estat del benestar

Catalans, més pressió fiscal i menys prestacions

Un estudi de la Cambra de Comerç revela un volum de recolzaments públics "sistemàticament inferiors a la mitjana espanyola"

1
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les famílies catalanes suporten unapressió fiscal més gran que la mitjana espanyola, però reben un volum de prestacions i transferències socials per càpita "sistemàticament inferior a la mitjana espanyola", segons l’estudi 'L’economia catalana al segle XXI. Balanç (2000-2017) i perspectives (2030)' de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Segons el parer de Joan Ramon Rovira, director de l’estudi i cap del gabinet de la institució, que els catalans paguin més que la mitjana, "és normal" perquè són una comunitat rica. A més, tributs com l’IRPF tenen uns tipus més elevats a Catalunya per al tram autonòmic que altres comunitats, com la de Madrid.

El que, segons Rovira, és menys comprensible és que els catalans en rebin menys, tot i que podria deure’s al fet que hi ha menys atur i, per tant, s’ha de pagar menys subsidis; que hi hagi menys jubilats perquè la població és més jove, etcètera.

L’informe constata que juntament amb les qüestions d’equitat intra i intergeneracional existeix un problema de "dèficit de finançament que representa un obstacle persistent per al dinamisme de l’economia catalana i que es posa de manifest en el fet de registrar nivells de despesa pública per habitant sistemàticament inferiors a la mitjana espanyola". 

Notícies relacionades

El mateix estudi revela "la resiliència" de les empreses a Catalunya. Segons Rovira, moltes companyies mitjanes han passat a ser de més dimensió durant la fase de recuperació. Al seu torn guanyen pes els sectors amb un valor més gran afegit brut per ocupat, com la indústria manufacturera i els serveis més intensius en capital (humà, tecnològic i financer).

Al seu torn es detecta que ha reduït significativament l’endeutament del sector privat, i es produeix una incipient diversificació de les fonts de finançament –incloent el capital risc–. De tota manera, el mercat de treball manté nivells d’atur i temporalitat excessivament elevats en comparació amb Europa, la qual cosa posa de manifest la persistència d’importants disfuncions en el funcionament d’aquest mercat.