L'Autoritat Fiscal baixa al 2,1% del PIB la seva previsió de dèficit per al 2019

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) ha rebaixat una dècima la seva previsió de dèficit públic per a aquest any fins al 2,1% del PIB malgrat que les mesures aprovades per decret llei en les últimes setmanes han suposat una despesa de 920 milions d’euros, informa Efe.

L’informe sobre els pressupostos inicials de les administracions públiques per al 2019 de l’Autoritat, presentat aquest divendres, detalla que l’impacte d’aquestes mesures –entre les quals s’inclou l’ampliació del permís de paternitat o millores en dependència– ja es va incorporar en la seva anterior previsió de dèficit (2,2% del PIB), elaborat en el supòsit que s’hagués aprovat el projecte pressupostari.

D’aquesta manera, malgrat aquest cost i que es perd la recaptació prevista per a les noves figures tributàries (2.908 milions, segons les estimacions de l’AIREF), el fet que no es posin en marxa altres mesures de despesa previstes, entre les quals figuraven inversions ferroviàries, dona com a resultat un impacte net positiu per la no-aprovació del pressupost.

També ha contribuït a rebaixar la previsió el bon comportament de l’exercici 2018, el tancament pressupostari del qual (un dèficit del 2,63 % del PIB) ha sigut millor que l’estimat (2,7%).

En tot cas, la previsió de dèficit públic del 2,1% del PIB per a aquest any queda molt lluny de l’objectiu oficial, de l’1,3% del PIB, previst en el Programa d’Estabilitat.

Decrets socials

L’AIREF xifra el cost del pagament de les quotes de la Seguretat Social als cuidadors no professionals en 315 milions; el de la recuperació del subsidi per a majors de 52 anys, en 241 milions; el de l’ampliació del permís de paternitat de cinc a vuit setmanes, en 225 milions, i l’ingrés mínim vital, en 138 milions.

Si se suma el cost total d’aquests decrets (920 milions) al de la revalorització de les pensions (588 milions) fa un total de 1.508 milions, lluny dels 5.250 milions que l’Autoritat estimava que sumarien totes les mesures de despesa incloses en el projecte pressupostari.

Respecte a la pujada del salari mínim, l’AIREF estima que tindrà un impacte directe en l’augment dels ingressos dels fons de la Seguretat Social de 495 milions, als quals afegeix uns altres 100 milions per l’efecte arrossegament sobre la resta de salaris.

Braç preventiu de la UE

Durant la presentació de l’informe pressupostari, els portaveus de l’AIREF han instat el nou Executiu que es formi després de les eleccions del 28 d’abril a fixar els objectius d’estabilitat pressupostària per al període 2020-2022 i comptar amb una "estratègia fiscal", informa Europa Press.

A més, ha mostrat la seva "preocupació" per què no es tingui en compte que Espanya surt del procediment de dèficit excessiu, però entra al braç preventiu del Pacte d’Estabilitat i Creixement, per la qual cosa es mantenen les "exigències" de la UE

Segons l’organisme, el context polític actual i el rebuig del projecte de projecte de Pressupostos Generals de l’Estat dificulten que es puguin prendre mesures en la segona part de l’any amb un impacte substantiu en el resultat fiscal d’aquest any, per la qual cosa ha instat a buscar "espais fiscals" que permetin la convergència cap als objectius.

Administració central

Per subsectors, l’AIREF preveu que l’administració central acabi l’any amb un dèficit de l’1% del PIB, quan el seu objectiu és el 0,3% del PIB.

L’Autoritat espera que la recaptació aquest any augmenti el 4,3% (en lloc del 6,1% que esperava amb Pressupostos) amb importants avenços en impostos especials (10,7%), IVA (4,4%) i IRPF (3,9%) i un petit descens en societats (del 0,2%) per un impacte no recurrent el 2018.

La despesa, per la seva part, es veu moderada pel rebuig del Pressupost (pujarà un 1,4% en lloc d’un 4,1%).

El dèficit de l’Administració Central es reduiria en dues dècimes addicionals si no es resolgués l’efecte distorsionador de la posada en marxa del nou sistema de gestió de l’IVA el 2017, que perjudicarà la liquidació del finançament de les comunitats autònomesen aquest exercici que es fa aquest any.

El Govern tenia previst en el Pressupost resoldre aquest desajust amb un canvi normatiu que ara està en l’aire, tot i que l’AIREF confia que "d’una manera o d’una altra es restablirà l’equilibri".

Seguretat Social

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

D’acord amb l’Autoritat, la Seguretat Social tancarà l’any amb un dèficit de l’1,4% (el seu objectiu és el 0,9%); les comunitats autònomes, en el 0,2% (objectiu 0,1%), mentre les corporacions locals, la meta de les quals és l’equilibri, aconseguiran un superàvit del 0,5% del PIB.

Preveu que el conjunt de les administracions compleixi la regla de despesa, tot i que si s’incorporen els fons de la Seguretat Social –com exigeix la norma europea que entrarà en vigor aquest any una vegada que Espanya surti del procediment de dèficit excessiu– es dispararia fins al 3,4%, per sobre de la referència.