pràctiques del sector financer

El preu de les hipoteques arriba a màxims en l'últim tram de l'any

La controvèrsia sobre l'impost d'actes jurídics ha acabat repercutint en el cost dels préstecs

Més de 40 contractes hipotecaris van registrar increments del tipus d'interès al llarg de l'any passat

undefined45794394 madrid 07 11 2018   concentracion en contra de la decision d181107153458

undefined45794394 madrid 07 11 2018 concentracion en contra de la decision d181107153458 / JOSE LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías

Com era d’esperar, malgrat els esforços desplegats pel Govern per impedir que el preu de les hipoteques pugés desprésd’atribuir a la banca el pagament de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (IAJD), els valors mitjans del cost delscrèdits hipotecaris que recull el Banc d’Espanya s’han situat en màxims anuals el penúltim mes de l’any, a l’assolir el 2,28% TAE (taxa anual equivalent). L’indicador s’havia situat el setembre en el 2,21%, però va pujar (2,25%) a l’octubre, i va acabar en el màxim anual durant l’onzè mes de l’any. Com a conseqüència d’aquesta evolució, els crèdits hipotecaris s’han encarit un 3% en només tres mesos.

L’increment coincideix amb la incertesa generada sobre a qui havia de correspondre el pagament del tribut. El 16 d’octubre una sentència del Tribunal Suprem va establir que el seu pagament havia de correspondre als bancs i no als clients, com havia passat fins llavors. L’enrenou plantejat per la sentència va portar el Suprem a tornar a analitzar la resolució en un ple. El sis de novembre va adoptar la tornada a la doctrina prèvia després de dues jornades d’intensos debats a la Secció Segona de la Sala Contenciosa, que va ser la que va pronunciar el veredicte del dia 16. Posteriorment el Govern va decidir fixar per llei que el pagament havia de correspondre als bancs, mentre que aquests deixaven entreveure que l’assumpció de nous costos acabaria sent repercutida als clients. 

De fet, un estudi del portal financer CrediMarket reflecteix que en el mercat hipotecari espanyol s’han produït "més encariments que rebaixes, sobretot en hipoteques fixes i mixtes", al llarg de l’any passat. "Durant aquest 2018 hi ha hagut un total de 84 modificacions en les carteres hipotecàries de les entitats. D’aquestes, gairebé la meitat, 40, van ser pujades de preu i van afectar sobretot hipoteques fixes i mixtes (22 i 11 increments, respectivament). Per la seva part, en les hipoteques variables, només set van veure incrementar els seus preus durant l’any. Els encariments van oscil·lar entre els 0,20 i els 0,50 punts percentuals", destaca el portal.

Rebaixes en hipoteques variables

També hi va haver rebaixes. En total van ser 29 contractes hipotecaris, una desena les van comptabilitzar hipoteques variables i d’altres tantes, fixes. La resta, nou, van ser hipoteques mixtes. El fet que les hipoteques variables protagonitzessin més baixades que pujades en els interessos ha fet que el diferencial mitjà hipotecari descendeixi. Segons càlculs de CrediMarket, va començar el 2018 a l’1,464% i l’acabarà al voltant de l’1,107 %. No obstant, la major part dels descensos van tenir lloc en la primera part de l’any, abans que es produís la sentència del Suprem de l’octubre. De fet, el desè mes de l’any va ser en el qual es va produir el major número d’increments en les condicions de les hipoteques. CrediMarket destaca quatre augments en contractes de tipus fix; tres en tipus mixt i dues variables. En total, nou van modificar a l’alça les seves condicions davant els canvis que havia d’emprendre el sector.

Una majoria d’experts estan convençuts que el cost addicional que implica la nova legislació acabarà repercutit en el preu; mentre que les entitats financeres defensen que no hi haurà pujades lineals i que cadascú decidirà si aprofita amb bones ofertes per 'caçar' nous clients o fixa el preu recollint el cost de fabricació. Malgrat que les pujades coincideixen amb l’embolic legislatiu, algunes fonts apunten a altres factors que han que han tingut impacte en l’increment de preus, com la recuperació de l’euríbor i l’auge dels préstecs a tipus fix.

Descendeixen els nous préstecs

Notícies relacionades

En tot cas, la situació legislativa que es va produir a l’octubre va tenir efecte sobre la concessió de nous préstecs. De fet, en el sector es reconeix que es van deixar de firmar moltes hipoteques durant aquell període. Les entitats van prestar 3.690 milions d’euros a famílies per a adquisició de vivenda el mes de novembre passat, cosa que suposa un increment del 10,67% interanual, però la xifra va descendir un 0,29% davant el mes previ.

Tot això, malgrat que el mercat residencial continua avançant de forma positiva, en volum i preus, segonsl’Associació Hipotecària Espanyola, que igualment destaca que el valor de taxació de les vivendes el setembre del 2018 va registrar una revalorització mitjana del 3,2% respecte a un any abans. L’import mitjà de la hipoteques de vivenda ascendeix a 125.092 euros, increment del 5,8% respecte al setembre 2017 i del 17,0% respecte a tres anys abans. El termini de finançament dels nous crèdits es manté en 23,4 anys, molt pròxim al que es registra en les dades dels últims trimestres, i creix, molt lleugerament, respecte a les dades registrades en anys anteriors. Com a resultat d’aquestes variables, la quota resultant d’un préstec mitjà el setembre del 2018 ascendia a 555,4 euros al mes, davant els 527,1 euros mensuals d’un any abans.

Temes:

Hipoteques