El BCE estudia provocar una alça de l'euribor per alleujar la banca

Els baixos tipus d’interès que el Banc Central Europeu (BCE) va instaurar el 2016 per reactivar l’economia de la zona euro han empès la banca a una travessia del desertque recentment s’ha allargat per la decisió de la institució de retardar la primera pujada del preu dels diners des del 2011 com a mínim fins a finals d’any. Les entitats financeres es veuenperjudicadesperquè es redueixen els interessos que perceben pelscrèditsi perquè, alhora, no s’atreveixen a cobrar als particulars i les pimes pelsdipòsitsper temor de perdre’ls com a clients, malgrat que el BCE sí que penalitza els bancs per guardar-los els diners.

Fins ara, amb tot, el banc central havia defensat que la seva política monetària no perjudicava el sector financer, ja que la millora de l’economia que provoca fa que baixi la morositat i augmenti el crèdit. No obstant, el seu president,Mario Draghi, ha admès aquesta setmanaper primera vegadaque pot estar tenint unefecte negatiuen les entitats: “Si és necessari, reflexionarem sobrepossibles mesuresque puguin preservar les implicacions favorables dels tipus negatius en l’economia, mentremitiguin els efectes col·laterals, si n’hi ha”.

Una informació posterior de ‘Reuters’ va aclarir que el que el BCE s’està plantejant és suavitzar l’anomenada facilitat de dipòsit: el tipus que imposa als diners que guarden els bancs. Des del 2014 aquest interès és negatiu, és a dir, que el banc central cobra a les entitats o, el que és el mateix, els torna menys diners del que rep (primer el -0,1%, després el -0,2% i, des del 2016, el -0,4%). Es tracta d’una iniciativa deFrançois Villeroy de Galhau, governador del Banc de França i un dels principals candidats a substituir Draghi a l’octubre.

Pujada de les hipoteques

La mesura reduiria el cost que tenir liquiditat de sobra suposa per a les entitats des de fa cinc anys, cosa que contribuiria a millorar la seva malmesa rendibilitat. Però segons apunten fonts financeres, podria tenir un efecte indirecte molt més important per a benefici dels comptes del sector, ja que podria provocar quel’euribor reprengués el camí alcista que va iniciar fa un any i que s’ha frenat el març després de l’anunci del retard de la pujada dels tipus oficials.

L’euríbor, quemesura teòricamentel preu al qual els bancs es presten els diners entre si, està vinculat a la facilitat de dipòsit. Aquesta està en el -0,4% i l’euríbor a un dia en el -0,366%, o sigui que si l’interès que cobra el BCE als bancs és menys negatiu, també ho seria l’índex, en un efecte que s’aniria encomanant als seus diferents terminis fins a arribar a l’euríbor a un any, que és al que estan referenciats la majoria de les hipoteques a Espanya. I si lesquotes d’aquests crèdits s’eleven, també ho faran els ingressos bancaris.

Alemanys i francesos

Perquè això sigui així, la clau és com articula el BCE la mesura. El que s’està plantejant és introduirdiversos tramsde tipus d’interès a l’excés de reserves que els bancs tenen guardats al BCE. Tant elBanc del Japócom elBanc de Suïssaapliquen aquest sistema, que a la pràctica fa que eltipus mitjàde tot el saldo dipositat siguimenys perjudicialper a les entitats. Però segons quants trams siguin i quins tipus s’aprovin, l’efecte pot ser significatiu o insignificant.

Els bancs europeus tenen guardats1,83 bilionsd’euros al BCE, amb la qual cosa si mantenen aquesta quantitat dipositada durant un any paguen7.342 milions, el7,6%dels seus beneficis estimats del 2018. En el cas de les espanyoles, són109.600 milions, 438,5 milions i el 2,6%(en aquest cas, de les cotitzades en borsa), respectivament. És a dir, que les espanyoles no es trobarien entre les beneficiàries més grans

Compensació

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Els més afavorits, segons expliquen al sector, serien les entitats del centre i nord d’Europa, particularment les franceses i alemanyes, que són les que guarden més estalvis dels seus clients. Segons el servei d’estudis de Bankinter, els beneficiaris més grans serien els gals Crédit Agricole i BNP Paribas, els germànics Deutsche Bank i Commerzbank, el belga KBC i l’espanyol Bankia.

La mesura podria ser unacompensacióa aquests països centreeuropeus per la ja anunciada nova tandad’injecció massiva de liquiditat barataals bancs, que beneficiarà particularment les entitats del sud, que són les que tenen una posició de liquiditat més justa, particularment lesitalianes. De fet, al sector s’espera que la mesura s’anunciï conjuntament amb els detalls d’aquestes subhastes de liquiditat.