La justícia europea rebutja un recurs de Fruits de Ponent pels ajuts contra el veto rus

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) ha desestimat el recursd’indemnització de la cooperativa lleidatana Fruits de Ponent contra la Comissió Europea per les mesures que va adoptar el 2014 per fer front a les pertorbacions al mercat de la fruita d’os, la baixada de preus i el tancament de la frontera per exportar a Rússia, conegut com el veto rus.

La societat, defensada per l’advocat Miquel Roca Junyent, havia reclamat una indemnització de 312.000 euros per reparar el mal patit per tres dels seus membres (Escarp, Agropecuaria Sebcar i Rusfal 2000) com a conseqüència d’una actuació indeguda de la Comissió Europea per respondre a la crisi d’enfonsament dels preus en el sector de la fruita la temporada del 2014.

Els reglaments aprovats, en concret, fixaven un volum de producció que havia de ser retirat del mercat, establia un mecanisme de cofinançament i concedien ajuts per als productes retirats del mercat.

Fruits de Ponent al·lega que, al prendre aquestes mesures, l’Executiu comunitari va adoptar un mecanisme de crisi que ella mateixa havia considerat prèviament "inadequat i ineficaç", acusa Brussel·les de no haver recollit informació de mercat i d’haver actuat sense comptar amb dades adequades sobre les mesures de retirada i considera que va intervenir tard. A més, denuncia que les mesures de retirada cofinançada, de promoció i de distribució gratuïta eren "objectivament inadequades".

En la seva sentència d’aquest dijous, el Tribunal General desestima tots els arguments de Fruits de Ponent després d’haver-los examinat individualment. Així, en primer lloc, considera que la Comissió Europea no va utilitzar un mecanisme que el mateix ens havia declarat prèviament inadequat i ineficaç.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Els jutges europeus conclouen també que res permet afirmar que la Comissió Europea infringís de manera manifesta i gravi el seu deure de diligència per no recollir informació adequada i, més concretament, per basar-se en els preus comunicats pels Estat membres.

Tampoc accepta que Brussel·les intervingués tard ni que el mecanisme de retirada de fruita fos objectivament inadequat, arbitrari i contrari a dret. Finalment, considera que s’ha de desestimar l’argument que la distribució gratuïta i les mesures de promoció eren objectivament inadequades.