escenari postelectoral

La banca demana un Govern estable davant una desacceleració «inevitable»

La patronal AEB i Bankinter s'oposen a l'impost al sector que proposa Unides Podem

Els bancs tradicionals van guanyar 14.846 milions d'euros l'any passat, el 23% més

46289250 601

46289250 601 / JOSE LUIS ROCA

2
Es llegeix en minuts
P. Allendesalazar

Aquest dijous el sector financer s’ha fet eco públicament del temor empresarial de l’escenari incert que es pot obrir després de les eleccions de diumenge. El president de la patronal bancària AEB, José María Roldán, ha advertit que “tenir certeses és molt important perquè els agents econòmics prenguin les seves decisions” d’inversió. I de forma més directa, la consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancausa, ha assegurat que “fa falta un Govern prou estable i amb la base necessària perquè la desacceleració es reverteixi, s’aprovin reformes estructurals, i es corregeixin els desequilibris”.

Aquests pronunciaments demostren la preocupació empresarial que es formi un Executiu amb recolzaments inestables o que calguirepetir les eleccions, com ja va passar després de les del desembre del 2015. La diferència és que llavors l’economia anava vent en popa, mentre que ara “no és possible evitar la desacceleració atès el context de la zona euro”, ha alertat Roldán. Per al líder patronal, la clau és aconseguir que Espanya continuï creixent més que els socis de l’euro, i per aconseguir-ho fa falta un Govern que “posi el focus” en la reducció del dèficit i el deute públic amb l’objectiu de continuar corregint l’endeutament exterior i mantenir la confiança dels inversors.

Tant Roldán (“res a comentar sobre el programa de cap partit polític”) com Dancausa (“fa falta un Govern estable, sigui del color que sigui”) han evitat expressar públicament les seves preferències, però han deixat ben clara la seva oposició radical a les principals propostes econòmiques d’Unides Podem, particularment a la creació d’un impost al sector per recuperar els ajuts del rescat. La banca, ha argumentat el líder patronal, és el segon sector que més paga (el 24% de la seva base imposable a Espanya, a la qual ha defensat que no s’hi ha de sumar el que guanyen i tributen a l’estranger), i a més no ha rebut diners públics de forma directa, sinó que ha contribuït amb uns 20.000 milions d’euros al rescat de les caixes.

Resultats

Notícies relacionades

Els bancs de l’AEB (els tradicionals, exclosos els hereus de les caixes i les cooperatives) van guanyar 14.846 milions l’any passat, el 23% més, incloent-hi el seu negoci a l’estranger. A Espanya van obtenir 8.387 milions, davant les pèrdues de 6.554 milions del 2017 provocades per la desfeta del Popular. La millora del resultat es va deure sobretot a les menors provisions per afrontar pèrdues (-13,4%) a causa de la caiguda de la morositat al 4,1%.

Roldán ha assegurat que el sector ha entrat en l’“última fase del procés de neteja del balanç” i que la morositat hauria de baixar el 2% a llarg termini. Les entitats, amb tot, continuen tenint una rendibilitat (7,4%) inferior al cost del capital (entorn del 10%) i una solvència (11,3%) per sota del 12% que ha fixat el mercat com a nou estàndard. Bankinter, per la seva banda, va guanyar 145 milions el primer trimestre, l’1,4% més que un any abans, gràcies als ingressos més grans i les provisions més petites.