Tornem-hi amb el formatge a Rússia

Quan es tracta de comprar formatge, a Rússia, igual que a molts altres llocs del món, és important mirar el preu. Però a diferència del que podria passar en un supermercat de Barcelona, aquí no es tracta de comparar entre diverses opcions per identificar el producte amb la millor relació qualitat-preu. Per al consumidor rus, el preu és el que li permet determinar si, en lloc de formatge, està adquirint una de tantes falsificacions elaborades amb substituts de la llet, succedanis que fa anys que copen el mercat rus i que, segons algunes fonts del sector, podrien arribar al 50% de la producció local50%.

Després del veto imposat per Moscou el 2014 a la importació d’un bon nombre de productes agrícoles procedents de la UE i els EUA com a resposta a les sancions d’Occident per l’annexió de Crimea, els formatgers russos han omplert el buit deixat pels estrangers, en molts casos amb productes lactis de molt baixa qualitat, en un mercat en què gairebé no hi ha competència internacional. I tota aquella oferta que costi menys de 500 rubles per quilo (6,86 euros), segons adverteixen els experts, és pràcticament segur que inclou ingredients com oli de palma, llet en pols o guix, a més de sabors sintètics que emmascaren l’absència de la llet natural, la matèria primera per excel·lència en l’elaboració d’aquest aliment. 

La meitat del formatge rus, una falsificació

"Es pot dir que el 50% del formatge que es produeix a Rússia és una falsificació; hem millorat, perquè fa uns anys, era el 70%", denuncia Oleg Sirota, una de les veus més autoritzades del país en la matèria. Aquest jove d’uns trenta anysd’aspecte bonàs i galtes molsudesva decidir el 2014 abandonar la seva carrera de programador informàtic i dedicar-se a la seva gran passió, la fabricació de formatge, on va veure grans possibilitats de negoci a causa de les contrasancions russes.

L’agost del 2015 va inaugurar una fàbrica a Dubróvskoye, no lluny de Moscou, especialitzada en la producció d’una versió local del parmesà italià i de l’emmental suís. Gràcies al fet que el seu és un producte de qualitat en un panorama on abunden les adulteracions, no dona l’abast i el seu negoci no deixa de créixer; els seus formatges fins i tot han sigut guardonats en festivals internacionals. "L’any passat vam créixer un 110%", indica. "Però som una excepció; la majoria dels fabricants russos fan servir oli de palma, que és molt més barat", constata.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Els números no quadren, i les conclusions que se n’extreuen salten a la vista. Mentre que el 2014, les importacions d’oli de palma a Rússia es van incrementar en un 37% i la fabricació de formatge rus també va pujar un 33%, la producció de llet local no només no va créixer, sinó que va caure un 2%. El juny de l’any passat,Roskontrol, la unió de consumidors de Rússia, va analitzar la composició de 59 mostres de les marques més populars a Rússia amb preus situats entre els 450 i els 270 rubles per quilo, i van arribar a la conclusió que 38 d’aquestes eren meres adulteracions. La meitat d’aquestes últimes no contenien només oli de palma, "relativament innocu", sinó també ingredients potencialment perillosos per a la salut com "greixos hidrogenats".

"Són greixos que el nostre organisme digereix amb dificultat, i fins i tot podrien ser cancerígenes", constata Olesia Sevchuk, fundadora del’Escola de Fabricació de Formatges homònima. Aquesta experta és partidària que el Govern faci campanyes d’informació destinades als consumidors perquè comprenguin els inconvenients que poden tenir la compra de productes succedanis del formatge, per més barats que siguin. No obstant, no creu que una eventual prohibició en la importació de productes com l’oli de palma aconsegueixi canviar l’estat de coses a Rússia. "Quan hi ha una prohibició, sorgeix sempre una manera per esquivar-la", explica a través del telèfon.