Calviño incompleix el termini per crear l'autoritat de defensa del client financer

Els abusos destapats durant la crisi, com ara les preferents o les clàusules terra hipotecàries, han posat de manifest l’apressant necessitat de millorar la protecció dels clients financers a Espanya, i més encara quan en l’horitzó s’entreveu un possible nou conflicte arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’impost de les hipoteques. L’assumpte fa més d’una dècada que és en l’agenda política sense que es produeixin avenços significatius, un retard que l’actual Govern no aturarà a curt termini. El Ministeri d’Economia, que dirigeix Nadia Calviño, ha incomplert el termini de vuit mesos que va fixar la llei 7/2017 de l’any passat i que va vèncer el passat 3 de juliol per presentar un projecte de llei que "reguli el sistema institucional de protecció del client financer, així com la seva organització i les seves funcions".

Fonts del ministeri confirmen que el departament és conscient d’haver incomplert el termini, però expliquen que s’està treballant en un text amb diferents esborranys i propostes inicials. Per fer-ho, s’estan analitzant els diferents models de defensa dels consumidors financers de diversos països per trobar la millor fórmula per aplicar a Espanya. L’actual equip d’Economia, argumenten, va prendre possessió el dia 1 de juny i es va trobar un gran retard en la tramitació d’aquest i d’altres nombrosos assumptes, com ara la incorporació a la normativa espanyola de diverses directives comunitàries.

L’anterior equip d’Economia del Govern del PP, segons fonts del mateix, també havia estudiat els models de defensa del client d’altres països i afirmen que tenia les feines avançades ja que va arribar a treure a consulta pública al març de l’any passat un avantprojecte de llei. Acusa que si no es va avançar més ràpid en aquest i en altres camps és per les traves que va posar-hi el PSOE al Congrés. 

Entitats desobedients

En una entrevista a aquest diari fa uns quants dies, Calviño va apuntar que està considerant "adoptar al llarg de la tardor un llibre blanc de reforma institucional, en què contemplar diferents elements que han estat discutint-se en els últims anys i que han de ser impulsats com més aviat millor. Uns són més madurs que d’altres". És en aquest context, va explicar, on l’Executiu veurà "com canalitzar la creació d’aquesta necessària autoritat de defensa del client financer i quina és la seva estructura legal, institucional, la seva governança i les seves funcions". La ministra, en qualsevol cas, només s’ha compromès públicament a impulsar abans que acabi l’any la creació d’una autoritat macroprudencial que vigili els possibles desequilibris que es generin en l’economia.

El problema de fons és que actualment hi ha tres serveis de reclamacions (de banca al Banc d’Espanya, inversions en la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i assegurances en la Direcció General d’Assegurances) els dictàmens dels quals no són vinculants per a les parts. És a dir, que un client pot veure com l’organisme supervisor li dona la raó, però l’entitat financera es nega a tornar-li els seus diners o a canviar les condicions d’un contracte, la qual cosa l’aboca a haver d’anar als tribunals i a passar per un procés molt més llarg i costós. De fet, és el que ha passat habitualment en els últims anys. El 2016, per exemple, els bancs només van acceptar el 36,8% dels pronunciaments en contra seu, si bé el 2017 han rectificat en el 62,4% a causa de la pressió del Banc d’Espanya.

Indecisió en el punt clau

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

La llei de l’any passat que va donar el termini de vuit mesos al Govern va disposar la creació d’una autoritat única i que les entitats financeres estaran obligades a participar en els seus procediments, però deixava obert que les seves resolucions tinguessin "caràcter vinculant o no". El programa electoral del PSOE per a les eleccions generals del 2016 també proposava la unificació dels serveis de reclamacions en una única "Autoritat de Protecció Financera", però defensava que emeti "dictàmens vinculants per a les entitats financeres segons el model britànic". El Financial Ombudsman Service, que el 2015 ja va proposar el Banc d’Espanya com a exemple a seguir i que també agradava al Govern de Rajoy, és una organització independent creada pel Parlament i formada per experts procedents majoritàriament del sector privat; les decisions d’aquesta organització no són vinculants per als clients (que poden acudir a la justícia o l’administració si no hi estan d’acord), però sí que ho són per als bancs.

Malgrat la posició socialista, la ministra Calviño encara no ha decidit si els pronunciaments del nou organisme seran d’obligat compliment i vol discutir-ho amb el Banc d’Espanya i la CNMV. La primera d’aquestes institucions és partidària que siguin vinculants. El president de la segona, Sebastián Albella, també s’hi va pronunciar a favor l’any passat. Els dos organismes, a més, consideren clau que hi hagi una bona coordinació entre la nova autoritat i els diferents supervisors per evitar confusió i contradiccions que perjudiquin els clients i les entitats.