Disseny amb R+D sostenible

La recerca i desenvolupament (R+D) que tants fruits llança al mercat en mans de la tecnologia també és eina de sostenibilitat. Amb R+D es concreten accions de compromís amb el respecte al planeta. I un bon exemple és la tasca empresa per la dissenyadora gràfica Núria Vila (www.nuriavila.net).

Potser ja la van inspirar les ocupacions dels seus pares. El seu pare, empresari electrònic en una firma avui molt centrada en cloradors salins més sostenibles. La seva mare, comerciant de llanes i teixidora de jerseis. I va ser una exposició de cartells de Joan Brossa al Museu de Granollers, la seva ciutat, quan tenia 18 anys, que la va portar a focalitzar la seva formació en el disseny gràfic. Però el treball d’imatge corporativa i de productes per a firmes de qualsevol tipus li feia sentir un desencaixament interior. “No em creia el que ajudava a vendre a determinats clients. I no podia vendre el que no em creia jo mateixa”, diu.

I després d’una pausa fent un documental per a una oenagé al Salvador, amb 25 anys, va aterrar a Catalunya per tal de reenfocar les seves idees de disseny en el terreny de la sostenibilitat. Va capitalitzar els seus mesos d’atur per comprar-se un equip informàtic i començar un camí com a professional autònoma per tal de construir línies de treball amb contribució social: idearia envasos, embolcalls i suports per difondre la imatge de les empreses amb components que no deixin empremta ecològica.

  

Per això, va començar a investigar materials. “Em posava reptes a mi mateixa com si fos un joc”, recorda. “Em vaig proposar allargar al màxim possible el cicle de vida d’un producte abans que acabi a les escombraries”, explica Vila. I tota l’economia circular que els seus clients ja practiquen, ella els incorpora com a part de la seva imatge corporativa.

La carta del restaurant L’Encant, a Granollers, feta en paper pedra –elaborat amb runa i conglomerat–, o la tinta biodegradable de les lletres dels paquets de cafè –omnidegradables, es degraden només d’entrar en contacte amb un bacteri– de la cafeteria SlowMov, feta amb el marro del mateix cafè que serveix als clients ‘in situ’, són alguns exemples dels treballs de disseny sostenible de Núria Vila. Residus que serveixen per vestir la imatge, tintes vegetals i matèries primeres orgàniques figuren a la taula d’experimentació i aplicació de la dissenyadora.

Ètica i estalvi

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

En el 80% dels materials que fa servir aplica els criteris més sostenibles, cosa que minimitza l’impacte ambiental. “Estudio d’on venen els materials i com seran transportats. Com menys pes i menys volum tingui, més sostenible serà. Hi aplico el sentit comú”, argumenta.

Els primers clients li van arribar del seu entorn més pròxim, com el Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, però la creixent consciència de les empreses sobre el seu marge d’intervenció en la reducció o augment de l’impacte mediambienal directe o indirecte dels seus negocis han contribuït a l’impuls creativament ètic de Vila. La seva firma va facturar l’any passat 50.000 euros i compta ja amb una persona contractada a mitja jornada.