El Govern prova de posar fre a la pujada del preu de la llum

El Consell de Ministres ha intentat posar límit en la seva reunió d’aquest divendres a les pujades del preu de la llum a través d’un reial decret llei de mesures urgents per dotar els consumidors dels instruments necessaris per rebaixar el seu impacte a la factura, com la suspensió de l’impost de generació, però també l’obligació a les elèctriques de simular la tarifa de discriminació horària a la factura, com ja havia anunciat aquest mitjà, o la derogació del’'impost al sol’.  

El Govern suspèn, com va anunciar, l’impost de generació elèctrica (7%) durant sis mesos, cosa que tindrà un impacte del 4 % en la factura, segons Ribera, com a mesura "d’alleujament" mentre treballa en les "grans mesures estructurals", com la reforma del funcionament del mercat elèctric i la revisió del sistema fiscal, que, ha dit, "no és clar que sigui l’òptim".

Protecció al consumidor

"La factura de la llum ha de deixar de ser aquest gran desconegut que ens truca a la porta cada mes i que ningú entén", ha argumentat la ministra Ribera durant la seva intervenció en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en què ha comparat l’actual aversió que hi ha en la societat a la factura elèctrica amb la que fa anys hi havia per al rebut telefònic. Per això, el Govern obligarà les comercialitzadores a incloure a la factura dels clients amb tarifa de preu voluntari per al petit consumidor (PVPC) l’import corresponent del consum si tinguessin una tarifa de discriminació horària. 

Segons les anàlisis del Govern, un canvi d’aquesta tarifa pot arribar a suposar un estalvi de 20 € anuals, i encara pot ser més gran si s’adopten hàbits de consum eficient. I, no obstant, només 660.000 llars dels 11,1 milions d’usuaris adscrits a la tarifa de preu regulat tenen tarifa de discriminació horària, segons la CNMC.

A més, el reial decret inclou la possibilitat de contractar la potència en múltiples de 0,1 si es disposa de comptador digital per ajustar-la a les necessitats de consum. En l’actualitat, els esglaons de contractació de potència eren d’1,1 KWh. Segons el Govern, en l’últim trimestre del 2017 gairebé el 40 % de les llars tenia una potència contractada entre els 4 i els 6 KWh, per tant, hi ha molt marge per a l’ajustament i estalviar en el consum. Un canvi de potència de 0,5 KW (de 4,6 a 4,1) pot suposar un estalvi anual de 26 euros en una llar tipus.

Evitar les ‘trampes’ de les comercialitzadores

El decret també prohibeix a les comercialitzadores elèctriques i de gas natural anar porta a porta venent els seus productes, tret que la visita sigui sol·licitada expressament pel consumidor. A més, es permet la inhabilitació directa de les comercialitzadores que realitzin pràctiques fraudulentes en el mercat a l’engròs, entre les quals, l’incompliment de les obligacions de compra d’energia als mercats diari i intradiari.

De la mateixa manera, es regulen els termes en què les comercialitzadores d’energia elèctrica podran accedir a les dades de consum i potència contractada dels consumidors perquè puguin oferir-los millores en la gestió de la seva demanda, optimització de la contractació del subministrament o l’adopció de mesures d’eficiència energètica.

Bo social elèctric

La lluita contra la pobresa energètica és una de les prioritats del Govern, que xifra en 4,6 milions el nombre de llars que pateixen pobresa energètica. Per intentar reduir aquesta situació, la ministra ha anunciat que ampliarà la cobertura de l’actual bo elèctric, que caducava aquest dilluns 8 d’octubre fins al 31 de desembre que ve.

A més, aquest reial decret llei prohibeix el tall de subministrament a les llars acollides al bo social on visqui almenys un menor de 16 anys, així com en les llars on resideixi almenys una persona amb un nivell de discapacitat del 33% o superior i quan visqui a la vivenda almenys una persona en situació de dependència en grau II i III.

D’altra banda, el Govern posa el focus en les famílies monoparentals, amb la fixació de criteris de renda específics per a aquests col·lectius, més susceptibles al risc de pobresa energètica, especialment en el cas de les dones (el 85% de les llars monoparentals tenen al capdavant una mare) augmentant en 0,5 vegades l’IPREM per accedir al bo social.

A més, s’amplien en un 15 % els límits de consum d’energia amb dret a descompte i el còmput de consum anual es flexibilitza, ja que fins ara l’energia no consumida en un mes es pot utilitzar en un altre moment per protegir les llars en els mesos de més consum.

D’altra banda, el Govern endurirà les sancions a les comercialitzadores amb multes de fins a 60 milions d’euros, en cas d’infraccions molt greus.

Bo social de calefacció

A més, el Govern, com ha anunciat Ribera, crearà un nou bo tèrmic, que serà una ajuda directa als beneficiaris del bo social elèctric en funció del grau de vulnerabilitat, del nombre de persones que formin la unitat familiar i de la zona climàtica en què es trobi casa seva.

Ribera ha incidit especialment que aquestes mesures sorgeixen com a resposta "urgent" per als propers sis mesos d’hivern i que els dona temps d’establir una estratègia nacional contra la pobresa energètica, que marcarà objectius, a mitjà i llarg termini, i un marc d’acció estable per a la seva erradicació.

Energia renovable

Notícies relacionades

El paquet de mesures que prepara el Govern per abaixar el preu de la llum

El nou bo social elèctric deixa sense ajuda 1,7 milions d'usuaris

A més, també s’inclou la derogació de l’impost al sol, així com el foment de la generació elèctrica a partir de fonts renovables i l’eliminació de traves burocràtiques que dificultaven la presència de més mobilitat elèctrica. "Dels més de 9.000 MW que havien de ser instal·lats d’aquí al 2020 i que havien d’acabar els procediments abans del 31 de desembre del 2018 només estaran a punt 80", ha precisat Ribera.