La nova llei hipotecària frenarà l'accés a la vivenda a les rendes baixes

L’aplicació de la nova llei hipotecària, que obliga les entitats financeres a ser més exigents en la concessió dels crèdits, “restringirà, almenys a curt termini, l’accés a la vivenda de propietat a alguns col·lectius amb rendes baixes”.

Així ho ha afirmat la subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado, en una jornada d’anàlisi sobre la nova llei de crèdit immobiliari organitzada per PwC, on ha afegit que, malgrat l’"augment inevitable en els costos dels nous préstecs", més rigor en la concessió de les hipoteques  afavorirà l’estabilitat en els preus de la vivenda al llarg del cicle. "Convé recordar que el creixement desbocat dels preus és el principal factor que acaba limitant l’accés a la vivenda en propietat", ha afirmat Delgado.

Accés a la vivenda

En un informe recent publicat fa una setmana, el Banc d’Espanya va reconèixer obertament que la nova llei encarirà les hipoteques, ja que les noves despeses que assumiran les entitats podran ser traslladades a les condicions dels nous préstecs. També avançava un possibleenduriment dels requisitsde la concessió de crèdits a les persones amb un perfil de risc més gran.  En aquesta ocasió, la subgovernadora ha fet un pas més al precisar els possibles efectes de la nova llei, a l’assenyalar que alguns col·lectius tindran més difícil l’accés a la vivenda en propietat

En tot cas –ha recordat la subgovernadora– no correspon a les entitats financeres, sinó als poders públics, garantir el dret a una vivenda digna als col·lectius menys afavorits. En aquest sentit, Delgado ha recordat que "la construcció de vivenda protegida es troba en mínims" malgrat la relativa recuperació econòmica

Valoració positiva

La subgovernadora ha expressat la "valoració positiva" que fa el Banc d’Espanya de la nova llei de crèdit hipotecari perquè augmenta la protecció al client bancari i perquè restableix la seguretat jurídica. 

"És evident que, en termes econòmics, el cost de la litigiositat i el seu terrible efecte en la reputació de tot el sector sobrepassen amb escreix qualsevol hipotètic benefici que entitats individuals haguessin pogut obtenir a través de pràctiques més que qüestionables", com les realitzades en el passat per una bona part del sector financer i que han acabat en els tribunals.

Només pel que fa a lesclàusules terra, les reclamacions presentades ja han arribat a gairebé 1,2 milions amb un cost fins ara superior als 2.300 milions d’euros, segons dades del desembre del 2018 aportades per la subgovernadora.

Autocrítica del Banc d’Espanya

Notícies relacionades

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

Delgado ha recordat que "abans i durant la crisi" es van produir algunes pràctiques comercials bancàries "més que qüestionables". A més, en moltes ocasions “les entitats van relaxar en excés els estàndards i principis bàsics a seguir en la concessió d’operacions creditícies”, atorgant-les a clients sense prou solvència. “Aquesta circumstància, evidentment, tampoc ens deixa en gaire bon lloc als supervisors, que no vam reaccionar adequadament davant l’afebliment dels estàndards de concessió”, va admetre la subgovernadora en un exercici d’autocrítica sobre la deficient tasca del Banc d’Espanya els anys previs a l’esclat de la bombolla immobiliària.

La nova llei de crèdit hipotecari estableix que l’avaluació de la solvència del client no s’haurà de basar predominantment en el valor de l’immoble que es presta com a garantia, "ni molt menys en la hipòtesi que el valor d'aquesta garantia augmentarà".  La llei fixa que l’anàlisi de la solvència del prestatari s’haurà de fer tenint en compte qüestions com ara la situació d’ocupació, els ingressos presents i futurs, els actius en propietat, l’estalvi disponible, les despeses fixes o els compromisos assumits. Segons Delgado, "resulta descoratjador" haver d’exposar en una llei aquests principis tan bàsics, que, si s’haguessin aplicat abans "haguessin ajudat a frenar el creixement desbocat del crèdit abans de l’esclat de la crisi".