Els joves de Madrid i Barcelona no poden comprar-se una casa

Als 27 anys i amb llocs fixos, María García i la seva parella van decidir que volien comprar un pis a Madrid, la seva ciutat de residència. Amb un límit pressupostari de 300.000 euros van buscar pis a la capital d’Espanya durant més d’un any, fins que a finals del mes de juliol van decidir deixar d’intentar-ho perquè ni tan sols s’apropaven a les ofertes disponibles. El màxim que es van trobar eren ‘lofts’ de 35-50 metres quadrats o pisos que se situaven en altres ajuntaments “molt als afores”. Ells són un exemple de la situació que viuen la majoria de joves a Madrid i Barcelona: volen comprar-se un pis però no poden.

“Fa quatre anys que tenim el mateix problema: El jove amb recursos propis no pot accedir a la compra de vivenda, concretament a Madrid i a Barcelona”, afirmava el conseller delegat de ST Societat de Taxació, Juan Fernández-Aceytuno, en la presentació de l’últim informe El perfil del comprador de vivenda, elaborat per Planner Exhibitions i ST Sociedad de Taxació, a travésd’enquestes als visitants al Saló Immobiliari Internacional de Madrid (SIMA).

Aquesta edició del SIMA va ser la primera en quatre anys en què la demanda jove es va estabilitzar, amb el mateix percentatge de l’any passat (33%) de nois entre 25 i 35 que van visitar la fira, no obstant, cada vegada els resulta més complicat trobar una vivenda com a conseqüència de l’increment de preus de venda. Segons l’informe, el 2018 ha augmentat el nombre de joves que que busca entre 6 mesos i dos anys  una vivenda fins al 51,7% (el 2017 se situava en el 36,9 %) en detriment d’aquells que s’estan menys de 6 mesos, la seva flexibilitat pressupostària sembla haver tocat sostre amb un pressupost un 14% inferior a la mitjana de l’estudi –237.000 comparat amb els 270.000– i creix deu punts (del 44,3% al 53,4%) el percentatge de joves que han de finançar entre el 50% i el 80% del preu de compra.

Unes dades que, segons Juan Fernández-Aceytuno, corresponen a Madrid (lloc en què es fa la fira) i a Barcelona i no són extrapolables a altres ciutats ja que es tracta d’un comportament “absolutament anòmal” respecte a la resta del país. Segons l’INE, el preu de la vivenda s’ha incrementat un 6,8% a Espanya, una xifra que Fernández Aceytuno redueix al 2,2% si s’hi eliminen les dades d’aquestes dues ciutats. 

Una nova realitat

“Aquesta generació es casa més tard, té menys fills, els salaris els penalitza moltíssim i unit a l’increment del preu dels lloguers genera una espiral que fa que sigui un repte tremend que una parella a Madrid o a Barcelona es pugui plantejar la compra d’una vivenda”, resumia el conseller delegat de ST Societat de Taxació. No obstant, un 76,8% dels enquestats entre 25 i 35 anys es manté fidel a la cultura de compra dels països del sud d’Europa, comparat amb el lloguer dels nòrdics. Entre els motius hi ha que la hipoteca els surt per un preu similar al lloguer, que una compra és una inversió i que amb la venda es recuperen els diners invertits en la compra.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

D’altra banda, segons dades d’Eurostat, els joves a Espanya s’independitzen als 29,3 anys, tres anys per sobre de la mitjana europea. Preguntats en aquest sentit, un 46,3% dels enquestats reconeix que hagués preferit haver-se independitzat abans. Entre les raons  a què al·ludeixen per no haver-ho fet hi ha el preu de la vivenda, en primer lloc, seguit de la inestabilitat laboral i en menor mesura, un salari insuficient i la dificultat de finançament.

Revertir la situació

Per a Fernández-Aceytuno es necessiten mesures d’incentius fiscals i subvencions que repercuteixen en el preu de la vivenda, però també altres com “incentivar que tot aquell amb una vivenda buida la posi al mercat perquè hi hagi més oferta i es redueixin els preus”. Sobre el pla del Ministeri de Foment de construir 20.000 vivendes barates dirigides als joves, Fernández-Aceytuno li posa un ‘però’: el temps d’execució, que situa entre tres i quatre anys. “Primer hauríem de treballar per assegurar-nos que les vivendes buides estiguin a disposició dels joves”, va agregar.