Ocupació
El Parlament europeu dona llum verda a un blindatge laboral de mínims
La directiva ratificada per la cambra de la UE unifica un paquet de drets que afectaran principalment treballadors de plataformes, sota demanda o de la llar
lainz43609998 a cyclist carries a deliveroo bag in madrid spain june 4 180604155142 /
El Parlament de la Unió Europea ha aprovat aquest dimarts una directiva que agrupa un paquet de mesures de protecció laboral per als ocupats dels 28 estats membre. Les disposicions que unifica la directiva beneficiaran principalment els treballadors "atípics", és a dir, aquells amb jornades laborals canviants i poc rutinàries. És a dir, molts dels treballadors del’economia de plataformes, els professionals que operen sota demanda o les empleades de la llar.
No obstant, les mesures aprovades aquest dimarts pel Parlament europeu ni s’aplicaran immediatament (el període de transposició a la normativa de cada país és de tres anys), ni són de tall ambiciós concretament per a Espanya, ja que molts de les modificacions que introdueix ja estan incloses en la seva legislació. Els juristes consultats aplaudeixen la iniciativa, tot i que també l’assenyalen com una oportunitat perduda en molts aspectes.
La directiva obliga les empreses a millorar la informació i transparència de les condicions de treball que transmeten als seus empleats, una mica amb especial rellevància en alguns països de l’est d’Europa. També els oficis que operen sota demanda, que a molts països de la UE (no és el cas d’Espanya) s’articulen sota el contracte de zero hores, és a dir, el treballador no té un mínim i només cobra si hi ha comandes. Al Regne Unit més de mig milió de persones té un contracte d’aquest tipus.
Notícies relacionadesEl text aprovat per la cambra europea també tindrà especial incidència en els treballadors de l’economia de plataformes, al voltant de les quals les noves formes empresarials han generat un nombrós debat jurídic. "La definició que fa la directiva de treballador no resol l’actual debat sobre si els repartidors de plataformes com Glovo o Deliveroo són o no falsos autònoms, ja que aquestes continuen qüestionant que no existeix subordinació entre les parts", considera la professora de dret laboral d’Esade, Anna Ginès.
La investigadora considera que la introducció d’una presumpció de laboralitat, és a dir, que fossin les empreses les que haguessin de demostrar que la seva relació amb els "col·laboradors" és d’autònoms tancaria un debat que actualment s’estén per tot Europa. "Caldrà esperar que el Tribunal Suprem unifiqui jurisprudència", coincideix el catedràtic de dret del treball de la UAB, Eduardo Rojo. Un element que sí que reforça la directiva de cara a la legislació espanyola, segons assenyala Rojo, és la càrrega de prova en els empresaris en cas d’acomiadament d’un treballador per motius ideològics, sindicals o d’exercici dels seus drets laborals.
