Anar al contingut

La pensió mínima per jubilació puja uns 25 euros al mes

La pujada del dièsel, pendent de la decisió última del Govern

Algunes nòmines pujaran per una menor retenció a compte de l'IRPF

ROSA MARÍA SÁNCHEZ

La pensió mínima per jubilació puja uns 25 euros al mes

Miguel Lorenzo

L’any 2019 s’estrena amb pujades de les pensions. El Govern de Pedro Sánchez no ha volgut confiar la pujada de les pensions a una incerta tramitació del projecte de Pressupostos de l’Estat que preveu presentar l’última setmana de gener o la primera de febrer. Abans que això, i per decret llei, en la seva última reunió de l’any el Consell de Ministres del 28 de desembre va aprovar una pujada general de les pensions de l’1,6% a partir de l’1 de gener; un increment del 3% per a les pensions mínimes i no contributives; i una pagueta addicional equivalent a una dècima de la pensió per compensar la desviació de la inflació mitjana del 2018 (1,7%) per sobre de l’increment de les prestacions de l’any passat (1,6%). 

D’aquesta manera, la pensió mínima per jubilació per a una persona de 65 anys amb cònjuge a càrrec passarà dels 810,60 euros del 2018 a 835,80 euros a partir de gener, cosa que implica una pujada d’uns 25 euros al mes.

Per al cas d’una vídua de 65 anys, la pensió mínima passa de 656,90 a 677,40 euros (20,5 euros més) gràcies a l’augment de la base reguladora d’aquesta prestació fins al 60%.

Més exemples: la prestació del SOVI per vellesa, invalidesa i viduïtat puja 13,2 euros, fins a 433,70 euros, mentre que la pensió màxima guanya 44,45 euros, fins als 2.659,41 euros (l’1,6% d’augment més la dècima addicional per la desviació de la inflació del 2018).

Canvis en els impostos

En el costat dels impostos, l’anunciada pujada del dièsel en gairebé 4 cèntims per litre per un augment de l’impost especial sobre carburants encara no ha vist la llum. El Govern sembla seguir endavant amb aquest propòsit però encara no ha aclarit com pretén abordar la pujada d’impost: si en el projecte de llei de Pressupostos de l’Estat, si en el projecte de Llei de Transició Ecològica, si mitjançant un decret llei o si aprofitarà algun altre vehicle normatiu.

També són a la cua els avantprojectes de llei per a la creació de dues taxes sobre serveis digitals (‘taxa Google’) i sobre transaccions financeres (‘taxa Tobin’). El Govern preveu recaptar més de 2.000 milions amb aquests dos tributs en i 2019 a càrrec de les grans empreses digitals i del sector financer i hi ha el dubte de si això es traduirà en un encariment dels serveis per al consumidor.

En el costat tributari, la pujada de les cotitzacions socials dels autònoms també restarà diners de la butxaca, si bé la millora de les prestacions socials per a aquests treballadors pot ajudar a omplir-ne d’altres en dificultats.

Amb caràcter general, la nòmina mensual de molts treballadors es veurà premiada a partir de gener gràcies que les retencions a compte de l’IRPF que practiquen les empreses començaran a recollir la rebaixa fiscal que va introduir el Govern del PP en els Pressupostos del 2018 i que no havien sigut traslladades al reglament de l’impost. El 21 de desembre passat el Govern va aprovar aquests canvis al reglament de l’impost i el seu efecte es notarà en un lleuger augment de les nòmines dels treballadors amb rendes inferiors a 18.000 euros a l’any i de les persones amb dret a deduccions per maternitat, família nombrosa o familiar amb discapacitat.

Hipoteques més cares

També es pot esperar un encariment de les hipoteques a través del tipus d’interès o de les comissions, com a conseqüència del decret llei que obliga les entitats financeres a fer-se càrrec de l’impost sobre actes jurídics documentats (IAJD). També s’espera una pressió a l’alça dels costos hipotecaris com a conseqüència de les noves regles de joc descrites en el projecte de llei hipotecària, que ha incorporat mesures a favor de consumidor.