa geopolítica més gran pels conflictes comercials, pot desencadenar un augment de les primes de risc que enfonsi les valoracions de les borses i del deute privat i públic, que enduriria les condicions de finançament i reduiria la riquesa de llars i empreses, que respondrien disminuint la seva despesa i inversió. La Xina, destaca, s’està ressentint de la pugna amb els Estats Units; les tensions han tornat a Turquia i l’Argentina; hi ha dubtes sobre la situació fiscal d’Itàlia, i Alemanya ha patit una desacceleració "significativa".

A més d’aquests riscos externs, Espanya s’enfronta a d’altres interns, com la "indefinició sobre el camí de la política fiscal, tant a curt com a mitjà termini, i en general, sobre l’orientació  futura de la política econòmica". Tot un encàrrec per al Govern que s’ha de formar. En particular, assenyala que persisteix un deute amb l’exterior equivalent al 67% del PIB, segments de les llars en una situació de "més fragilitat" pel seu alt endeutament, una taxa d’estalvi de les famílies molt reduïda i també empreses en situació "més vulnerable", sobretot les més petites que operen al sector immobiliari i de la construcció, on els preus són "pròxims a l’equilibri" en relació amb la seva tendència a mitjà termini. En canvi, la situació política de Catalunya ha deixat d’aparèixer com un risc, al contrari que fa sis mesos.

Pressió addicional

Notícies relacionades

En un context d’ingressos reduïts pels tipus baixos, afegeix el Banc d’Espanya, els bancs es veuran sotmesos a una "pressió addicional" per la desacceleració. Les entitats van guanyar 19.438 milions l’any passat, un 24,8% més que el 2017, però sobretot gràcies a la baixada de la morositat i les consegüents provisions més petites per fer front a pèrdues futures (-16%), així com als resultats extraordinaris. El sector continua havent de "millorar" els seus nivells de rendibilitat (ha pujat del 6% al 7,2%, però segueix per sota del 10% de cost de capital) i solvència (11,8%, dels més baixos d’Europa).

El Banc d’Espanya ha advertit al sector que la seva política de pagar entorn del 50% del resultat en dividends podria impedir-li absorbir pèrdues si es materialitzen els riscos assenyalats al seu informe. "Esperem que els bancs uneixin els punts", han destacat fonts del supervisor, insinuant que el sector s’hauria de replantejar la seva política de retribució als accionistes. També ha destacat que encara que el crèdit al consum s’ha alentit, el continuarà sotmetent a un "seguiment estret", com també els préstecs del mercat immobiliari. A més, ha reclamat a les entitats que continuïn diversificant les seves fonts d’ingressos i reduint "racionalment" els seus costos per guanyar rendibilitat i solvència.