canvis en les organitzacions empresarials

Enric Crous sospesa presentar-se a les eleccions a la Cambra de Comerç

El veterà executiu sondeja empreses i patronals a la recerca de suports

L'empresari José María Torres rep l'aval de Pimec per a la seva candidatura

Enric Crous, director general de Damm.

Enric Crous, director general de Damm. / Albert Bertran

4
Es llegeix en minuts
Olga Grau
Olga Grau

Cap d'Economia

ver +
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tot i que no s’han convocat formalment, la cursa per les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona s’intensifica. El conseller delegat de Cacaolat, Enric Crous, sospesa presentar la seva candidatura a la presidència de l’organisme cameral, segons han confirmat fonts del seu entorn.

El que va ser el primer executiu de Damm des del 1990 fins al 2016, fa setmanes que sondeja diversos sectors empresarials per obtenir suports de cara a un moviment que encara està madurant i que se sumaria a les candidatures anunciades pel president i fundador de NumintecJosé María Torres, que acaba de rebre el recolzament explícit de la patronal Pimec, un aval que persegueixen tots els que aspiren a un càrrec respresentatiu empresarial a Catalunya; la de l’advocat Ramon Masià i la del financer Carles Tusquets.

Tots aspiren a substituir Miquel Valls, que ocupa la presidència cameral des del 2002, després de guanyar diverses eleccions i mantenir-se en els últims quatre anys en situació de pròrroga per la falta d’una normativa autonòmica que permetés convocar les eleccions. 

Ajuntament i Generalitat

Crous, veterà executiu català nascut a Barcelona el 1947, compta amb una dilatada experiència en la gestió al capdavant d’institucions de la capital catalana. Abans d’incorporar-se a Damm va dirigir Mercabarna i Fira de Barcelona, entitat a la qual continua vinculat ja que és membre del seu consell d’administració. La renovació de la Fira està actualment paralitzada per la falta de consens entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.

El conseller delegat de Cacaolat ha mantingut contactes amb grans empreses i amb associacions empresarials com la patronal Pimec, segons han confirmat diverses fonts. L’organització presidida per Josep González donarà, però el seu recolzament a l’empresari José María Torres (Numintec), segons han confirmat fonts de la patronal de la petita i mitjana empresa.

En la carrera prèvia a la convocatòria de les eleccions, que es podria produir formalment al desembre i celebrar-se en març, el fundador i president de Numintec es presenta com a representant de les pimes i els autònoms amb una oferta dirigida a convertir l’organisme cameral en "la casa de les empreses" i recuperar el seu paper promotor de la internacionalització de les companyies.

Substitució

A més de Crous i Torres, en la carrera per succeir Miquel Valls s’hi sumen uns dos noms més. El del financer Carles Tusquets (Mediolanum), considerat el candidat oficialista de Valls, i el de l’advocat i economista Ramón Macià (Serviaux), nebot de l’expresident de la Cambra Antoni Negre, que ha passat de ser la mà dreta de Valls a un dels seus principals crítics.

Les candidatures encara no estan formalitzades, a l’espera que es convoquin oficialment les eleccions camerals, però el procés promet ser un dels més disputats de la història de la Cambra. De fet, s’espera que es puguin produir aliances o fins i tot que sorgeixin noves candidatures.

Segons la nova normativa, el ple estarà compost per 60 representants davant els 69 de les eleccions del 2010.  D’aquests representants, 6 s’incorporaran a proposta de Foment, Pimec i Fepime. Un total de 14 llocs correspondran a les empreses la contribució econòmica anual de les quals sigui més gran, cosa que es determina en un procés de subhasta que s’inicia a partir de 75.000 euros.

Canvis per la crisi 

En el nou cens per a aquestes eleccions del 2018 es reflecteixen canvis importants com a conseqüència de la crisi econòmica. Per exemple, el comerç aportava en la composició del ple del 2010 un total de 14 representants, xifra que el 2018 es reduirà a 7 llocs. La construcció va obtenir 6 cadires en el ple del 2010, mentre que el 2018 només en tindrà dues.

A més de Pimec, que agrupa més de 100.000 socis, el candidat Torres té l’aval de grans companyies com la filial de la francesa de solucions per al desenvolupament sostenible de ciutats i empreses Veolia; la firma de solucions logístiques per al sector biomèdic Biomedical Logistics, el grup dedicat a mobiliari plegable Maxchief Europe, l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris (ACEDE Catalunya) i del fundador de la firma d’estilisme i perruqueria Ideal Life, Josep Maria Urbea. Altres suports, l’empresa de distribució alimentària Sorli, la transportista J. Gibert; la Unió d’Associacions Xineses de Catalunya, la multinacional de gimnasos Snap Fitness Iberia i la firma de residències per a la tercera edat La Vostra Llar Group. 

Torres, impulsor de les normatives de segona oportunitat, està vinculada a la Cambra des del 2008, així com a Pimec, Foment del Treball i ACEDE Catalunya. També va ser productor de ‘El corredor’, el curtmetratge més premiat del cine espanyol, a través del qual es fa pedagogia sobre la segona oportunitat tant personal com empresarial després dels fracassos. Va ser medalla d’or al mèrit esportiu per ser dues vegades campió del món de karate, cinc vegades campió d’Europa, 10 d’Espanya i 75 vegades internacional amb la selecció espanyola.

Notícies relacionades

El candidat és un ferm defensor del vot electrònic que la Generalitat va incloure al reglament que regula el procés electoral per a les 13 cambres catalanes. La Cambra de Barcelona ha elaborat una llista de candidats per formar part de la junta electoral que vetllarà per la transparència de les seves eleccions. En aquesta llista destaquen les grans companyies, però no hi consta ni un sol autònom malgrat que són la majoria d’electors amb dret a vot. El cens total de 425.000 pimes i autònoms de Barcelona i la part de la província sota el paraigua d’aquesta cambra té dret a 40 dels 60 llocs del ple.

A més de la de Barcelona, a la província hi ha també les cambres de Sabadell, Terrassa i Manresa. A més, hi ha les de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Palamós; les de Tarragona, Reus, Valls i Tortosa i les de Lleida i Tàrrega.