Govern i sindicats asseguren que no perilla la recuperació de les pagues extres als funcionaris

La recuperació de les pagues extres retirades alsfuncionaris de la Generalitat no està en perill i el Govern respectarà el calendari de devolució pactat amb els sindicats. Així ho han traslladat tant l’Executiu català com les centrals, després de reunir-se aquest divendres per aturar la polèmica sorgida la setmana passada pel requeriment d’informació sol·licitat pel Ministeri de Política Territorial i Administració Pública, encapçalat per Meritxell Batet.

Aquest requeriment va ser interpretat pel Govern com un preludi d’un recurs al Tribunal Constitucional, però els sindicats han volgut enviar un missatge de tranquil·litat sobre això, després de mantenir converses amb la ministra. El president Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonés i el conseller de Polítiques Digitals i Funció Pública, Jordi Puigneró, s’han reunit de manera extraordinària aquest divendres amb representants de CCOO i UGT per aturar el recent conflicte originat pel retorn de les pagues extres retirades el 2013 i el 2014 als funcionaris de la Generalitat.

Aquest tema, que ja semblava encarrilat després d’una vaga desconvocada pel mig i un primer pagament efectuat, dijous passat va despuntar com a escenari d’una nova potencial disputa entre els Executius de Madrid i Barcelona. 

El Govern central i el català celebraran una o diverses reunions bilaterals per abordar el tema, que s’allargaran un període màxim de sis mesos, segons han explicat les parts. “El Govern manté el seu compromís inequívoc de retornar les pagues extres”, ha declarat el conseller Puigneró en la roda de premsa posterior a la reunió amb els sindicats. “Agraïm la ràpida resposta i que hagin assumit el tema com una qüestió de Govern”, ha declarat el representant de CCOO, Joan Maria Sentís.   

Possibles indicis d’inconstitucionalitat

Dijous Sant, la ministra de Política Territorial i Administracions Públiques, Meritxell Batet, va fer un requeriment formal, via carta, d’informació a la conselleria de Polítiques Digitals i Funció Pública, encapçalada per Jordi Puigneró, per saber amb quins recursos i des de quines partides pressupostàries es va abonar el 10% de la paga extra retirada el 2013. La missiva, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, insta la Generalitat a facilitar la informació requerida “a fi d’evitar el recurs d’inconstitucionalitat”.

El pagament d’aquest 10%, així com els increments salarials pactats per a aquest 2019 del 2,25%, es va efectuar ja en la nòmina del març passat. Segons fonts de la conselleria de Polítiques Digitals i Funció Pública, l’esmentat pagament va representar una despesa pública de 58 milions d’euros.

Sense canvis de rumb

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

El 2019, la Generalitat va acceptar abonar un altre 30% de la paga del 2013, tot i que ho subordinava a l’aprovació dels pressupostos. Atès que el Govern ni tan sols els va presentar a tràmit i va haver de prorrogar els del 2018, la Conselleria de Polítiques Digitals i Funció Pública ha optat per sol·licitar un crèdit amb què abonar aquest 30%, segons traslladen fonts de la conselleria. “L’acord el compliran, no només referent als salaris, sinó també en drets laborals”, ha afirmat la representant d’UGT, Encarna Fernández.

Aquest calendari de pagament va ser acordat entre CCOO, UGT i la conselleria encapçalada per Puigneró el passat 11 de desembre, sota l’amenaça d’una vaga general de la funció pública catalana que amb l’acord es va desconvocar.