L'alça del salari de Todó i Massana pretenia "retenir-los", segons Llardén

L’ex vicepresident segon de Caixa Catalunya Antonio Llardén ha assegurat que l’augment de sou aprovat el gener del 2010 per al llavors director general de l’entitat, Adolf Todó, va ser una "mesura de sentit comú per intentar mantenir al timó (de l’entitat) un equip directiu potent", a qui s’havia de pagar una "retribució de mercat". Llardén, que va ser conseller de l’antiga caixa entre el 2004 i el 2010, ha declarat aquest dimarts com a acusat davant de l’Audiència de Barcelona pel cas dels sobresous abonats a la cúpula de l’entitat, que després es va transformar en CatalunyaCaixa, al fusionar-se amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona.

La fiscalia demana per a Llardén dos anys de presó per un delicte d’administració deslleial per votar a favor de l’augment de sou fix i variable de Todó i de l’exdirector general adjunt, Jaume Massana, en un consell d’administració celebrat el 19 de gener del 2010, pocs mesos després que el FROB injectés 1.250 milions a l’entitat financera. Llardén, que actualment és president executiu d’Enagás, ha assegurat que Caixa Catalunya va fitxar Todó el 2008 procedent de Caixa Manresa amb la promesa de situar el seu salari a la mitjana del sector financer, i que la seva remuneració es va establir seguint "com a patró" un informe encarregat a la consultora Hay Group.

Llardén, que també va formar part de la comissió de retribucions de l’antiga caixa, ha conclòs que el consell d’administració va prendre una decisió "raonada i no arbitrària" a l’incrementar el sou fix de Todó de 700.000 a 800.000 euros, perquè l’informe d’aquesta consultora determinava que la "mitjana" de retribució de l’alta direcció del sector financer estava el 2010 entorn dels 800.000 euros. "L’últim que ens va passar pel cap era dir [a Todó] no et pagarem el que havíem dit i si t’enfades i te’n vas, millor," ha assegurat l’acusat, que ha afegit que el 2010 la sensació del consell d’administració era que l’entitat "podia tirar endavant".

En la sessió de dimarts, Todó va reconèixer que el fitxatge per Caixa Catalunya li va suposar incrementar els seus ingressos el 30% i que aquests van augmentar malgrat la crisi de l’entitat. En la seva declaració va afirmar que es va absentar en la votació del consell d’administració del gener del 2010 que va autoritzar el seu augment de sou fix i variable, i avui Llardén ha avalat aquesta versió, malgrat que no es va reflectir en cap acta. "Recordo perfectament que Todó es va absentar perquè li va sol·licitar el president Serra", ha dit Llardén, que ha afegit: "Entenc que es va absentar per no votar", ha dit.

Llardén ha explicat que, en els consells d’administració als quals va assistir, Todó solia oferir informació sobre el context econòmic general i una de més detallada sobre la situació específica de la caixa, i que el consell era conscient el 2010 que hi havia una "crisi econòmica terrible" en marxa però alhora creia que la caixa era viable i que podia tornar el préstec del FROB, ha afegit. "La idea de fitxar Todó era per sortir d’una situació difícil. [...] Todó té moltes virtuts, però no era simpàtic, tot i que tots teníem clar que era un executiu fort i que va saber portar amb ell un equip directiu potent", ha rememorat Llardén. Ha volgut remarcar que a les auditories externes de tots aquells anys, també la del 2010, l’auditor de l’entitat financera no va fer cap excepció als comptes presentats.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Llardén ha volgut aclarir que, com a membre de la comissió de retribucions, no feia propostes concretes, sinó que es limitava a valorar si les iniciatives que li presentaven estaven fonamentades amb "documents seriosos" abans de traslladar-les al consell. A més, ha expressat el seu malestar davant del tribunal per l’"halo" que s’ha creat entorn dels sobresous a l’entitat.

"Es va crear un halo que érem uns directius que guanyàvem uns sous de por, que ens els vam augmentar i que fins i tot teníem targetes ‘black’", ha dit, i ha remarcat que ell simplement va cobrar dietes, per les quals va percebre uns 46.000 euros el 2010, segons el fiscal.