El deute autonòmic s'ha multiplicat per cinc en una dècada

Els comptes autonòmics s’acosten a l’equilibri pressupostari, després d’haver tocat fons el 2011 amb un dèficit del 5,1% del PIB, però amaguen una situació de fragilitat molt preocupant de cara al cicle de desacceleració econòmica que encara l’economia espanyola (i les de la Unió Europea i del món, en general).

Aquesta és la principal conclusió que es desprèn d’un informe sobre l’evolució de les finances autonòmiques en els últims 15 anys que ha publicat aquest dilluns la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), firmat pel seu director, Ángel de la Fuente. Des del 2003 el deute autonòmic s’ha multiplicat per cinc mentre la inversió de les comunitats s’ha reduït a la meitat. 

"En aquest període (des del 2003) les finances autonòmiques han tancat un cicle complet, i han tornat el 2018 a una situació similar a l’observada el 2003 en termes dels seus nivells de despesa, ingrés i dèficit. No obstant, l’herència de la Gran Recessió ha deixat els comptes autonòmics en una situació bastant més fràgil que la de partida i amb un marge de maniobra limitat si els símptomes de desacceleració que observem en els últims mesos es confirmen i accentuen en els pròxims trimestres", avisa De la Fuente.

Deute, inversió i tipus

"Potser el més preocupant a mitjà i llarg termini és que el deute autonòmic, mesurat en relació amb la renda nacional, s’ha multiplicat per cinc en menys d’una dècada i s’ha estabilitzat en aquests últims anys de recuperació entorn del 25% del PIB", remarca l’informe. En comunitats com València i Castella-la Manxa el deute s’ha multiplicat per més de 10 vegades des del 2003. A Catalunya, el deute autonòmic ha passat de l’entorn de 7% del PIB el 2003 a fregar el 35%.

A això s’afegeix que la inversió real per habitant de les autonomies s’ha reduït a la meitat (al 54%) en el període analitzat (des del 2003) i que aquests nivells "no es poden sostenir durant molt més temps sense efectes adversos sobre molts equipaments públics i la qualitat dels serveis que aquests ajuden a prestar". En el cas de Catalunya, la inversió real per habitant es va situar en el 68% de la que hi havia el 2003, segons les dades de Fedea. Castella-la Manxa presenta l’ajustament més dramàtic de la inversió per habitant, ja que aquesta dada amb prou feines va representar el 2018 el 34% de l’existent el 2003.

També estan cridats a esgotar-se els anormalment baixos tipus d’interès que han encoratjat la reducció del dèficit públic (de totes les administracions) en els últims anys així com les subvencions estatals a les despeses derivades del deute publica a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i de la resta dels anomenats mecanismes addicionals de finançament.

Sistema de finançament

Els problemes de dèficit més grans i deute se situen en algunes de les comunitats (com València o Múrcia) que es consideren clares perdedores del vigent sistema de finançament autonòmic (del 2009), la renovació del qual acumula un retard de cinc anys.

Una de les qüestions que pretenia escometre el Govern sortint, del PP, en la renovació de sistema de finançament autonòmic es referia a alguna forma de 'treure' de deute a les comunitats més mal cobertes pel model d’ingressos.

Correcció del dèficit

Mentrestant, la conjuntura econòmica i alguns mecanismes del sistema de finançament (com la liquidació retardada dels ingressos per més recaptació fiscal), juntament amb les mesures disciplinàries de la llei d’estabilitat, estan afavorint la correcció del dèficit autonòmic.

El conjunt de les comunitats va presentar el 2018 un dèficit pressupostari de 0,23% del PIB, clarament per sota de l’objectiu de dèficit del 0,40%.

Amb només quatre excepcions (el País Basc, Balears, Navarra i València), les comunitats autònomes milloren els seus resultats en relació amb l’any anterior. Tretze van complir l’objectiu de dèficit i dos més es van quedar a només unes centèsimes de fer-ho, i van deixar nomésValència i Múrcia amb dèficits molt superiors a l’objectiu.

El 2018 Catalunya va aconseguir situar-se al límit entre les complidores, amb un dèficit de 1.025 milions d’euros equivalents al 0,44% del PIB.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Segons l’anàlisi de Fedea, en termes generals, la millora del saldo pressupostari prové en primer lloc del fort creixement dels ingressos amb la recuperació econòmica, però hi ha també una contribució significativa de les partides de despesa, que creixen a un ritme inferior al PIB i per tant perden pes en aquest agregat.

Les Canàries, Cantàbria i Navarra són les comunitats en les quals menys ha crescut la despesa total en el conjunt del període, mentre que el País Basc, les Balears i Aragó presenten els creixements més grans acumulats. Balears és la comunitat que menys ha retallat la inversió, seguida del País Basc, mentre que Castella-la Manxa i Astúries són els que més ho han fet, segons en anàlisi de Fedea.