La magistrada proposa jutjar per possible administració deslleial ex-executius de la CAM

La jutge de l’Audiència Nacional  María Tardón ha proposat jutjar per un possible delicte d’administració deslleial tres ex-executius de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) per l’operació de reestructuració del deute de la promotora immobiliària Hansa Urbana que va emprendre l’entitat basant-se en una falsa valoració dels terrenys que aquesta mercantil posseïa, que va generar un forat de més de 35,7 milions d’euros.

En concret, la titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3 acorda el pas a procediment abreujat per veure indicis delictius suficients per jutjar l’ex directora general adjunta de la CAM Dolores Amorós; el llavors director general d’empreses, Daniel Gil Mallebrera; al que era director general de TIP, la societat que va crear la caixa per a projectes urbanístics, Vicente Sánchez Asensio; i el cooperador necessari de tot, Rafael Galea, de Hansa.

Els fets es remunten al 2002, quan a proposta de Gil Mallebrera, la CAM va crear TIP per participar en projectes de desenvolupament de terra amb els seus clients creant societats conjuntes i facilitant després que la CAM financés les operacions. Una d’aquestes empreses 'clientes’ era Hansa Urbana, dedicada a la promoció immobiliària i en menor mesura, a interessos en hotels.

Quan a finals del 2010 la CAM afrontava l’amenaça d’intervenció del Banc d’Espanya, va acordar amb Hansa Urbana una doble operació que buscava donar plusvàlues de 40 milions d’euros al seu compte de resultats. Primer, TIP vendria a Hansa Urbana les participacions que tenia en dues de les seves filials a canvi de més pes en la matriu. Després, vendria al soci majoritari de Hansa, Rafael Galea, aquests nous títols per recompra.

En aquesta primera operació es van valorar les participacions atenent uns terrenys que constituïen el principal actiu de Hansa, taxats en 443 milions d’euros en un informe del 2010 en el qual s’advertia que calia estimar el valor comercial d’aquelles terres tenint en compte, entre altres coses, que es donessin llicències urbanístiques que fessin possible el projecte. Sense considerar aquesta situació, la CAM va donar per bona la taxació. Els permisos mai van arribar.

La interlocutòria explica que Vicente Sánchez Asensio va exposar a la CAM el projecte el desembre del 2010 "ometent de forma deliberada i conscient que la taxació estava condicionada a l’obtenció d’unes llicències que encara no s’havien aconseguit". Dolores Amorós, que va defensar la iniciativa davant la comissió econòmica de la CAM i en presència de Daniel Gil Mallebrera, tampoc van comunicar a la caixa aquesta informació.

El juny de l 2011, Hansa Urbana va entrar en una situació "crítica" per problemes de liquiditat i com que la CAM tenia una alta participació en la mercantil, Amorós va defensar davant del Consell d’Administració de la caixa una reestructuració del seu deute, que va implicar, entre altres mesures, comprar els mateixos terrenys objecte de la primera operació prenent com a referència la taxació de 443 milions d’euros, sense que s’haguessin donat les llicències necessàries perquè tingués aquest valor.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

D’aquesta manera, "malgrat no comptar amb les autoritzacions preceptives, la CAM, a través d’Amorós, Gil Mallebrera, Sánchez Asensio i en connivència amb Galea Expósito, van acordar el valor dels terrenys d’acord amb una taxació que els estimava en un valor molt superior al real", de manera que pel 24,9% d’aquests terrenys la caixa va perdonar 35,7 milions d’euros de deute a Hansa Urbana. El "valor autèntic" d’aquells terrenys, segons explica la interlocutòria, era de zero euros.

La jutge entén que els fets poden ser constitutius d’un delicte d’administració deslleial en el cas dels tres ex-executius de la CAM i de cooperació necessària per a la comissió d’aquest fet pel que fa a Rafael Galea. Mentrestant, arxiva les actuacions per a altres persones que van ser investigades en la fase d’instrucció: Roberto López Abad, Juan Ramón Avilés, Remedios Ramón, Asunción Martínez i Francisco Grau.