Anar al contingut

PREVISIONS

L'economia es refreda, però l'FMI descarta una recessió a curt termini

Espanya és el país que més creix entre les grans economies de l'eurozona

Ricardo Mir de Francia

L'economia es refreda, però l'FMI descarta una recessió a curt termini

Després de gairebé dos anys d’acceleració, l’economia mundial torna a rodar amb el motor gripat. La guerra comercial, les tensions polítiques i la normalització monetària en algunes economies han temperat l’optimisme que va regnar a principis de l’any passat per deixar pas a un alentiment generalitzat, ni més ni menys que en el 70% de les economies del planeta. Aquest és el diagnòstic que fa el Fons Monetari Internacional (FMI) al seu informe de perspectives mundialsEspanya és un dels pocs punts lluminosos al mapa de grisos de l’organisme multilateral. Per a aquest any s’espera que creixi un 2,1%, una dècima menys del previst al gener, però suficient per mantenir-se al capdavant de les grans economies de l’eurozona. Malgrat l’atonia imperant, el Fons descarta de moment el risc d’una recessió global.

Els seus analistes enumeren una llarga llista de motius per explicar el mal començament de l’any. Des de l’escalada de les tensions en la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, fins a la contracció del crèdit a la Xina, les crisis que passen Turquia i l’Argentina, els problemes de la indústria del motor alemanya per adaptar-se als nous estàndards d’emissions o les pujades de tipus d’interès en països com els EUA. “És un moment delicat per a l’economia mundial”, afirma l’economista cap de l’FMI, Gita Gopinath. Aquesta suma de factors ha obligat a rebaixar dues dècimes la previsió de creixement mundial per a aquest any. Queda en el 3,3%, idèntica xifra a la del 2016 i la més baixa des del 2009, quan el món estava encara al forat de la crisi. 

“Tot i que la millora dels mercats financers ha sigut ràpida, ha arribat molt lentament a l’economia real. Les xifres de producció industrial i inversió són febles en moltes economies avançades i emergents i el comerç global encara s’ha de recuperar, diu l’informe de l’FMI, que aquesta setmana celebra a Washington la seva Assemblea de Primavera. La garrotada a l’eurozona crida especialment l’atenció i es deu en part a la caiguda del comerç entre els socis comunitaris. El Fons ha corregit a la baixa el creixement de totes les seves grans economies. 

Alemanya queda en el 0,8% del PIB, tenallada per la caiguda de les exportacions i els problemes del seu sector automobilístic. Itàlia voreja la recessió (0,1%), França creixerà un pírric 1,3%, en part per l’impacte de les protestes dels ‘armilles grogues’, semblant al 1,2% del Regne Unit, instal·lat al precipici del ‘brexit’. Enmig d’aquest panorama, l’economia espanyola sobresurt com una illa a l’oceà. Tot i que continua perdent pistonada, es preveu que creixi aquest any un 2,1%, quatre dècimes menys que a l’exercici anterior, i un 1,9% el 2020

Els analistes del Fons també assenyalen Espanya com un dels països que hauran de controlar la despesa per poder reaccionar amb estímuls en cas que les coses es torcin. Paral·lelament, insten novament el Govern a incentivar la inversió privada i reduir la dualitat entre l’ocupació temporal i la fixa. 

Els EUA també estan trampejant el temporal, tot i que el Fons creu que perdrà oxigen a mesura que s’esfumin els beneficis a curt termini de la rebaixa d’impostos de Donald Trump. Aquest any creixerà un 2,3%, dues dècimes menys del previst fa tres mesos, i un 1,9% el 2020.

Part del clima ombrívol que s’ha apoderat de l’economia mundial s’atribueix a les mesures proteccionistes imposades per la Casa Blanca. “El creixement del comerç global s’ha alentit notablement des del pic del 2017, amb les importacions de la Xina als EUA a la baixa o pràcticament paralitzades cap a finals d’any”. La segona economia mundial ha respost amb estímuls fiscals i monetaris a les barreres aranzelàries nord-americanes. Es preveu que la seva economia creixi aquest any un 6%, la xifra més baixa dels últims anys. 

De cara al 2020, l’FMI és més optimista. Creu que el creixement tornarà a accelerar-se, sempre que la gestió política estigui a l’altura de les circumstàncies. “Mentre l’economia global continua creixent a un ritme raonable i la recessió no apareix en les projeccions de base, hi ha molts riscos a la baixa”, diu el seu informe. Escenaris com el ‘brexit’ sense acord, una recrudescència de la guerra comercial o un acompliment de la Xina o l’eurozona pitjor de l’esperat. “És necessària una cooperació multilateral més gran per resoldre els conflictes comercials, fer front al canvi climàtic i els riscos de la ciberseguretat”, escriu el seu economista en cap. És just el que falta en aquests temps d’auge del nacionalisme i desconfiança en les institucions internacionals.