congrés dels diputats

Les decisions de l'autoritat de defensa del client financer seran vinculants

Calviño prova d'evitar la ineficàcia dels actuals serveis de reclamacions dels supervisors

La ministra anuncia també diverses mesures per evitar desenes de milers de desnonaments

zentauroepp45891658 calvio181114173530

zentauroepp45891658 calvio181114173530 / JVS

3
Es llegeix en minuts
P. Allendesalazar

La ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha esfullat per fi la margarida: els dictàmens de la nova Autoritat de Protecció del Client Financer serande compliment obligat per a les entitats financeres. Es tracta d’una qüestió clau, ja que les decisions dels actuals serveis de reclamacions que assumirà el nou organisme (els del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d’Assegurances) no eren vinculants, cosa que feia que el més habitual fos que les empreses els desatenguessin quan donaven la raó al client, abocant aquests al llarg i costós procés dels tribunals.

Com va publicar EL PERIÓDICO, la ministra no tenia presa una decisió sobre això fa amb prou feines una setmana i mitja, malgrat que el Banc d’Espanya i la CNMV eren partidaris que els dictàmens de la nova autoritat fossin obligatoris per a les entitats. La sorprenent decisió del Tribunal Suprem de tornar a obligar els clients a pagarl’impost d’actes jurídics documentats de les hipoteques ho ha canviat tot. El president del Govern, Pedro Sánchez, va reaccionar immediatament iva canviar la llei per obligar els bancs a abonar-lo, i de passada va anunciar la creació de la nova autoritat. 

Treballs accelerats pel Suprem

La veritat és que el Govern arriba tard. La llei 7/2017 de l’any passat donava a l’Executiu de termini fins al3 de juliol passat per presentar un projecte per crear el nou organisme. Malgrat això, fins a la sentència del Suprem la ministra s’havia limitat a enquadrar el seu naixement en el marc d’un llibre blanc sobre la reforma dels supervisors que tenia previst publicar a la tardor, segons va anunciar en una entrevista en aquest diari.

Però la polèmica desencadenada per l’alt tribunal ha fet saltar pels aires tots els plans i ha obligat el Govern a accelerar els treballs i a prendre una decisió sobre la qüestió clau del caràcter de les seves decisions. En una resposta a una interpel·lació parlamentària d’Units Podem sobre els desnonaments, Calviño també ha anunciat que la seva intenció és que els ciutadans "no hagin de pagar res" per anar a la nova autoritat i que tampoc necessitaran comptar amb un advocat o un procurador. 

Desnonaments paralitzats

Calviño també ha anunciat dues iniciatives per provar d’evitar una nova onada de desnonaments. Es tracta de dues mesures que s’estan negociant dins del procés de tramitació de la nova llei de contractes hipotecaris. La primera és una modificació per deixar clar que la nova normativa, que endureix els tràmits per iniciar l’execució de les hipoteques en cas d’impagament, només afectarà elscontractes firmats després de la seva entrada en vigor. L’anterior Govern havia introduït una esmena perquè aquest enduriment tingués efectes retroactius, cosa que, tot i que pugui semblar paradoxal, suposava el risc de provocar desenes de milers de desnonaments.

Notícies relacionades

El problema és que hi ha milers de processos d’execució hipotecària paralitzats a l’espera que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea determini si la normativa espanyola encara en vigor és abusiva. El seu advocat general ja s’ha pronunciat a favor que tots aquests procediments siguin sobreseguts. Però si la llei hipotecària es canvia de manera retroactiva, es corre el risc que els desnonaments frenats que probablement es considerin excessius passin a estar justificats per la nova normativa.

La ministra també ha anunciat que els diputats estan estudiant en la tramitació de la llei que el codi de bones pràctiques creat pel Govern del PP el 2012 per evitar els desnonaments sigui d’aplicació permanent. Aquest codi obliga les entitats que s’hi van adherir, pràcticament totes, a oferir a les famílies més desfavorides que no puguin pagar les seves hipoteques (prop de 54.800 fins al juny) diferents opcions: una reestructuració del deute o una quitança (48.600) o la dació en pagament amb un lloguer social (8.000). El protocol només era aplicable per a crèdits firmats abans del 2012, per tant, si s’aprova el canvi legal els bancs hauran d’oferir aquestes alternatives a tots els hipotecats desfavorits.