Cop de 1.000 milions a les empreses del sector farmacèutic

Dona feina a gairebé 680.000 persones a tota la Unió Europea, 41.000 a Espanya, inverteix una mica més de 28.000 milions d’euros en investigació i desenvolupament i les seves exportacions s’acosten als 150.000 milions. No obstant, no tots els números de la indústria farmacèutica europea amaguen notícies tan positives, com exposa la Comissió Europea en un informe publicat aquesta setmana en què xifra en més de 1.000 milions d’euros l’import de les multes imposades en els últims nou anys a empreses del sector pels seus artificis per frenar la competència en un àmbit d’“importància social i econòmica especial”.

Durant el període 2009-2017, l’Executiu comunitari ha examinat més d’un centenar de casos, n’ha castigat 29, juntament amb tretze autoritats nacionals de la competència, i manté obertes una vintena més d’investigacions. L’anàlisi confirma que en 24 dels 29 casos sancionats relacionats amb medicaments el resultat es va tancar amb prohibicions mentre que només en cinc casos les empreses van aconseguir deslliurar-se de la multa.

Per exposar les males pràctiques i aconseguir proves, els responsables de la competència van fer inspeccions sense previ avís en el 62% dels casos, en el 90% hi va haver petició d’informació i en el 45%, entrevistes. La majoria de les investigacions a què va seguir una intervenció, 17, es van iniciar per denúncies.

Traves més problemàtiques

La llista de problemes identificats durant aquest exercici és llarga i variada tot i que el gruix dels casos es refereix a abusos de posició dominant al mercat. Entre les traves: des de conductes excloents per retardar l’entrada al mercat de medicaments genèrics, fins a pràctiques de repartiment del mercat o fixació de preus, pactes entre empreses fabricants de medicaments originals i de genèrics per no comercialitzar els segons i repartir els beneficis aconseguits pels fabricants dels productes originals, o simplement preus excessius cobrats per medicaments sense patent.

Per exemple, el 2013 Brussel·les va imposar una multa de gairebé 94 milions a l’empresa danesa Lundbeck i 52 milions més a quatre fabricants de medicaments genèrics per tancar acords per retardar la comercialització de les versions genèriques de l’antidepressiu citalopram. Segons la Comissió, les empreses de genèrics es van comprometre a no competir amb la companyia danesa a canvi de diners i de vendre a Lundbeck els seus genèrics, que després destruïa. El Tribunal General va donar la raó als serveis de la competència comunitaris, tot i que les empreses han recorregut la decisió.

Un altre cas destapat aquests últims anys correspon a la farmacèutica francesa Servier i a cinc fabricants de genèrics que van tancar acords per protegir el medicament més venut per Servier, el perindopril per a la pressió arterial. Per això, van ser multats amb 427 milions a França. A més de pagaments a les empreses de genèrics, l’estratègia de la companyia francesa va incloure la compra de tecnologia als seus competidors i acords sobre patents. Servier va recórrer i va aconseguir rebaixar la multa a 315 milions, que encara pot ser contestada.

Campanyes de desprestigi i preus inflats

Però més enllà de bloquejar o retardar l’accés de genèrics al mercat, que quan es comercialitzen són, en general, un 50% més barats que els originals, alguns fabricants utilitzen estratègies de desprestigi. Per exemple, l’autoritat nacional de la competència francesa va sancionar el 2013 Sanofi-Aventis amb 40 milions per la seva estratègia destinada a “enganyar els metges i farmacèutics perquè paralitzessin els mecanismes de substitució per genèrics”.

A això se suma l’existència de preus no equitatius en relació amb medicaments sense patents. L’informe està regat d’exemples per tot Europa. L’autoritat italiana de la competència va imposar una multa de 5,2 milions el 2016 a Aspen per abusar de la seva posició dominant en relació amb diversos medicaments contra el càncer, els preus del quals van inflar entre un 300 i un 1.500%. Al Regne Unit, la farmacèutica Flynn va pujar el preu del genèric fenitoïna sòdica fins a un 2.600%, gràcies a una llacuna legal.

Mentrestant, a Dinamarca, la distribuïdora CD Pharma va augmentar el preu del syntocinon, administrat a dones embarassades durant el part, un 2.000% a l’elevar el cost de 6 a 127 euros. L’anàlisi també es fa ressò de la il·legalitat de l’acord entre una associació de farmacèutics de Castella-la Manxa i el servei de salut regional, confirmat pel Tribunal Suprem.

Notícies relacionades

El desproveïment destapa el problema industrial farmacèutic

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Tot aquest tipus de conductes ha impedit, segons l’Executiu comunitari, no només una rebaixa de preus que ha perjudicat pacients i sistemes sanitaris, inflant la despesa hospitalària, sinó que també ha reduït els incentius a la innovació. “Quan una empresa ja establerta pot confiar en l’exclusivitat dels seus productes antics durant més temps del que li correspon això pot afectar els seus incentius per assumir el risc d’innovar”, alerta l’informe.

Vuitanta fusions examinades

Darrere d’aquest examen s’amaga la preocupació expressada pel Consell i el Parlament Europeu davant de la possibilitat que pràctiques contràries a la competència poguessin impedir l’accés dels pacients a medicaments essencials, assequibles i innovadors. Arran d’això, Brussel·les ha analitzat més de 80 fusions, de les quals 19 van ser considerades problemàtiques pel risc d’inflar preus, especialment de genèrics. Per això només van ser autoritzades, després del compromís de les empreses a desprendre’s de part dels seus negocis, com va passar en el cas de l’operació de concentració entre Teva, el fabricant mundial més gran de genèrics, i Allegan, el quart.