Anar al contingut

cas singular

Una sentència contra el Suprem

Una jutge condemna el banc a tornar l'impost d'una hipoteca sense esperar a la jurisprudència del ple

Gabriel Clemente rebrà 3.200 euros dels quals 1.700 correspon a l'impost de constitució del crèdit

Max Jiménez Botías

Una sentència contra el Suprem

Pot ser que per als bancs l’última sentència del Tribunal Suprem sobre l’impost d’actes jurídics documentats (AJD) restauri la seguretat jurídica. Però aquesta és una opinió que no ha de compartir Gabriel Clemente, un guarda jurat de Tarragona, que resideix a Torremolinos, que acaba de veure com una jutge especialitzada de Màlaga ha ordenat a l’entitat bancària Unicaja Banco que li torni una mica més de 3.232,34 euros dels 3.586,48 euros a què van ascendir les despeses de la seva hipoteca, part d’ells corresponents a l’impost, en concret 1.718 euros. I ho ha fet d’acord amb la sentència del Suprem del 16 d’octubre que assenyalava el banc com el responsable de pagar l’impost. 

Les contradictòries decisions preses pel Suprem en les últimes dues setmanes han provocat un 'cacau' judicial difícil d’entendre, fins al punt que en alguns jutjats s’ha deixat de resoldre procediments a l’espera que s’aclareixi el panorama i d’altres s’han aprofitat la situació per accelerar els procediments. Sens dubte, la de Clemente és una resolució històrica, entre dues jurisprudències contraposades del mateix Suprem. Fa poc més d’una setmana que coneix la resolució. La jutge de la capital malaguenya no va esperar a veure què decidia el Suprem aquesta setmana en el ple de la Sala Contenciosa Administrativa. El dia 19 ja va fer pública la seva sentència sobre una hipoteca constituïda fa 11 anys. La notícia li va arribar al Gabriel tot just després de tornar d’unes vacances a Londres.

La jurisprudència d’octubre

En la seva decisió, la jutge utilitza com a base argumental al jurisprudència determinada per la sentència del 16 d’otubre de la Secció Segona de la Sala Tercera: "Modifica la jurisprudència existent fins a la data sobre la qüestió i declara que el subjecte passiu en l’impost... és el creditor hipotecari (el banc), no el prestatari". Com a conseqüència, la resolució declara nul·la tant una clàusula relativa al venciment hipotecari com la relativa a la imposició de les despeses i tributs a càrrec del prestatari. Considera que aquesta última, que és la que obligava Clemente a pagar l’impost és una “Condició General de la Contractació de caràcter abusiu i contrària a la normativa”. Gràcies a això, el reclamant ha aconseguit una sentència que reconeix el seu dret a recuperar la major part dels una mica més de 3.000 euros que reclamava a Unicaja. Encara no ha vist, però, els diners. L’entitat té 20 dies per decidir si recorre la sentència.

Però aquest guàrdia jurat de 39 anys (enllaç sindical a Prosegur), que va contractar una hipoteca de 180.000 euros a 30 anys per pagar el seu domicili habitual a Torremolinos i va presentar una demanda per despeses hipotecàries a través d’Arriaga y Asociados, s’enfronta a la freda realitat de què és possible que la sentència no li permeti recuperar l’impost. "Ha sigut una gerra d’aigua freda l’última sentència del Suprem", ha comentat aquest diari. "No sé si el banc presentarà recurs, té 20 dies per fer-ho, però si no ho fa, la sentència pot ser ferma", agrega. 

Clemente, no obstant, no desistirà fins i tot en el cas que el banc guanyi el recurs. Està disposat a acudir "fins al Tribunal Constitucional o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea parella que em donin la raó". Considera molt estranya la forma en què s’ha resolt aquesta situació: "em sembla una vergonya", declara.

Temes: Hipoteques