El judici contra la sortida a borsa de Bankia es retarda dues setmanes

El judici per la sortida a borsa de Bankia, en el qual aquesta setmana ha començat a declarar l’expresident de l’entitat Rodrigo Rato, se suspendrà durant dues setmanes per malaltia de la fiscal Carmen Launa.

Fonts de la judicatura han informat que Launa ha demanat la suspensió al tribunal, que l’hi ha traslladat a la Secció Quarta de la Sala Penal de l’Audiència Nacional Després del comunicat, la Secció Quarta s’ha dirigit a la Fiscalia Anticorrupció per preguntar si pot substituir Launa i quan es podria fer efectiu el relleu. Carmen Launa va ser designada per l’acusació pública com a responsable de la vista oral del cas Bankia després que el fiscal que portava la causa, Alejandro Luzón, fos nomenat cap de la Fiscalia Anticorrupció.

Tensió entre Launa i Rato

La fiscal ha dirigit aquesta setmana l’interrogatori a Rato abans de la suspensió. La vista, que es va iniciar dimarts i que encara no s’ha acabat, ja ha tingut en les seves dues primeres jornades algunes picabaralles entre Launa i Rato, a causa que l’expresident de Bankia interrompia la fiscal i corregia algunes de les seves afirmacions.

La vista oral per la sortida a borsa de Bankia va començar el 26 de novembre de l’any passat, en què es tracta de determinar si Rato i  33 acusats més van treure l’entitat a Borsa el 2011 malgrat saber que no era viable. Les acusacions afirmen que això es va veure confirmat amb la posterior caiguda de les accions de l’entitat financera.

Notícies relacionades

Rato i el Banc d'Espanya

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

És per aquesta causa, pel qual la Fiscalia demana cinc anys de presó per a Rato per estafa als inversors, alhora que quatre per l’exvicepresident José Luis Olivas, tres per a l’exconseller José Manuel Fernández Norniella i dos anys i set mesos per l’exconseller delegat Francisco Verdú.

L’escrit d’acusació de la Fiscalia afirma, a més, que els responsables de Bankia –formada per la fusió de Caja Madrid, Bancaja, La Caja de Canarias, Caixa Laietana, i les d’Àvila, Segòvia i La Rioja– sabien que la nova entitat no era sostenible per si mateixa, i per això van intentar obtenir "tant sí com no" els fons necessaris.