Pernigotti, nou cop a l'orgull del 'made in Italy'

A la regió del Piemont, el seu antic feu, es tem molt el mal moment que viu la icònica empresa de xocolates Pernigotti. Endeutada fins a les celles, l’empresa, en altres temps una de les marques per excel·lència de la indústria alimentària del nord d’Itàlia, està a punt de perdre tot rastre dels seus orígens. L’últim cop ha sigut l’anunci del grup turc Toksöz, propietari de la marca des del 2013, que a començaments de novembre va comunicar el tancament de la històrica fàbrica de Novi Ligure, l’última que quedava al país.

La serietat de la situació ha obligat el Govern del Moviment 5 Estrelles i de la Lliga a intervenir en l’assumpte i començar una negociació amb Toksöz. Fa una setmana, el mateix primer ministre italià, Giuseppe Conte, va celebrar una trobada a Roma amb els emissaris del conglomerat turc, per buscar alternatives a l’anunciat tancament. 

En cas de no resoldre’s en termini breu, el risc és que, a més de la fiblada a l’orgull nacional, també quedin al carrer tots els empleats de la fàbrica i es posi fi a la producció del famós ‘gianduiotto’ a base de pasta d’avellana de Pernigotti. Un cop mortal per a una empresa fundada fa un segle i mig –el 1868, precisament–, que, en les seves èpoques daurades, va arribar a ser proveïdora oficial de la Casa Reial italiana, va donar feina a centenars d’italians i exportava a molts països europeus.

No obstant, el diàleg, de moment, no ha triomfat. Ho confirmava una nota, emesa per l’actual gestió turca després de la reunió amb el Govern italià, en la qual es va aclarir que no hi haurà marxa enrere en la decisió de tancar la planta de Novi Ligure. I més encara. Toksöz també va recalcar que tampoc estan disposats a vendre o a cedir el nom perquè d’altres puguin invertir en la marca, segons van informar sense voler fer més declaracions a la premsa. 

La notícia ha situat els italians davant de les conseqüències de tenir un entramat industrial en constant liquidació, en particular pel que fa al sector de l’alimentació. Les turbulències de Pernigotti, de fet, no són cosa nova. Es remunten a 1995, quan Stefano Pernigotti –davant la mort anys abans dels seus dos fills en un accident de trànsit a l’Uruguai– va decidir vendre aquesta companyia que fins llavors havia sigut de la seva família. 

Stefano Pernigotti es va esmerçar llavors a buscar un comprador que mantingués alta la qualitat dels productes, i ho va aconseguir. Aquell mateix any, va vendre l’empresa a una altra companyia símbol de la gastronomia italiana, els productors de licors Averna. El pla va funcionar un temps, fins que també els Averna van començar a veure’s afectats pels canvis en l’economia global i, finalment, van decidir vendre Pernigotti a Sanset, una filial alimentària del grup Toksöz (posteriorment, els Averna també van vendre la seva empresa).

Aquest, segons els sindicats italians, va ser el principi del final. “Els nous propietaris turcs van arribar prometent iniciar una etapa d’internacionalització, però ja un any després ens vam adonar que alguna cosa anava malament”, explica Marco Malpassi, del sindicat italià FLAI CGIL. “Des del 2013, la fàbrica de Novi Ligure ha tancat els seus balanços amb fortes pèrdues, de fins a 10 milions d’euros a l’any”, afegeix Malpassi. 

Les conseqüències d’aquesta situació són, en part, ja evidents. A la fàbrica treballaven –fins a la vaga indefinida que es va convocar per l’anunci de Toksöz– amb prou feines uns cent obrers, als quals s’afegien, de manera ocasional i en els períodes de més producció, 150 més que no tenien contracte fix ni les mateixes garanties que els seus col·legues de plantilla, segons els sindicats. 

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

"Pernigotti de nacional ja en té molt poc, i pitjor anirà si Toksöz s’enroca en el seu pla, que és el de continuar utilitzant el nom de Pernigotti, produint productes d’una qualitat inferior, fora d’Itàlia, o a través d’empreses que treballen amb el sector 'discount'", assevera el sindicalista, a l’afegir que el grup turc ja avui produeix molts dels seus productes envasats amb etiqueta Pernigotti a Turquia.

El problema és que, a més, la crisi de Pernigotti no és una situació aïllada. Tan sols l’any passat, un altre fabricant italià de xocolata, Perugina –adquirit el 1988 per Nestlé– va estar a punt d’acomiadar gairebé 500 treballadors, que van quedar rebaixats a 180 després d’una llarga negociació. Un altre cas és el de la històrica productora de màquines de cafè Bialetti, que, segons publicava recentment la premsa italiana, té un deute de 68 milions d’euros i ha perdut el 40% del seu valor a la borsa l’últim any. ¿La raó? En aquest cas, segons els analistes, l’entrada als mercats de les cafeteres amb el sistema de càpsules, que, malgrat el seu negatiu impacte ambiental, han tingut èxit per la comoditat.