Europa elimina "a mitges" les fronteres del comerç electrònic

El bloqueig geogràfic és un dels principals punts febles del comerç 'online', és a dir, que en funció del país de l’adreça IP de l’ordinador alguns comerços i serveis europeus redirigeixin a una altra pàgina amb continguts i preus diferents suposa un hàndicap per a molts usuaris. Un nou reglament europeu intenta posar límit a "algunes" d’aquestes barreres, però encara en queden moltes altres com els serveis audiovisuals, els Netflix i els Spotify, que es queden fora del 'pack'.

En concret el nou reglament afecta tres situacions molt concretes, d’una banda, els béns físics que s’hauran de vendre sense importar el país de procedència, tot i que això no inclou la recollida. Així, una consumidora espanyola que vulgui comprar un frigorífic i troba en un lloc alemany la millor oferta podrà comprar-lo al mateix preu que els clients alemanys, l’únic problema és que haurà de recollir-lo als locals de l’operador o organitzar ell mateix l’entrega al seu domicili.

D’altra banda, el reglament també prohibeix la discriminació en la venda de serveis digitals que no estiguin protegits per drets d’autor com els serveis al núvol, allotjament o tallafocs. Per exemple, una consumidora espanyola tindrà accés a la pàgina web d’una empresa búlgara de serveis d’allotjament de dades per al seu lloc web i podrà comprar-hi sense haver de pagar recàrrecs respecte a un consumidor búlgar.

A més, els serveis prestats en un lloc físic específic també hauran d’estar disponibles per a tots igual: això significa que un espanyol podrà contractar un viatge en un parc d’atraccions francès sense haver de passar per un lloc web espanyol o llogar un cotxe a Holanda des de qualsevol país europeu.

La nova norma no imposa l’obligació de vendre ni harmonitza els preus, però sí aborda la discriminació en l’accés als béns i serveis en casos en què no pugui estar objectivament justificada (per exemple, obligacions en matèria d’IVA o requisits legals diferents).

Segons la Comissió Europea, l’any 2015, el 63 % dels llocs web no deixaven a aquells usuaris interessats en comprar en un altre país de la UE fer-ho, i això suposava que prop de dos terços dels consumidors que volien fer compres ‘online’ a l’estranger no poguessin fer-ho.

Els continguts digitals no estan inclosos

Notícies relacionades

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

Aticco obrirà el ‘hub’ financer a la Borsa de Barcelona passat l’estiu

La norma no afecta els continguts digitals, és a dir, els serveis que presten les populars Netflix, Spotify i Youtube que podran continuar discriminant segons el país resident de l’usuari, és a dir, un usuari amb Netflix a Bèlgica podrà continuar no tenint accés al mateix tipus de sèries que un usuari a Espanya.

La Comissió Europea ja ha anunciat que durà a terme una primera revisió d’aquest reglament "com a molt tard" el març de l’any 2020 per estudiar si es poden incloure continguts "no audiovisuals prestats la característica principal dels quals són els continguts protegits per drets d’autor" com ara llibres electrònics, música, jocs i programes informàtics. Així mateix, preveu analitzar "acuradament" altres sectors com el dels transports o els serveis audiovisuals, "en què persisteixi alguna restricció injustificada per raó de la nacionalitat, el lloc de residència o el lloc d’establiment que hagi de suprimir-se".