Goirigolzarri nega que conegués el presumpte espionatge de Villarejo per al BBVA

José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia i conseller delegat del BBVA en l’època en què el banc presumptament va contractar l’excomissari Villarejo per fer escoltes il·legals (4.000 telèfons i unes 15.000 trucades de polítics, empresaris i periodistes), ha negat aquest dilluns de forma rotunda qualsevol vinculació amb l’esmentat escàndol. "Representa una enorme sorpresa. Ni les vam conèixer ni hi vam participar, en el supòsit que així succeís", ha afirmat l’executiu en nom seu i en el de José Sevilla, conseller delegat de Bankia i també exdirectiu del BBVA.

És pública i notòria la mala relació de l’executiu amb Francisco González, el que va ser el seu president en el BBVA i des de fa unes setmanes president d’honor de l’esmentat banc i la seva fundació. Però Goirigolzarri ha evitat fer sang. "Vaig treballar més de 30 anys al banc, i li tinc un extraordinari afecte. No vull que se’m malinterpreti, vull el millor per al BBVA", ha argumentat. Així, per qualificar els presumptes fets s’ha limitat a remetre a la carta que l’actual president de la seva antiga entitat, Carlos Torres Vela, ha enviat als seus empleats, en la qual els acusava de "conductes indubtablement molt greus, deplorables".

Sense jutjar

Goirigolzarri també ha evitat rebatre o compartir el comentari de María Dolores Dancausa, consellera delegada de Bankinter, que la setmana passada va assegurar que González ha sigut un "banquer modèlic", sense voler entrar a valorar "altres qüestions que entren al terreny de la política, no de la banca". El president de Bankia no ha volgut pronunciar-se’n: "Mai en parlo ni jutjo les persones".

No obstant, sí que ha admès que el cas "bo no és" per a la imatge del sector, si bé s’ha mostrat convençut que el BBVA està treballant amb la "màxima diligència i profunditat" per aclarir-lo. En aquest sentit, ha assegurat que ni ell ni Sevilla, que presumptament van ser espiats, no tenen pensat de moment emprendre accions legals –"Amb la informació que tenim no, en absolut"–, però encara menys estan preocupats per la investigació interna que la seva antiga entitat va iniciar el juny passat. 

Resultats

Bankia va obtenir l’any passat un benefici net de 703 milions d’euros el 2018, el 39% més que un any abans, segons ha informat l’entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El banc explica que va realitzar una dotació extraordinària de 85 milions d’euros per a la venda d’una cartera d’actius improductius a Lone Star, sense la qual el benefici hauria arribat als 788 milions d’euros.

Després d’aquesta dotació, el quart trimestre de l’any dona unes pèrdues de 40 milions d’euros. El compte de resultats va continuar pressionat per l’entorn de tipus d’interès extraordinàriament baixos. En aquest context, el grup Bankia va centrar la gestió a accelerar la reducció d’actius problemàtics i l’obtenció de sinergies després de la fusió amb BMN amb l’objectiu d’anticipar gran part delsestalvis de costos contemplats en el seu pla estratègic.

L’activitat va estar impulsada pel creixement dels clients vinculats, els clients digitals, el creixement de l’activitat transaccional amb clients i les formalitzacions de crèdit en segments clau per al negoci. Aquests avenços es van aconseguir reforçant els nivells de solvència i la qualitat dels actius del grup, expliquen a l’informe de resultats.

Marge d’interessos

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

El marge d’interessos de l’any va arribar als 2.049 milions d’euros, amb un creixement anual del 4,1%. Si s’hi hagués inclòs la totalitat dels resultats de BMN el 2017, el marge d’interessos del grup hauria descendit un 9,6% interanual, impactat pel menor rendiment de la renda fixa després de les vendes i la rotació de carteres realitzades el 2017 i 2018, els venciments naturals de l’estoc creditici i les repreciacions encara negatives de part de la cartera hipotecària en el primer semestre de l’any. 

Les comissions netes van créixer fins als 1.065 milions d’euros acumulats al tancament del 2018, la qual cosa representa una alça anual del 23,3%, conseqüència de la integració de BMN i l’augment de l’activitat transaccional.