El Govern enviarà a Brussel·les abans del 30 d'abril el pla d'estabilitat, malgrat les eleccions

El Govern enviarà aBrussel·les en termini, sense poder depassar el 30 d’abril, l’actualització del Programa d’Estabilitat per al període 2019-2022, que inclourà un avenç de l’‘spending review’ encarregat per l’Executiu el 2018 a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), segons van confirmar fonts de l’organisme.

En concret, el Govern preveu enviar “en termini” a Brussel·les l’actualització del Programa d’Estabilitat que cada país ha d’enviar la Comissió Europea no més tard del 30 d’abril perquè vigilin els seus comptes, malgrat l’avançament electoral al diumenge 28 d’abril, segons van confirmar fonts del Ministeri d’Hisenda.

D’aquesta manera, el Govern donarà compliment un any més de l’obligació europea que marca que, a l’abril, tots els Estats membres de la Unió han de presentar davant de la Comissió Europea els seus Programes Nacionals de Reformes (PNR) i els seus Programes d’Estabilitat a fi de coordinar les polítiques econòmiques nacionals i aconseguir els objectius establerts pel conjunt de la Unió Europea.

Amb el programa d’estabilitat, la Comissió i els ministres d’Economia avaluen si els Estats membres van per bon camí per aconseguir els objectius pressupostaris a mitjà termini, per això, es basen en dos elements: l’anàlisi del saldo estructural i el valor de referència de la despesa.

Després del rebuig de la majoria del PP al Senat a la relaxació del camí de dèficit proposat pel Govern, els objectius de dèficit públic fixats continuen sent els de l’anterior Executiu de Mariano Rajoy: 1,3% del PIB el 2019, tres dècimes el 2020 i superàvit el 2021.

El camí que plantejava Pedro Sánchez relaxava les metes a l’1,8% del PIB aquest any, a l’1,1% el 2020 i al 0,4% el 2021.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ja ha avisat que el rebuig del projecte pressupostari del Govern i la pròrroga dels Pressupostos del 2018 aboquen l’economia espanyola a un dèficit públic del 2,3% o del 2,4% del PIB aquest any, per això, l’Executiu resultant de les urnes després de les eleccions del 28 d’abril haurà d’emprendre un ajustament superior als 13.000 milions d’euros.

El mes de gener passat el Govern va rebaixar un dècima la previsió de creixement, fins al 2,2%, després del rebuig del camí fiscal del Govern, i va situar l’estimació de deute públic en el 95,4% del PIB per a aquest any.

Resum

En qualsevol cas, el Govern inclourà en el Programa d’Estabilitat 2019-2022 un avenç de l’‘sprending review’ encarregat a l’AIReF per a la revisió integral de la despesa en les administracions públiques, encara que, una vegada es publiqui aquest resum, l’Autoritat Fiscal previsiblement farà públics tots els components de l’estudi fet.

A mitjans del 2017 el Govern de Mariano Rajoy va identificar la revisió de la despesa en subvencions com a la primera àrea de treball que l’AIReF revisaria en profunditat a fi de detectar possibles millores en els procediments, eliminar duplicitats i fer una anàlisi d’impacte.

D’altra banda, l’AIReF va elaborar un Pla d’Acció, aprovat en el Consell de Ministres el 26 de gener del 2018, que identificava un total de set projectes d’avaluació que afecten tant comunitats autònomes com l’Administració Central.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

En concret, aquest pla recollia projectes d’avaluació d’estratègia i procediment; medicaments dispensats a través de recepta mèdica, les polítiques actives d’ocupació; les beques d’educació universitària, la promoció de talent i ocupabilitat a I+D+i, l’enfortiment de la competitivitat empresarial i la Societat Estatal de Correus i Telègrafs.

En una segona fase també recull projectes d’avaluació sobre els beneficis fiscals, la despesa hospitalària (farmàcia i inversió en béns d’equip), incentius a la contractació i infraestructures de transport.