El Tresor emetrà 6.000 milions menys aquest any per compte de les autonomies

Andalusia, les Balears i Galícia pretenen finançar-se pel seu compte als mercats financers

L'emissió neta de deute prevista per l'Estat s'eleva a 35.000 milions, per sobre de l'objectiu de dèficit

undefined45579213 ministra economia nadia calvio senado181106202838

undefined45579213 ministra economia nadia calvio senado181106202838 / JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

El Tresor farà aquest any una emissió neta de deute públic d’uns 9.000 milions d’euros per compte de les comunitats autònomes acollides al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i al Fons de Facilitat Financera (FFF). Aquesta quantitat és lleugerament inferior als 15.000 milions emesos el 2018 per compte de les comunitats i, segons el secretari general del Tresor, Carlos San Basilio, això és a causa del menor dèficit autonòmic previst aquest any i, sobretot, a la progressiva desvinculació dels governs regionals de l’assistència financera de l’Estat.

El 2018 van tornar a sortir al mercat per compte propi, a la recerca de finançament, les comunitatsd’Andalusia  (600 milions) i les Balears (500 milions), després d’haver complert els seus objectius de dèficit. Per a aquest any es preveu que aquestes dues comunitats augmentin la seva apel·lació directa al mercat i que també puguin fer-ho altres autonomies, de manera que el Tresor pugui rebaixar de 15.000 a 9.000 milions la seva emissió de deute per compte d’aquestes

Segons fonts d’Hisenda, Galícia també ha sol·licitat sortir al mercat de deute aquest any i desvincular-se de l’Estat.

No podrà ser el cas encara de Catalunya, que, segons la regulació actual, almenys haurà d’esperar el 2020 per finançar-se als mercats per compte propi. De moment, la Generalitat preveu fer un primer pas el 2019, amb la sortida de FLA per atendre les noves necessitats de finançament i el seu accés al Fons de Facilitat (FFF), també dependent del Tresor estatal però amb una menor condicionalitat davant el Govern. L’objectiu és poder sortir al mercat el 2020. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va advertir aquest dilluns que el pas del FLA al FFF no anul·larà el control reforçat al que està sotmès la Generalitat des del novembre del 2011 després de la deriva independentista del Govern.

Estratègia per al 2019

El secretari general del Tresor, Carlos San Basilio, ha presentat aquest dimarts l’estratègia del seu departament per a aquest exercici en què es preveu una emissió neta de deute públic per import de 35.000 milions d’euros per finançar les noves necessitats de l’Estat, la Seguretat Social i les autonomies sota el paraigua estatal.

La xifra de 35.000 milions és inferior a la que es va pressupostar per al 2018 (40.000 milions) però se situa per sobre de la que finalment va resultar l’any passat (34.277 milions) malgrat que el dèficit de les administracions s’ha de reduir de forma dràstica, des del 2,7% del PIB previst per al tancament del 2018 fins a l’1,3% projectat per al 2019.

Segons San Basilio, aquesta aparent incongruència s’explica, sobretot, perquè el Tresor fixa la seva estratègia prenent en consideració el dèficit de caixa (entrada efectiva de recaptació i abonament de pagaments) i no el dèficit en termes de comptabilitat nacional (que mesura els compromisos d’ingressos i despeses).

Amb tot, el secretari general va qualificar de "prudent i conservadora" la previsió d’emissió neta de deute i va confiar a poder reduir-la al llarg de l’exercici, de la mateixa manera que va passar el 2018.

L’objectiu que es planteja el Govern és reduir el pes del deute públic sobre el PIB des del 96,9% del 2018 al 95,4% el 2019, després d’haver tocat sostre en el 2014 (100,4% del PIB). També es pretén mantenir el pes de la càrrega del pagament d’interessos sobre el PIB en el 2,5%, el mateix nivell que el 2018 (el 3,1% el 2014).

Allargar la vida i reduir els costos

Notícies relacionades

La previsió per al 2019d’emissió bruta de deute (per cobrir també els venciments de títols) es xifra en 209.526 milions, lleugerament per sota dels 212.964 de l’any passat. L’estratègia dels últims anys s’ha centrat a allargar la vida mitjana del deute en circulació –que ha passat d’una mitjana de 6,20 anys el 2013 a 7,45 anys el 2018– i continuar reduint el seu cost mitjà, que ha passat del 4,07% el 2013 a un nivell "que fa uns anys semblava de ciència-ficció" del 0,64% en l’actualitat.

"El 2019 no és previsible que es mantingui el ritme de creixement de la vida mitjana del deute de l’Estat en circulació en els últims anys, però sí que continuï caient el seu cost mitjà, a pesar de l’augment previst dels tipus d’interès", assegura el Tresor.