sector financer

Bankia preveu tornar els ajuts promesos tot i que guanyi menys de l'anunciat

El banc espera compensar amb la generació de capital el menor benefici pels tipus baixos

L'entitat té marge per complir tot i guanyant un 40% menys de l'esperat el 2020

5
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar

Pitjor entorn, idèntic compromís. El febrer de l’any passat,Bankiava prometre que pagaria als seus accionistes2.500 milionsd’euros entre el 2018 i el 2020, dels quals1.535 milionsserien per a l’Estat, si no disminueix la seva participació, del 61,4%. El més cridaner és que el banc insisteix quecomplirà aquest compromísmalgrat que llavors preveiaguanyar 1.300 milionsel 2020, davant dels781 milionsque el consens delsanalistesara estima que obtindrà a causa de la desacceleració global. La raó és que l’entitates va deixar margeper complir el seu objectiu, tot i que l’economia evolucionés pitjor del que preveia.

Elpla estratègic del banc per al període 2018-2020estimava que l’euríbora 12 mesos estaria en el 0,29% aquest any i en el 0,73% el que ve. Es tracta d’una variable clau per a totes les entitats financeres pel seu impacte en elsingressosque obtenen del crèdit, però especialment per a una com Bankia, que té un pes més elevat que la mitjana d’hipotequesen el seu balanç (prop del 60%). El seu problema és que la mala evolució de la zona euro ha fet que el Banc Central Europeu (BCE) retardi almenys fins a finals d’aquest any la primera pujada de tipus des del 2011. Segons Bankinter, aquesta decisió provocarà que l’euribor se situï en el -0,09% aquest any i el 0,16% l’any qye ve.

Això explica que els analistes considerin molt improbable que Bankia guanyi l’any que ve els 1.300 milions anunciats, que suposarien un increment del 162% respecte al benefici del 2017 (o d’un 62% sense l’impacte positiu de l’absorció de BMN en aquell exercici). Després d’obtenir unbeneficide 703 milions el 2018, els experts estimen que l’entitat guanyarà 711 milions aquest any i 781 milions el que (un 39,9% menys del previst).

Dues vies

La clau per explicar per què Bankia ha mantingut el seu objectiu de retribució als accionistes, i per tant de devolució dels ajuts, malgrat els previsibles menors guanys és que els 2.500 milions no depenien només dels beneficis. L’entitat tenia previst fer el pagament perdues viespràcticamental 50%. D’una banda, guanyant més i augmentant el percentatge del resultat que abona als seus propietaris mitjançantdividendsdes d’entorn el 40% fins entre el 45% i el 50%. De l’atra, tornant de forma extraordinària l’excés de capital per sobre del nivell del 12% mitjançant dividends extraordinaris o la compra d’accions per a la seva amortització (operació que incrementaria el valor de la resta dels títols). 

Aquesta segona via és la que li dona marge per poder complir la seva promesa. Bankia ha pagat undividend ordinaride 357 milions amb càrrec als resultats de l’any passat i el consens dels analistes espera que aboni uns 386 milions contra els resultats del 2019 i uns 416 milions contra els del 2020. En total serien1.159 milions(711,6 milions per a l’Estat), un46,36%dels 2.500 milions.

El 53,64% restant (1.341 milions) hauria de venir de ladevolució del capital. Al banc li surten els comptes: ja té un excés sobre el nivell del 12% de 418 milions i ve generant de forma recurrent uns 0,5 punts a l’any, i per això acumularia 1.079 milions addicionals entre aquest any i el següent. És a dir,1.497 milionsper cobrir una necessitat de 1.341 milions. 

Picada d’ullet al BCE

Sembla clar que l’entitat presidida perJosé Ignacio Goirigolzarriva ser prudent, i no és descartable que la retribució als accionistespodria haver sigut més altasi realment hagués pogut complir les seves previsions de benefici. Les xifres evidentment són aproximatives, però posen en evidència que Bankia comptaria amb prou capital per complir amb els seus accionistes i encara li quedarienuns 156 milionsper afrontardesviacionsimprevistes.

Notícies relacionades

A més, el BCE cada vegada està demanant més capital als bancs europeus, amb la qual cosa no seria estrany que utilitzés aquest marge extra per quedar-se una mica per sobre del 12% (a balanç constant, se situaria en el 12,14%). El banc central ha d’aprovar la distribució de l’excés de capital i no és previsible que ho impedeixi ja que Bankia és un dels bancs més capitalitzats d’Espanya, però quedar-se una mica per sobre del 12% –el nivell que s’ha establert com a nou estàndard de bona solvència per als supervisors i el mercat– segur que seria ben rebut i facilitaria el pagament.

Els analistes esperaven que el banc fes una primera devolució de capital a començaments d’aquest any, però l’entitat ha decidit ajornar-lo perquè les autoritats europees encara no li han comunicat el seu requisit de MREL, el nou matalàs per absorbir pèrdues en cas de crisi. S’espera que Brussel·les informi les entitats en els pròxims mesos, amb la qual cosa el banc podria fer després un primer pagament. D’altres es podrien produir a finals de l’any que ve o a començaments del següent.

Un as a la màniga a l’espera del BCE

Més enllà dels seus resultats ordinaris, Bankia es guarda un as a la màniga per complir els compromisos que té amb els seus accionistes. Tal com va anunciar fa temps, el banc va demanar el 2014 al Banc Central Europeu (BCE) actualitzar els models interns de mesurament que serveixen per calcular els actius en funció del risc que suposen (APR, en l’argot financer), sobre els quals, al seu torn, es calcula quines són les necessitats de capital. El banc només té permís per aplicar aquests sistemes de càlcul sobre les carteres hipotecàries que va heretar de Caja Madrid i vol passar d’un sistema de mesurament del risc en el moment de concessió del crèdit a un altre que calculi l'evolució durant tota la seva vida. El vistiplau de l’organisme supervisor es podria produir en la segona part de l’any que ve. Avui, el pes dels actius ponderats per riscos sobre el total del balanç és del 33%, molt poc per sota del 35% que tenen els bancs que no apliquen models interns. Si aconsegueix el vistiplau del BCE, se n’aniria entorn del 25%, en línia amb la mitjana dels bancs espanyols que sí que apliquen aquests models propis. Això li permetria guanyar fins prop d’un punt de capital, en funció de com fos de restrictiu el banc central. Amb aquest capital addicional, tindria més fàcil complir el compromís del seu pla estratègic de pagar 2.500 milions als seus accionistes entre el 2018 i el 2020.

Temes:

Bankia