Treball

Els treballadors de Lacoste rebutgen les condicions de l'ERO i es manifesten davant les seves botigues

El comitè d'empresa denuncia que l'empresa preveu deslocalitzar els 100 llocs de treball dels centres de Barberà del Vallès i Badalona a França

lacoste

lacoste

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto

Els treballadors de la planta de Barberà del Vallès (Barcelona) de Lacoste s’han concentrat a les portes d’una de les botigues que la marca té al passeig de Gràcia de Barcelona per escenificar el seu rebuig de les condicions de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que preveu l’acomiadament de 92 treballadors. Aquests formen part de la plantilla de 100 persones que fins ara han treballat entre la planta de distribució de Barberà i una botiga ‘outlet’ a Badalona i l’empresa. Uns llocs de treball que la firma preveu deslocalitzar a França, segons han afirmat fonts del comitè d’empresa.

"Hem rebutjat per insuficient l’última proposta plantejada per l’empresa", afirma la presidenta del comitè i integrant de la CGT, María Giménez. La representant dels treballadors exigeix més indemnitzacions i plans d’acompanyament i formació a dos dies que venci el termini (31 d’octubre) per pactar les condicions de l’ERO. Dels 100 treballadors del comitè, 59 tenen més de 50 anys i la majoria, donat el passat tèxtil de la planta, són dones. 

El centre, actualment sota la propietat de Lacoste Ibérica SAU, va obrir les portes el 1962 i va pertànyer fins al gener del 2018 a l’empresa BASI, amb els drets per comercialitzar la marca a Espanya. La fàbrica de Barberà del Vallès es va dedicar fins al 2013 a confeccionar roba de la coneguda marca del cocodril, fins que va passar únicament a la distribució.

Oberta des del 1962

Notícies relacionades

María Josefa Castillo va entrar-hi a treballar el 1972, sense haver complert encara els 15 anys. "Avui n’hi dirien explotació laboral", explica amb un somriure irònic. Fa, per tant, 46 anys qyue és a l’empresa, on va començar a treballar com a aprenent cobrant unes 20.000 ‘peles’. "Fèiem 12 hores de jornada, de set del matí a set de la tarda", recorda. 

La María Josefa, amb les actuals condicions que Lacoste ha posat sobre la taula de negociació arriba coberta a poder prejubilar-se. No pot dir el mateix, per poc, la seva companya Ángela Moreno. Ella té un parell d’anys menys que la María Josefa i va entrar com a costurera a Barberà el 1976. Tenia 16 anys. A la seva edat, és conscient que si l’ERO no li cobreix fins a la jubilació té molt difícil trobar una altra feina i això li repercutirà considerablement en la seva futura pensió. "Hem de pressionar", afirma, repartint fulls informatius a les portes de la botiga del cocodril.