Anar al contingut

Promesa incomplerta

CCOO i la UGT: "No hi ha hagut una negociació real per derogar la reforma laboral"

Els sindicats eviten críticar durament l'Executiu de Sánchez, després que aquest hagi renunciat a complir una de les seves promeses electorals

Les centrals denuncien la involució de la CEOE, que ha presentat les seves propostes econòmiques per al pròxim Govern post 28-A

Gabriel Ubieto

GRAF4242. MADRID (ESPAÑA), 14/03/2019.- Los secretarios generales de CCOO y UGT, Unai Sordo (i) y Pepe Álvarez, hacen balance, este jueves en Madrid, de la gestión del Gobierno y del diálogo social, una vez descartada la modificación de la reforma laboral del PP por la falta de consenso político. EFE/Luca Piergiovanni

GRAF4242. MADRID (ESPAÑA), 14/03/2019.- Los secretarios generales de CCOO y UGT, Unai Sordo (i) y Pepe Álvarez, hacen balance, este jueves en Madrid, de la gestión del Gobierno y del diálogo social, una vez descartada la modificación de la reforma laboral del PP por la falta de consenso político. EFE/Luca Piergiovanni / Luca Piergiovanni (EFE)

No només els partits polítics comencen a preparar-se per a la campanya electoral i els sindicats i les patronals també afilen els seus arguments de cara als comicis del 28 d’abril. Un dels principals cavalls de batalla de CCOO i la UGT serà una promesa incomplerta de la legislatura que acaba: la derogació per part del Govern d’alguns dels aspectes més lesius per als treballadors de la reforma laboral del PP.

Els secretaris generals de CCOO i la UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, han evitat donar per perduda tota possibilitat en la roda de premsa que han fet aquest dijous, tot i que les referències en passat i les crítiques velades a l’Executiu de Pedro Sánchez permeten llegir entre línies. "No hi ha hagut una negociació real [sobre la contrareforma]", ha denunciat el líder de CCOO amb referència al Govern, al qual els dos sindicalistes han evitat criticar amb duresa. "No serem nosaltres els queli fem la campanya a la dreta", afegia el seu homòleg de la UGT, que també ha carregat responsabilitats sobre els partits de la majoria de la moció de censura, "algunes vegades perquè algú demanava més i algunes vegades perquè algú demanava poc".  

CCOO i la UGT han destacat "els núvols i les ombres" durant els nou mesos de Sánchez en matèria laboral i "sobretot la falta de diàleg social". De les mesures en aquest camp que l’Executiu ha anat publicant fins ara en els "divendres socials", les centrals únicament s’han manifestat satisfetes amb la recuperació del subsidi per a aturats de llarga durada majors de 52 anys i la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) als 900 euros. De l’oblitagorietat del control horari n’han destacat la seva falta de contundència, de la qual han responsabilitzat la influència del PDECat, i de les mesures d’igualtat han lamentat la falta de "temps material per poder tancar més acords en aquesta matèria", segons ha destacat Álvarez. "Estem profundament decebuts", ha resumit Sordo.

La CEOE presenta el seu programa

La patronal de la gran empresa espanyola CEOE, per la seva banda, va presentar dimecres passat la seva bateria de propostes als partits polítics que aconsegueixin representació després del 28-A. En un paràgraf del document sintetitzen el seu rebuig a la contrareforma: "Mantenir el cessament de la ultraactivitat, la prioritat del conveni d’empresa i la regulació de la implicació de les condicions pactades en conveni com a eixos centrals per a l’adequació de la negociació col·lectiva a les necessitats del mercat laboral." 

L’organització empresarial insisteix a no només preservar les actuals condicions de subcontractació –"mantenir i no limitar els actuals mecanismes de col·laboració entre empreses (subcontractació) [sic]"–, sinó que considera necessari "incrementar els mecanismes de flexibilitat interna a disposició de les empreses". 

En matèria fiscal, la CEOE exigeix al pròxim Govern que redueixi "la pressió fiscal empresarial” per la via de l’impost de societats, les cotitzacions empresarials, els tipus marginals de l’IRPF o l’eliminació de l’impost sobre el patrimoni. En el terreny de les polítiques públiques de despesa, la patronal considera necessari el compliment dels objectius del dèficit i el fet de no "implementar mesures que suposin increments de despesa estructural".