¿Bancs? No, 'big tech'

“La gran amenaça per als bancs són les ‘big tech’” (les companyies tecnològiques, tipus Apple, Google, Facebok, Amazon i Samsung). Qualsevol banquer que es preï d’explicar alguna cosa al sector sosté aquest discurs en públic. Són la gran amenaça per a la banca. I això que quan a les companyies tecnològiques se’ls pregunta pel seu interès a convertir-se en entitat de dipòsit solen dir amb sospitosa unanimitat: “No hi ha plans de convertir-nos en un banc, ni actuar com a tal. Nosaltres treballem amb els bancs perquè ofereixin un servei als usuaris facilitant-los els pagaments, ofertes en comerços on es pagui amb Google Pay, tenir totes les teves despeses en una mateixa app etc.”, afirmen fonts de la gran tecnològica californiana. Per entendre’ns: Les ‘big tech’ no volen ser un banc, simplement volen (operar amb) els teus diners.

Operar amb una fitxa bancària té els seus inconvenients. El més important és que com a banc, qualsevol entitat té l’obligació de sotmetre’s a la regulació que fixa el Banc Central Europeu (BCE), i a mantenir un nivells de solvència que no s’exigeixen en altres sectors. El sector financer acusa les grans tecnològiques de volar per sota del radar de la Competència europea i exigeixen que se’ls apliqui “la mateixa regulació que als bancs sistèmics”. Posen de manifest que el model de negoci de les plataformes digitals d’oferir serveis gratis per monetitzar el valor de dades en la venda d’altres productes i publicitat no seria permès en un sector regulat.  

Així que els bancs centrals més importants d’Europa estan discutint si supervisar més de prop les grans ‘tech’ en resposta als recents moviments cap als serveis financers per part de grups com Amazon i Google. Olli Rehn, governador del banc central de Finlàndia i membre del consell de govern del Banc Central Europeu, ha dit recentment que el problema de la invasió de la tecnologia al sector financer havia provocat “una discussió molt animada entre els supervisors financers i els bancs centrals a Europa”, informava recentment Financial Times.

Les diferents regles de joc

¿Per què tanta preocupació? No és difícil d’entendre, la història és coneguda, n’hi ha prou amb recordar el que ha ocorregut al sector turístic i hoteler amb Airbnb o al de la mobilitat amb Uber, i la disputa competencial generada entre aquests actors de la nova economia amb els de sempre sobre les diferents regles de joc amb què s’han d’enfrontar uns i altres per arribar als mateixos consumidors.

Facebook i Amazon tenen llicència a Europa com a entitat de pagament i Google (que en ja tenia una d’emesa pel Regne Unit) n’acaba d’aconseguir una altra per duplicat: una de Lituània i una altra d’Irlanda per operar és aquests països i a la UE. La situació del ‘brexit’ va portar la ‘big tech’ a sol·licitar llicències als dos països, només que Lituània, paradís de les llicències ‘fintech’ a Europa, es va avançar en la tramitació gairebé un mes.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

¿Què es pot fer amb aquesta llicències? Transferències, processar rebuts, pagaments amb targeta i fins i tot facilitar finançament als clients. El que no es pot, perquè per a això es necessita una fitxa bancària, és captar dipòsits dels clients. Totes les ‘big tech’ han creat el seu sistema de pagament, tot i que l’important per als bancs és que els diners que es mouen amb plataformes es queden en un compte d’una entitat de dipòsit. Tot i que el que realment interessa a les tecnològiques –també als bancs, per descomptat– és la informació que generen aquests pagaments. “Si tinc la fotografia dels pagaments que fa una persona, puc començar a construir un perfil que em permeten fer-li ofertes més ajustades”, comenten fonts bancàries.  

Model de negoci

A més, el model de negoci de les plataformes digitals és oferir serveis gratuïts, pels quals els bancs sí que cobren, per monetitzar la informació del client mitjançant la venda de productes i publicitat. Per a la competència financera, aquestes pràctiques són dúmping i  escapen a la regulació. “A més, el rellevant és la capacitat que tenen de monopolitzar els sectors en què s’impliquen, ¿quin ‘retailer’ (cadena minorista) ven més que Amazon en aquest moment?”, es pregunten fonts financeres. Fins i tot –prossegueixen–, ara hi ha productes marca Amazon. “Si tinc la informació de qui compra el producte, quant paga i quin és proveïdor, la ‘big tech’ pot buscar-se un proveïdor propi per fer el producte al preu que necessita i vendre'l directament sense mitjancers. I això val per a qualsevol tipus de producte”, agreguen.