llegat de la crisi

La banca continuarà venent pisos amb forts descomptes els pròxims tres anys

Les entitats ofereixen els seus immobles amb rebaixes del 40% sobre el seu valor comptable i del 64% sobre l'original

L'elevat estoc i les dificultats d'accés a la vivenda pels preus els pressiona a seguir amb les ofertes

fcasals43266829 barcelona 10 05 2018 obreros trabajando en un edificio en co181016102305

fcasals43266829 barcelona 10 05 2018 obreros trabajando en un edificio en co181016102305 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
P. Allendesalazar / M. J. Botías

Deu anys després de l’esclat de la crisi, la banca encara continua provant de desfer-se de la pesada motxilla de maons que aquesta li va deixar, com demostra la posada en venda per part de Bankia aquesta setmana de més de 2.000 immobles amb descomptes de fins al 40%. Gràcies a aquestes rebaixes, les entitats han aconseguit reduir els seus actius immobiliaris adjudicats, els rebuts per l’impagament dels crèdits, un 39,5% des del màxim de 96.000 milions d’euros aconseguit el juny del 2012 als58.000 milions del tancament del 2017. Però malgrat aquesta millora, el sector encara continua oferint forts descomptes durant els pròxims dos o tres anys, segons estimen els experts.

L’agència de qualificació Fitch apuntava fa uns dies que els actius, d’altra banda de “baixa qualitat”, continuaran “patint grans depreciacions” a mitjà termini a causa que l’excés d’oferta “només s’està absorbint gradualment”, amb un estoc sense vendre que seguirà per sobre de les 400.000 unitatsdurant els pròxims dos anys. S’hi suma, afegia, els creixents problemes dels ciutadans per poder adquirir els immobles: els salaris han pujat menys d’un 1% entre el 2014 i el 2017, davant una alça del 18,3% dels preus.

“Eliminar un estoc com l’acumulat és complicat. De fet, tenim el cas de la Sareb, que des del seu origen compta amb un calendari aproximat de 15 anys per desinvertir els actius. La part més important s’ha col·locat i aquesta resta més complicada es col·locarà fonamentalment en els propers 2-3 anys. Tot i així, quedarà una resta que haurà de reconvertir-se d’alguna manera: terra i propietat en localitzacions més complicades de col·locar”, opina també Santiago Carbó, catedràtic d’economia de CUNEF i director d’estudis financers de Funcas.

64% des de la taxació

Entre els fons d’inversió que compren aquests actius hi ha “certa preocupació”, com assenyalava José María Montalvo, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra, el maig passat. Aquestes firmes temen que l’encariment de la vivenda hagi provocat que els preus estiguin assolit el “nivell màxim assumible per les famílies”. A més, cal veure l’efecte sobre els preus que tindrà la sortida al mercat dels grans paquets d’actius traspassats pels grans bancs (Santander, BBVA, CaixaBank i Sabadell) a fons (que després els venen i lloguen amb rendibilitats d’entorn del 15%).

Les entitats estan venent els actius amb descomptes del 64% respecte a la seva taxació inicial (segons Fitch) i d’entorn del 40% respecte al valor en llibres a què els tenen comptabilitzats després d’assumir-ne la depreciació. Això sí, les rebaixes són molt diferents segons el tipus de comprador. Les grans carteres d’actius problemàtics (adjudicats i també crèdits) es traspassen amb rebaixes mitjanesd’entre el 60% i el 70%. En canvi, la venda a particulars es realitza amb rebaixes molt inferiors, tot i que puntualment es llancin campanyes com la de Bankia.

Pressió pública

Notícies relacionades

En realitat, als bancs els resulta més rendible vendre els actius un per un. Les grans provisions que les autoritats els han forçat a reservar fan que puguin desprendre-se’n amb rebaixes d’entre el 40% i el 50% sense patir pèrdues, amb la qual cosa un descompte menor els suposa plusvàlues. No obstant, els reguladors i supervisors els pressionen des de fa anys per accelerar el procés. Per això la venda d’aquests grans paquets ha passat dels 51.000 milions de l’any passat a prop de 80.000 milions des de començament d’any.

Les autoritats tenen “especial interès” que les entitats es desfacin d’aquests actius, com va subratllar el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, fa uns dies. D’una banda, ha argumentat el supervisor, absorbeixen recursos humans i econòmics. I per una altra, generen incertesa sobre la qualitat dels actius, la qual cosa encareix el seu finançament. Els dos efectes combinats, ha conclòs, disminueixen la seva capacitat de donar crèdits.

Ganxos comercials puntuals

Les últimes campanyes comercials tenen més de comercial que d’estratègia empresarial. Tant la Sareb com Bankia posen al mercat carteres d’immobles que majoritàriament no són noves. Tampoc la xifra és elevada: 4.000 immobles al mercat equival a un mínim percentatge de, per exemple, els 140.000 immobles que una immobiliària com Solvia té al mercat a la venda. O els 30.000 que una firma com Anticipa (Blackstone) gestiona. “Campanyes comercials com aquesta tenen un impacte molt limitat al mercat a efectes de la competència”, comenten fonts d’una gran immobiliària.