El Nobel d'economia 2018 premia William Nordhaus i Paul Romer

El premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d’Alfred Nobel, més conegut com el premi Nobel d’economia 2018, ha sigut concedit als economistes dels Estats Units William Nordhaus i Paul Romer.

La Reial Acadèmia de les Ciències Sueca ha destacat la concessió del premi a Nordhaus "per integrar el canvi climàtic a l’anàlisi a llarg termini de l’anàlisi macroeconòmica". En el cas de Romer, "per integrar les innovacions tecnològiques a l’anàlisi macroeconòmic a llarg termini".

William Nordhaus

William Nordhaus (1941), es va llicenciar en Econòmiques a la Universitat de Yale i es va doctorar en el prestigiós MIT (Massachusetts Institute of Technology). Ha sigut professor emèrit d’Economia a la Universitat de Yale (EUA), universitat en la qual ha format centenars d’economistes, tant en la branca d’Econòmiques com en la d’Estudis Mediambientals. És membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, i és autor de diversos llibres, el més conegut dels quals és ‘Economics’, elaborat junt amb Paul Samuelson. 

Nordhaus s’ha especialitzat en investigació sobre el canvi climàtic i l’escalfament global, i ha analitzat en diversos llibres i publicacions l’impacte sobre sectors econòmics com ara l’agricultura de l’escalfament global. A més, ha criticat aquells que neguen el canvi climàtic. Aquest docent està considerat, pel Comitè suec, la primera persona que va crear un model quantitatiu que descriu la interacció global entrel’economia i el clima, un model que s’ha estès i es fa servir per examinar les conseqüències de les accions en l’àmbit de les polítiques climàtiques. Nordhaus està fermament convençut que l’activitat humana ha contribuït a l’increment ràpid de la temperatura mitjana al planeta a l’últim segle.

Nordhaus, segons va assenyalar l’Acadèmia, mostra en les seves investigacions com l’activitat econòmica interactua amb la química i física bàsiques per causar el canvi climàtic. Els treballs de Nordhaus mostren, a més, que la manera més eficaç de combatre les conseqüències dels problemes causats pel canvi climàtic "model d’impostos al carboni que sigui uniforme a tots els països".

Paul Romer

Paul Romer (1955), mentrestant, és llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Chicago, on després es va doctorar en Economia.

Una de les aportacions de Romer és haver fundat l’anomenada teoria del creixement endogen, que ha promogut noves investigacions i que planteja que el creixement de l’economia no és producte de forces externes, sinó de factors endògens, com el capital humà, la innovació i el coneixement.

Romer va ser economista en cap del Banc Mundial, càrrec del qual va dimitir a començaments d’aquest any després d’una polèmica sobre unes declaracions públiques en què afirmava que les dades per establir el rànquing de competitivitat de Xile estaven manipulades políticament, una cosa de la qual després es va retractar.

En un article publicat a 'The Wall Street Journal', Romer va demanar disculpes a Xile per la manipulació de les dades del país en la classificació, amb caigudes en el Govern progressista de Michelle Bachelet i alces durant l’anterior del conservador de Sebastián Piñera –de nou en el poder en l’actualitat–, i va qüestionar la metodologia feta servir.

L’article de Romer va motivar la protesta del Govern de Bachelet, que va exigir una explicació sobre la seva posició a l’informe ‘Doing business’, el més influent del BM i que analitza la facilitat per realitzar negocis als diferents països

Després de la seva renúncia, Romer va tornar al seu lloc com a professor de la Universitat de Nova York i anteriorment ho havia sigut també de les de Berkeley i Stanford.

En la seva trajectòria s’ha ocupat del problema de la urbanització, per entendre que una millor política en aquest àmbit ofereix oportunitats per al creixement econòmic.

A la seva pàgina a internet, Romer va agrair el Nobel rebut junt amb Nordhaus i va remarcar que vol impulsar la idea que la tecnologia pugui ajudar a protegir el medi ambient.

El guardó

El Nobel d’economia, el nom real del qual és Premi de Ciències Econòmiques en memòria d’Alfred Nobel, és l’únic dels sis guardons no creat al seu dia pel magnat suec, sinó que va ser instituït el 1968 a partir d’una donació a la Fundació Nobel del Banc Nacional de Suècia amb motiu del seu 300è aniversari. Fa, per tant, 50 edicions.

A grans trets, el perfil del guanyador mitjà del Nobel d’economia és el d’un home –només una dona, Elinor Ostrom, ha obtingut el premi entre un total de 79 guanyadors– de nacionalitat nord-americana, passaport del 57% dels premiats.

Notícies relacionades

Premi Nobel de Medicina 2018 per a James Allison i Tasuku Honjo

El Nobel de Física premia avenços en el camp del làser

Des de la seva creació, el Nobel d’economia ha reconegut figures consagrades com Friedman, Hayek, Samuelson i Stiglitz, entre d’altres. Fins ara, només una dona, la nord-americana Elinor Ostrom, ha sigut distingida amb aquest guardó, que el va obtenir el 2009 amb el seu compatriota Oliver E. Williamson pel seu treball en governança econòmica.

SEGUIRÀ AMPLIACIÓ