Govern i sindicats acorden derogar part de la reforma laboral

El Govern, CCOO i laUGT acceleren les negociacions per derogar els principals aspectes de les reformes laborals del PP. En una reunió de la Mesa de Diàleg Social mantinguda aquest dimecres el Govern es va comprometre a reformar per la via del reial decret el concepte de la ultraactivitat il’obligatorietat del registre de jornada, segons han confirmat tant fonts del Ministeri de Treball com dels sindicats.  

Les centrals de treballadors han venut els pactes de la que possiblement acabi sent l’última reunió a tres bandes de l’any com un acord. Per la seva part, el Govern rebaixa la contundència sindical i reitera que les Meses de Diàleg Social "continuen treballant" per poder acabar sumant les patronals a l’acord.

Fonts sindicals reconeixen que no hi ha cap document que rubriqui el compromís del Govern de derogar aquests aspectes de la reforma laboral sense el recolzament explícit de la CEOE i amenacen amb mobilitzacions als carrers si aquests compromisos no s’acaben materialitzant. Així ho ha expressat públicament la secretària d’acció sindical de CCOO, Mari Cruz Vicente, en una roda de premsa aquest dijous.

No obstant, compti o no amb el recolzament d’última hora del tàndem CEOE i Cepyme, el Govern està disposat a aprovar entre aquest final del 2018 i el mes de gener del 2019 la tornada a la ultraactivitat dels convenis. Aquest aspecte reforça la negociació col·lectiva, ja que permet que una vegada venç un conveni, l’empresa no pugui aplicar unilateralment el sectorial sense renegociar-ho amb els sindicats.

Un altre dels aspectes que compten amb un clar rebuig de la patronal però que el Govern, avalat pels sindicats, està disposat a implementar és l’obligatorietat del registre de la jornada laboral. Això pretén frenar l’excés d’hores extres i l’impagament d’algunes d’elles. La patronal ha manifestat públicament que no està en contra del concepte, però sí de combatre'l per la via de les sancions i l’obligatorietat. Malgrat això, la ministra de Treball, Magdalena Valerio, ha assegurat aquest dijous durant un esmorzar de premsa que el Govern regularà independentment del rebuig de la patronal i "per coherència" la implantació del registre de jornada en les empreses.

El tercer aspecte que té molts números per aprovar-se oficialment, o bé en el Consell de Ministres del 21 de desembre, celebrat en una previsiblement agitada Barcelona, o bé en el següent, és la renovació dels ajuts per a aturats de llarga durada que actualment no compten amb cap altra prestació. Fonts del Ministeri de Treball han traslladat que entenen que el problema continua sent molt present malgrat la recuperació parcial del mercat laboral. El calendari apressa l’Executiu en aquest sentit, ja que l’actual decret que manté vigent la mesura venç el pròxim 4 de gener.

La 'Via Juvenil'

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

El Govern pretén continuar treballant tant en aquests aspectes com en d’altres –tornada a la primacia del conveni sectorial sobre el de l’empresa o la reforma de les condicions de subcontractació– i en aquesta línea es va aprovar recentment el Pla de Xoc per l’Ocupació Jove. Aquesta mesura no comptava inicialment amb l’aprovació de la CEOE i Cepyme i, malgrat això, el Govern va decidir tirar-la endavant. El president Pedro Sánchez la va anunciar a la televisió el dimecres 5 de desembre per aprovar-la al Consell de Ministres del divendres 7 de desembre, i dijous la patronal va emetre un comunicat conjunt amb els sindicats recolzant la mesura.

Una altra de les mesures que el Govern té consensuades amb els sindicats però que no compten amb el beneplàcit de les patronals és tornar a baixar l'edat per rebre subsidis en els aturats més grans. Actualment el límit d’accés són els 55 anys i el projecte és rebaixar-lo als 52 anys. El Govern ja va anunciar que implementaria aquesta reforma amb o sense nous pressupostos i calculava que beneficiaria 114.000 persones més, que s’afegirien a les 250.000 actuals que ja se’n beneficien. Això suposaria un cost anual per a les arques públiques de 330 milions d’euros.