Deu anys després de la crisi, l'FMI entreveu nous riscos

Deu anys després de l’enfonsament de l’economia mundial, és moment de mirar enrere. I això és el que fa el Fons Monetari Internacional en el seu últim informe sobre l’estabilitat financera global. “¿Som més segurs?”,es pregunta a l’encapçalament. La resposta és un “sí” amb molts matisos. Els seus economistes afirmen que elsbancs estan més ben capitalitzats, tenen més liquiditat i ha millorat la supervisió amb les proves d’estrès. Però reconeixen que la nova arquitectura encara no ha sigut posada a prova i que el paisatge del seu voltant ha empitjorat. Hi ha més desigualtat, no s’han repartit els beneficis de la recuperació i ha augmentat la desconfiança cap a les institucions multilaterals.

Podria argumentar-se que les polítiques de l’FMI en alguns països són directament responsables dels descosits d’aquest nou món sorgit de la muntanya de cendres. Descosits que no són nous, però que les polítiques d’austeritat en països com Grècia o el Regne Unit han exacerbat. Però el fons aquesta vegada tampoc fa examen de consciència. Presenta la seva anàlisi com un observador distant. “El sistema bancari s’ha reforçat, però han sorgit noves vulnerabilitats i la resistència del sistema financer global encara no s’ha posat a prova”, diu l’informe presentat a Indonèsia, on l’organisme internacional celebra aquesta vegada la seva reunió de tardor.

El focus dels seus esforços està ara en elsmercats emergents, que han sigut en els últims anys el motor de l’economia mundial enfront del pírric creixement de les economies avançades, tenallades per l’envelliment de la població i els llegats de la crisi. “La pujada dels tipus d’interès als EUA, la fortalesa del dòlar i l’agreujament de les tensions comercials han accentuat les pressions sobre els seus mercats i han provocat sortides de capital en algunes economies emergents”, diu l’FMI. Part del deute d’aquests països està denominada en dòlars, per això les últimes decisions de la Reserva Federal estan encarint els seus costos de finançament.  

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

La fam dels inversors pel risc els ha ajudat a esquivar els sots, però si les condicions financeres empitjoressin sobtadament “podria desencadenar un contagi en tot l’univers dels mercats emergents”. Tant allà com als països rics, el Fons aprecia actius a preus inflats i un creixent deteriorament en els estàndards dels productes financers, dues de les causes que van posar la crisi en marxa fa una dècada. “A mesura que els nuvolots prenen forma a l’horitzó, és necessari que els països completin l’agenda de reformes regulatòries i es resisteixin a les crides per fer marxa enrere”. És això precisament el que està passant als EUA, on l’Administració Trump ha emprès una agressiva campanya de desregulació del sistema financer.

La bomba que espera amagada a l’armari és el deute públic i privat no financer, que ha assolit rècords històrics. La seva factura global és de 164 bilions de dòlars, el 225% del PIB mundial. El fons adverteix que els bancs de les economies avançades, per més que hagin reforçat els seus matalassos de capital, “segueixen exposats a companyies, llars i deute públic de països molt endeutats”, la qual cosa representa un desafiament per als països més dependents del finançament extern i els sotracs comercials.