L'assassí silenciós que arriba a l'hivern

La preocupació per la pobresa energètica va despertar l’alarma generalitzada arran de casos com el de l’anciana de Reus, morta a causa de l’incendi provocat per una espelma encesa perquè tenia la llum del pis tallada. Situacions com aquestes van obrir els ulls a una realitat cada vegada més estesa.

Els estudis més recents estimen que la incapacitat per pagar les factures del gas o l’electricitat és responsable a Espanya d’entre 2.500 i 9.300 morts prematures a l’any. Unes xifres que són superiors als morts en accidents de trànsit, suïcidis i gairebé la meitat de les morts degudes a la contaminació.

La immensa majoria no són casos tan visibles com el Reus. Estan causats per malalties vinculades al fred. La mortalitat hivernal és a Espanya un 20% més alta que a la resta de l’any des del 1990 sense que aquest diferencial hagi pogut reduir-se des d’aleshores.

La crisi i les tarifes

Els països europeus més avançats fa anys que apliquen mesures que Espanya ha començat a prendre recentment i amb molta timidesa, quan la crisi econòmica i les pujades de les tarifes han disparat la població afectada.

Els estudis més precisos xifren entorn del 10% o l’11% el nombre de persones que pateixen pobresa energètica. El càlcul es fa a partir del nombre de llars les necessitats energètiques de les quals superen el 10% de la renda disponible en llars de rendes baixes.

A partir d’aquests càlculs, el Ministeri per a la Transició Ecològica xifra en uns 4,6 milions de persones les que es troben en aquesta situació a Espanya. Un informe d’Iválua, un consorci públic en què participen la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), publicat l’any passat,fixava en 854.710 els afectats a Catalunya.

El bo francès

Notícies relacionades

El Govern només va gastar el 60% del pressupost contra la pobresa energètica

Almenys 11 de cada 100 cases catalanes estan afectades per la pobresa energètica

El bo per a la calefacció que ara crea el Govern fa, per exemple, anys que està implantat a França. Allà està englobat al xec d’energia, que cobreix també el butà i el propà.

La mesures que s’havien pres fins ara són tan restrictives i complexes que no han beneficiat més que una petita part dels afectats. La Generalitat destinava el 2017 tan sols el 60% dels diners presupostats per fer front a la pobresa energètica.  Només 87.388 es van beneficiar de l’ajuda.