CONSELL DE MINISTRES

El Govern torna a aprovar els objectius de dèficit per al 2019

L'Executiu busca forçar als grups parlamentaris a retratar-se de cara als pressupostos

L'objectiu és també evitar que el PP i Cs bloquegin la tramitació dels comptes públics

zentauroepp46170710 madrid 07 12 2018  politica  rueda de prensa pisterior al co181207132340

zentauroepp46170710 madrid 07 12 2018 politica rueda de prensa pisterior al co181207132340 / JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
P. A.

Primer pas per presentar els comptes del 2019. El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres enviar de nou al Congrés l’objectiu de dèficit de l’any que ve, tràmit previ recomanat per l’Advocacia de l’Estat per evitar obstacles per part del PP i Ciutadans a la presentació dels Pressupostos generals de l’Estat per a l’any que ve. El Govern no té garantits prou recolzaments per tirar endavant el seu projecte, però com va avançar el president Pedro Sánchez té previst presentar-lo de tota manera per obligar als grups parlamentaris a posicionar-se.

La seva portaveu, Isabel Celaá, ha assegurat que el Govern presentarà el seu projecte de comptes públics el gener en qualsevol cas i ha recordat que de no aprovar-se el nou camí fiscal s’aplicarà l’anterior, més restrictiva. Després de reunir-se amb la Comissió Europea, la ministra d’Economia i Empresa, Nadia Calviño, va anunciar el juliol que el Govern elevaria l’objectiu de dèficit públic al 2,7% del PIB aquest any i a l’1,8% en el 2019, davant les previsions del 2,2% i de l’1,3% que estimava l’Executiu de Mariano Rajoy. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va explicar posteriorment que el nou camí fiscal donava 6.000 milions d’euros més de marge i evitaria un ajustament d’11.000 milions d’euros l’any que ve.

Repte a l’oposició

Celaá ha assegurat que el camí fiscal és “realista, com han vingut ratificant diferents organismes internacionals”, mentre ha defensat que els pressupostos “socials” que presentarà l’Executiu permetran recuperar drets i “blindar” l’estat del benestar. “Obligarà totes les forces polítiques a què els debatin, esmenin o presentin projectes alternatius. Elspresidents autonòmics i alcaldes als partits dels quals representen hauran d’explicar per què els aproven o per què no”, ha dit la ministra. No ha esmentat que la Comissió Europea estima que el dèficit se serà del 2,1% l’any que ve, mentre que el Fons Monetari Internacional (FMI) l’estima en el 2,4%.

El nou camí va ser rebutjat primer per les comunitats governades pel PP (que no tenen capacitat de veto) i tombada posteriorment pel Congrés a finals de juliol, amb l’abstenció d’Units Podem, ERC, PDECat i Compromís, i el vot en contra de PP, Ciutadans, Foro Astúries, Coalició Canària, UPN i Bildu. Després de moltes anades i vingudes, el president Sánchez va anunciar dimarts passat que finalment presentarà el projecte de pressupostos el gener (per al que només compta de moment amb el recolzament de Units Podem), arran de les eleccions andaluses i de les protestes a Catalunya. Per fer-ho, el Govern ha tornat a aprovar els objectius de dèficit, amb un retard d’uns tres mesos i mig davant del fixat per la llei d’estabilitat.

Tràmit complex

Notícies relacionades

Si els grups rebutgen una altra vegada el nou camí fiscal, es tornaria a la fixada pel Govern del PP, més restrictiva, amb el que l’Executiu actual vol obligar els partits a retratar-se. En el cas que la cambra baixa aprovés els objectius, s’està tramitant una proposició de llei de PSOE, Units Podem, ERC i Compromís per acabar amb la possibilitat que el Senat (on el PP posseeix majoria absoluta) pugui vetar l’aprovació dels objectius d’estabilitat pressupostària del Govern. El possible rebuig, en qualsevol cas, no impedeix al Govern presentar un projecte de pressupostos, perquè el límit de despesa no financer (que es va elevar el 4,4%, fins als 125.064 milions), no ha de ser ratificat per les cambres.

L’objectiu de dèficit per al 2020 es va situar en l’1,1% (davant el 0,5% previ) i per al 2021 en el 0,4%, en lloc del superàvit previst per a aquest exercici (0,1%, el primer després de 14 anys en dèficit). El deute públic se situarà en el 96,1% el 2019, en el 94,1% el 2019 i en el 91,5% el 2021. D’altra banda, la regla de despesa, el màxim en què podrà créixer aquesta variable, se situa en el 2,7% per al 209, en el 2,9% el 2019 i en el 3,1% el 2021.