El Suprem avala l'arbitratge del Govern a la vaga del Prat

Rebutja els recursos de CCOO i del comitè de vaga a l'entendre que la mesura estava justificada pel perjudici causat

El tribunal declara que l'Executiu pot imposar solucions d'aquest tipus davant la durada excessiva i les conseqüències del conflicte

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

La Sala Contenciosa del Tribunal Suprem ha avalat l’arbitratge imposat pel Consell de Ministres del 16 d’agost de 2017 com a via de solució a la vaga convocada a l’empresa Eulen Seguridad, a càrrec del filtre de passatgers a l’aeroport de Barcelona-el Prat. El tribunal considera que es van donar les circumstàncies de perjudici a l’economia nacional, i les conseqüències de la vaga que habiliten l’Executiu a adoptar una mesura d’aquestes característiques.

L’arbitratge va ser recorregut per CCOO i el comitè de vaga, que entenien que s’havia vulnerat el dret fonamental de vaga. L’alt tribunal ha desestimat les dues impugnacions, sense entrar en l’anàlisi de les causes del conflicte laboral en el qual es va decidir apostar per les aturades. Es limita a determinar si estava justificada o no la decisió del consell de ministres per establir un arbitratge obligatori.

Aplicació restrictiva

Les sentències entenen que aquesta solució s’ha d’aplicar de forma restrictiva per la seva afectació dels drets fonamentals a la vaga i a la llibertat sindical, per la qual cosa, quan s'acorda, s’han de concretar les causes i els pressupostos que obliguen a adoptar-lo.

En aquest sentit, el Suprem estima que es va complir el primer requisit per acordar l’arbitratge obligatori, derivat de la durada o les conseqüències de la vaga: “Tot i que només es consideri el període comprès entre el 4 d’agost de 2017 i el 16 d’agost, el caràcter indefinit de la convocatòria i que aquesta va passar a ser de vaga total, es podia tenir per complerta aquesta exigència en relació amb les conseqüències”. Afegeix que els temps d’espera provocats a l’aeroport “van ser totalment excessius provocant enormes cues i la conseqüent afectació de nombrosos passatgers de tota edat i condició”.

Respecte a les posicions de les parts, el Suprem indica que “no feien presagiar un acord en temps immediat previsible, ja que tot i que s’hagués produït una mediació per part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, la proposta en què es va traduir va ser rebutjada per l’assemblea dels treballadors, les reivindicacions econòmiques dels quals eren lluny de l’oferta de l’empresa i de la solució oferta pel mediador”.

Afegeixen els magistrats que “en el context d’una vaga que estava afectant directament l’empresa però, també, infinitat de passatgers, no era forassenyat concloure que la solució del conflicte no estava a la vista. Per tant, des d’aquesta perspectiva tampoc es pot retreure l’actuació del Govern”.

Desenes de milers al dia

Notícies relacionades

I quant a l’afectació en l’economia nacional, explica que l’acord del Consell de Ministres va recollir el nombre de vols de sortida previstos en les jornades de la vaga –més de cinc-cents en cada una– i el de passatgers previstos per als mateixos –diverses desenes de milers per dia– així com els temps d’espera. “A partir d’aquí no és difícil deduir la transcendència econòmica de la vaga”, indica.

Així mateix, diu que s’ha de tenir en compte la rellevància per a l’economia nacional dels aeroports d’interès general que gestiona AENA, i per això estimar que una vaga d’aquestes característiques i amb els notoris efectes que va produir en elsegon aeroport més important d’Espanya incideix en l’economia nacional “no està fora de lloc”. Aquesta apreciació es reforça, recalca el Suprem, “amb la consideració de les conseqüències negatives que va comportar des del punt de vista de la imatge, aspecte immaterial però molt important en un país en el qual, és veritat, el turisme és la principal activitat econòmica”.