aeroports

El 'brexit' i el fre del turisme llasten els plans d'AENA

La companyia cau en borsa després d'anunciar una previsió de resultats inferior a l'esperada

Maurici Lucena preveu que el trànsit de passatgers es recuperi amb força a mitjà i llarg termini

zentauroepp45416372 lucena aena181010192427

zentauroepp45416372 lucena aena181010192427

2
Es llegeix en minuts
P. Allendesalazar

El fre del turisme, principalment per les incerteses que genera el 'brexit' sobre un dels principals mercats de turistes d’Espanya com és el britànic, passa factura als plansd’AENA  per als pròxims anys. La companyia semipública de gestió d’aeroports, controlada en un 51% per l’Estat, ha admès aquest dimecres que l’increment delspassatgers  que passen per les seves instal·lacions al país es moderarà des del 8,9% de l’any passat al 5,5% aquest exercici (262,9 milions) i a un "prudent" 2% el pròxim (268,1 milions), a causa que l’arribada de britànics va baixar més del previst l’estiu passat.

La conseqüència és que els resultats de l’empresa estaran per sota del que esperaven els analistes. El grup millorarà els seus ingressos un 5,3% el 2018 i un 2,7% el 2019, però les despeses creixeran amb més força (6,5% i 4,3%) a causa de l’exigència "més gran de serveis de qualitat" per part dels passatgers. Això provocarà que el resultat operatiu se situï en els 2.584 milions aquest exercici i en els 2.588 milions el pròxim, quan el mercat esperava 2.366 i 2.703 milions.

Decepció

També ha defraudat la previsió de beneficis per al 2018 (1.272 milions davant 1.318 milions) i el 2019 (1.311 milions davant 1.383 milions), la qual cosa ha provocat que les accions de la firma hagin caigut amb força a la borsa un 4,74%. I això malgrat que ha confirmat el seu objectiu de pagar un 80% del seu benefici com a dividend als seus accionistes fins al 2020 (abonarà 975 milions aquest any i 1.001 milions l’any que ve). 

Malgrat tot això, el nou president de la companyia, Maurici Lucena, ha defensat que les perspectives d’AENA són "prometedores" a llarg termini, ja que es preveu que el trànsit aeri mundial es dupliqui fins al 2036. L’exportaveu socialista en el Parlment ha "ratificat" durant la seva presentació el pla estratègic 2018-2021 que es va elaborar sota la presidència del seu antecessor, el popular Jaime García-Legaz, i ha vingut a avalar la gestió de la companyia durant els Governs de Rajoy. AENA, ha dit, és avui una empresa "sòlida, rendible i eficient", amb una "línia de continuïtat claríssima".

Consolidació i nous negocis

Notícies relacionades

L’estratègia del grup per als pròxims anys busca "consolidar el seu creixement i obrir noves línies de negoci". En el primer d’aquests camps, invertirà 1.571 milions d’euros fins al 2026 (530 fins al 2021) a ampliar la capacitat de Barajas fins als 80 milions de passatgers. Al Prat el desemborsament serà de 1.274 milions (214 milions en la primera fase) per arribar als 70 milions. En aquest cas, l’objectiu més immediat és remodelar el dic sud de la T1 perquè passi d’allotjar vols regionals als de llarga distància. La construcció d’un nou edifici satèl·lit serà en la segona fase, entre el 2022 i el 2026. També vol augmentar els seus ingressos comercials, ja que per passatger estan entorn d’un 30% per sota de la mitjana europea. En el cas de Barcelona, planeja incrementar un 8% la superfície comercial i fer que els passatgers internacionals passin pels establiments de la T1.

En nous negocis, l’aposta estrella són els anunciats plans per realitzar desenvolupaments immobiliaris entorn de Barajas (2.997 milions d’inversió) i el Prat (1.264 milions). Els primers edificis no seran ocupats fins al 2022. A més, la companyia preveu continuar creixent internacionalment amb l’adjudicació de la gestió d’aeroports, principalment a Europa i Llatinoamèrica, on ja controla 16 aeròdroms.